Gris

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Un gris particular :
lo Gris Mejan
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
 
Compausantas
RVB (r, v, b) (128, 128, 128)
Triplat exadecimal {{{hex}}}
CMJN (c, m, j, n) (0, 0, 0, 50)
TSL (t, s, l) (0°, 0%, 50%)


Identificants
BNE


ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Gris.

Lo gris es pas una color mas una valor d'intensitat luminosa que sa percepcion per l'uèlh uman se situa entre lo blanc e lo negre.
Dins lo sistèma RVB codat sus 8 bits per canal, existisson 256 nivèls de grises possibles, las valors de roge, verd e blau devent aver de proporcions semblablas.
La valor RVB(0,0,0) essent lo negre perfèit, la valor RVB(255,255,255) essent lo blanc perfèit.

En imprimeriá, lo gris s'obten mercé a una trama imprimida amb lo negre. Lo gris percebut es en fach una illusion d'optica; s'obten per la mescla del negre de la tinta e del blanc del papièr. Es possible d'obtenir un gris amb las tres colors d'impression (cian, jaune e magenta). Mas cal dosar las proporcions de las tintas correctament.

Grises colorats[modificar | modificar la font]

En pintura, segon la proporcion dels pigments cian, magenta e jaune que los compausan, s'obten una infinitat de grises, nomenats « grises colorats », que tendon mai o mens cap a l'una d'aquela tres colors. Aquela solucion se recomanda perque la simpla mescla de negre e de blanc dona sovent un gris leugièrament blavenc.

En practica, un gris colorat s'obten en mesclant doas colors complementàrias en quantitats inegalas, que sovent cal apondre de blanc.

Simbolisme[modificar | modificar la font]

  • Dins lo simbolisme occidental, lo gris es associat a la depression, la tristessa, la solitud, l'angoissa, l'embriaguesa. L'origina d'aquela simbolica ven que lo gris es una color tèrna, mièg blanc, mièg negre, color de la posca que demòra sus las causas immobilas e inèrtas, color de la mosidura, de l'estagnant.
  • Al contrari, dins lo simbolisme oriental, en particular dins l'indoïsme, lo gris se considèra sacrat. Se considèra coma un equivalent de la color argentada e correspond a la color del fum de l'encens, que s'escapa cap al cèl transportant amb ela las preguièras dels òmes. Es la color simbolica associada al cinquen chakra, Vishudda.
  • En astrologia pòt èsser la color simbolica associada a la planeta Mercuri.

Galariá d'èssers, causas e objèctes[modificar | modificar la font]