Molin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo molin es una maquina per mòudre los grans de cereala en farina e, per analogia, una maquina per trissar, pilar, embrenicar divèrsas substàncias e extraire certans produits (òli, pomas, polvera, espècias, formatge, legums, pebre, sal, cana de sucre, sucre glaç).

Un molin mogut per l'aiga se ditz una molina que pòt tanben fornir l'energia per un ressèc.

Presentacion[modificar | Modificar lo còdi]

Del latin molinum eissit de mola «mòla», lo molin designa una installacion preïndustriala o semiindustriala. Son mecanisme pòt mòure per la fòrça umana o animala (molin de sang), per l’aiga (molina) o lo vent (molin de vent, molin d'aura). Redusís los grans de cerealas en farina, o ben ne trai lo chuc (molin de farina, d'òli, de pomat…).

Molins de vent tradicionals (Ucraïna)
Molins de vent (Espanha).
Molina amb una ròda de palas.
Una mòla de man utilizada per afilar los espleches.
Molina

En un sens pus larg, lo tèrme designa l'installacion que mòu e abriga lo molin, o tota installacion semblabla, mòu una pompa, un generador o tot autre mecanisme rotatiu, mogut par una fòrça naturala. Lo nom de molin se dona tanben als Folona, e a d'establiments que trabalhan de vegetals (fibras per teissuts o papièrs) o ben de metals (martinets), o encara d’autres per l’asagatge.

Lo molin pòt èsser mogut per diferentas fòrças :

  • Dins l’Antiquitat la fòrça umana o animala unicament.
  • Pus tard, l’energia de l’escorriment de l’aiga sus una ròda de palas o l'energia del vent bufant dins lors alas, forniguèron l'energia per las primièras industrias.
  • Uèi los molins s'utilizan subretot per produire l’electricitat.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Edat Mejana[modificar | Modificar lo còdi]

Lo molin se melhorèt fòrça pendent l'Edat Mejana. En efèit, dempuèi la Nauta Edat Mejana e subretot a partir del sègle XII, se vei en Euròpa una multiplicacion dels molins d'aiga. Aqueles son utilizats per de foncions mai que mai diversificadas e la varietat dels agençaments idraulics associats va creissent. Son en majoritat destinat als blats. Venguèron pus poderoses, son tanben pus cars a causa de lors engranatges. Totes son installats sus la riba d’una resclausa o d’un cors d’aiga, o encara sus una nau (molin de nau). Las mòlas accionadas per la fòrça idraulica pòdon mòudre lo blat mas tanben trissar de granas, de plantas tintorialas, de minerals.

A la fin del sègle XI, e al sègle XII, l’usatge de mai en mai corrent de l’arbre de camas que transforma lo movement rotatiu en alternatiu permet la difusion dels molins industrials que pilan e martèlan : molins de folon, de tan, de fèrre, puèi dins lo sègle XIII, de papièrs. Sus las còstas d'Anglatèrra e dels Païses Basses a Portugal, los molins de marèa existisson dempuèi lo sègle XII. Dins lo meteis temps, la fòrça del vent es mestrejada per mòudre de cerealas dins los molins sus pivòt puèi dins de molins torres. Per d'activitats, l'usatge del molin de sang (energia umana e animala) domina encara a la fin de l'Edat Mejana : per exemple pel trissatge de las olivas.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Fonts[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Gauvard, Claude (dir.), De Libera, Alain, Zink, Michel, Dictionnaire du Moyen Âge, Paris, Quadrige/PUF, 2002, p.949-950.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Tièra de tecnologias
  • (fr) Moulins, Col « patrimoine vivant » de l’Union Rempart de Jean Bruggeman
  • (fr) Les Moulins à vent et à eau ed Lafitte de Jean Orsatelli ed. 1987 ed.1995 Marselha
Idrologia
  • (fr) Moulins et irrigation en Roussillon au Moyen-Âge, IXe au XVe siècle de S. Caucanas
  • (fr) L’hydraulique dans les civilisations anciennes, 5 000 ans d’histoire ed. P.L. Viollet
Martinets
  • (fr) L’industrie du fer dans les Pyrénées Orientales et ariégeoises au XIXe siècle ed. Conflent n°129 de Robert Lapasset 1984
  • (fr) Les anciennes forges de la région du Périgord de E. Peyronnet, Bordèu
  • (fr) Les Mines et les Forges des Cisterciens en Champagne méridionale et en Bourgogne du Nord et en Bourgogne, XIIe-XVe siècle, ed. Vulcain(AEDEH/), de Catherine Verna, 1995
Minotariá
  • (fr) Moulins de Bretagne, ed. Spézet (ed. Keltia Graphic), de Maurice Chassain 1993
Papièr
  • (fr) Les moulins à papier de la région vosgienne, de J. -M. Janot 1952, Nancy
  • (fr) Histoire des moulins à papier du sud-ouest de la France, 1300-1800, Périgord, Agenais, Angoumois, Soule, Béarn, ed.G. Delmas de Alexandre Nicolaï, 1935
Autres
  • (fr) Le moulin, histoire d’un patrimoine Fédération française des associations de sauvegarde des moulins, 10 rue de l'Echarpe, 31000 Toulouse, de Claude Rivals
  • (fr) Un moulin occitan va devenir centre culturel », Pour protéger la mémoire des meuneries, ed. Figaro de Françoise Varenne lo 10 de julhet de 2001
  • (fr) Concours départemental de photographie sur le thème : Les moulins dans les Alpes-maritimes (moulins à grains et à huile) ed. CAUE 06, 2004
  • (fr) Moulins de France ed. FFAM, 10 rue de l'Echarpe, 31000 Toulouse
Nòu[1]
  • (fr) André Gaucheron, Ed FFAM, 208 pages, n° spécial 17 de la revue Moulins de France, 2007, FFAM 10 rue de l'Echarpe 31000 Toulouse
  • (fr) Art du Meunier, Ed FFAM, 120 pages illustrées de planches de l’Encyclopédie, n° spécial 18 de la revue Moulins de France, 2006, FFAM 10 rue de l'Echarpe 31000 Toulouse
  • (fr) Glossaire de molinologie. Roland Flahaut. Ed. FFAM, 135 pages n° spécial 19 de Moulins de France, FFAM 10 rue de l'Echarpe 31000 Toulouse
  • (fr) Ecrits et archives Claude Rivals, Ed. FFAM, 230 pages, n° spécial 20 de Moulins de France, mai 2008, FFAM 10 rue de l'Echarpe 31000 Toulouse
  • (fr) Restaurer le moulin, de Jean Bruggeman, Ed. FFAM - ARAM N/PdeC, mai 2008. 128 pages. 345 illustrations (photographies, plans, croquis). FFAM 10 rue de l'Echarpe 31000 Toulouse
  • (fr) Roues hydrauliques, de Alain Schrambach, Ed. FFAM, mai 2009. 160 pages. n° spécial 22 de Moulins de France, illustrations, plans, croquis. FFAM 10 rue de l'Echarpe 31000 Toulouse
  • (fr) Moulins à vent à hourdais du nord-est de la Bretagne, de Chris Gibbings et Alain Cussonneau, Ed. FFAM, mai 2009. 65 pages dont 25 pages de glossaire. n° spécial 21 de Moulins de France, illustrations, photos, plans, croquis. FFAM 10 rue de l'Echarpe 31000 Toulouse
  • (fr) Guide pour la réhabilitation des moulins hydrauliques en vue de la production d'électricité, de Michel Heschung. Master en Architecture et Développement durable, 2007, 112 pages, FFAM 10 rue de l'Echarpe 31000 Toulouse


Ligams intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Las òbras de referéncia suls molins