Seda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Seda de Cambòtja

De seda (fibra textila d'origina animala) es producha per fòrça insèctes, aranhas[1] e canilhas de parpalhons coma (Iponomeutas, bombyx). Aquela que s'utliza per produire de teissuts de seda es eissida del cocon produit per la canilha del bombyx de l'amorièr, cuca de seda o manhan.

La tecnica permetent de produire la seda data de 2500 ab. C. e venguèt de China per la Rota de la Seda. Demorèt un secret fins a 560. La produccion comencèt en Euròpa al sègle VI. En cò nòstre, la produccion debutèt al sègle XIII.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: Istòria de la seda.
produccion de la seda

L'Istòria de la seda comencèt segon la tradicion chinesa al sègle XVII ab. C. e seguèt tres millennis d’exclusivitat pendent que China comercèt aquel teissut preciós sens jamai transmetre lo secret. L’art de fabricar la seda foguèt puèi progressivament transmés a d'autras civilizacions mercé a d'espias de totas menas (monges, princessas ...) o pilhards e mercants. En Euròpa, la seda foguèt longtemps un monopòli de l'Emperi Roman d'Orient. Arribada en Euròpa Occidentala a la fin de l'Edat Mejana, la produccion de seda venguèt al nivèl de l'industrializacion a partir del sègle XIX mas coneguèt un grèu declin ligat amb la concurréncia de las fibras modèrnas (coma lo nilon), e l'evolucion de las costumas vestimentàrias en Euròpa, e a las epidèmias d'aquela epòca. Doncas finalament tornèt una produccion subretot asiatica.

Produccion[modificar | Modificar lo còdi]

Elevatge del manhan[modificar | Modificar lo còdi]

Article detalhat: sericicultura.

La preparacion dels cocons[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Lo descoconatge. Uèit a dètz jorns aprèp la fabricacion del cocon, se fa lo descoconatge. Los cocons son levats de lor supòrt e causits. Puèi se tira la borra, fixacion del cocon.
  2. L'estofatge. Los cocons son apuèi estofats dins de estofas de 70 a 80 °C, puèi trempats dins l'aiga bolhenta per que lo gres venga mòl.

Lo babòt deu èsser tuat sens degalhar lo cocon.

La filadura[modificar | Modificar lo còdi]

Per trobar l'extremitat de cada fil, se remena de contunh los cocons amb una pichona escoba de bruc (dins las Cevenas e en França) o de palha de ris (en China). Aquel per agafar los primièrs fils de desvidatge. Coma cada fil es tròp fin, se reünisson un desenat lors del desvidatge. Aqueles se sòudan entre eles mercé al gres, quand refregisson.

Los fils son entornejats sus de « debanadors », la seda es dicha seda « greja ». Aquela es apuèi entornejada sus de cabdèls. Un quilograma de seda greja s'obten amb uèit a detz quilogramas de cocon.

Lo tissatge[modificar | Modificar lo còdi]

Composicion quimica[modificar | Modificar lo còdi]

La seda es una proteïna, constituida d'un polimèr d'aminoacids. Es una repeticion d'aminoacids idrofòbs alanina-glicina. A una estructura en fuèlh beta.

Seda artificiala[modificar | Modificar lo còdi]

Lo comte Hilaire de Chardonnet es l'inventor de la « seda artificiala » o viscosa. L'expression de seda artificiala es legalament interdicha dempuèi de decenias' ; se deu parlar uèi de viscosa (o de raiona).

Projèctes d'organismes geneticament modificats per produire de sedas fòrça resistentas o a mendre còst existisson.

Comèrci de la seda amb Japon[modificar | Modificar lo còdi]

A l’epoca Edo (sègle XIX), Japon salvèt la sericicultura francesa enviant de manhans per amagar las pèrdas ligadas a una epidemia. Puèi Louis Pasteur e sas equipas trobèron lo remèdi per aquela epidemia, una innovacion introduita par Meiji en Japon… E uèi encara, los manhans son l'objècte de collaboracions scientificas amb Japon.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. sus lo filatge de la seda, de las aranhas