Guèrra Angloespanhòla (1585-1604)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Guèrra Angloespanhòla (1585-1604)
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Informacions generalas
Data 1585-1604
Luòc Ocean Atlantic, Illas Britanicas, Peninsula Iberica e Païses Basses
Eissida Indecisa (Tractat de Londres)
Belligerants
Anglatèrra

Províncias Unidas

Espanha

Portugal

La Guèrra Angloespanhòla de 1585-1604 foguèt un conflicte non declarat e intermitent que se debanèt de 1585 a 1604. Liada ai tensions religiosas, dinasticas e comercialas europèas de la fin dau sègle XVI, foguèt entraïnat per la piratariá anglesa còntra lei naviris espanhòus e portugués e lo sostèn de Londres a la revòuta dei Províncias Unidas còntra Espanha. Opausèt leis Anglés e leis Olandés ais Espanhòus e ai Portugués[1]. La guèrra foguèt marcada per l'aumentacion de la poissança de la flòta dei dos país. Ansin, d'un caire, leis Anglés capitèron de defendre leis Illas Britanicas còntra leis ofensivas navalas ispanicas, especialament en 1587. De l'autre, la flòta espanhòla se renforcèt per protegir lei convòis entre la Peninsula Iberica e leis colonias d'America. Pasmens, lei temptativas d'invasion dau territòri enemics s'acabèron per de reviradas. La guèrra s'acabèt donc per una patz negociada e basada sus lo statu quo entre Anglés e Espanhòus.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. De 1580 a 1640, lei reiaumes d'Espanha e de Portugal foguèron units sota un regime d'union personala au profiech dau rèi d'Espanha.