Gres

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Gres (omonimia).
Gres
Millet-Seed Sandstone Macro.JPG
Tròç de gres (talha:4cm)

Categoria ròca sedimentària
soscategoria ròca detritica terrigèna
Minerals principals variable
Textura sabla consolidada
Color variabla (roge, òcra, ròsa, verd, gris, blanc, jaune, marron)
Utilizacion pèira de construccion, pèira de mòla, pavatge
Densitat 2,64 a 2,72 kg/dm³
Duretat ròca fòrt friabla a coerenta, dura

Lo gres es una ròca detritica, eissida de l'agregacion e la cimentacion (o diagenèsi) de grans de sabla. S'agís doncas d'una ròca coerenta e dura. Aqueles grans son sovent compausats de silici, mas podon aver d'autras composicions. Se parla alavetz puslèu d'arenita, en particular se los grans son carbonatats.

Taffoni e nises d'abelha[modificar | modificar la font]

Los noduls d'oxids de fèrre de mantun gres, en se desintegrar daissan de cavitats sonadas taffoni e d'estructuras d'erosion sonadas "nises d'abelha". D'en primièr, los noduls se produsisson per la precipitacion del fèrre present dins lo gres a l'entorn d'un nuclèu, en se formar de jaç concentrics d'aquel mineral. Aquelas estructuras, expausadas a l'activitat de l'atmosfèra e a l'aiga, subisson una meteorizacion rapida e despareisson, en i daissar de cavitats o taffoni, qu'agrandisson progressivament lor talha. En mai d'aquò, las particulas portadas pel vent trucan los gres en produsir un tipe d'erosion alveolara, que s'i forman de cavitats pichonas tanhentas, en guisa de cellulas, nommadas "nises d'abelha".

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]