Casa Milà

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
La pedrera

World Heritage Emblem.svgLa Casa Milà, escaissada la Pedrera, es un edifici modernista que se trapa sul Passeig de Gràcia de Barcelona, a l'esquina de la carrièra de Provença. Foguèt la darrièra òbra civil dessenhada per Antoni Gaudí e foguèt bastida entre 1906 e 1910.

Una comanda de l'òme d'afar Pere Milà i Camps e de sa femna Roser Segimon i Artells, venent de Reus e veusa de lo ric indian[1] , Josep Guardiola i Grau. Creèt una granda polemica a l'epòca, a causa de las audaciosas formas onduladas de la faciada de pèira e los fèrres obrats tòrts que decòran los balcons e fenèstras, dessenhats en granda partida per Josep Maria Jujol, que tanben projectèt qualques dels plafons de gèis.

Arquitectonicament es considerada coma una òbra innovadoira a causa de l'estructura de colomnas e dels estatges libres de muralhas de refenda. De tal biais que, la faciada –tota en pèira– es autoportaira, es a dire, sens aver de suportar las cargas dels estatges. Autre element d'innovacion foguèt la construccion del garatge sosterranh.

En 1984 foguèt declarada Patrimòni Mondial de l'Umanitat per l'UNESCO. Uèi es lo sèti de la Fondacion Caixa Catalunya, que gerís las divèrsas exposicions e activitats e las visitas del public.

Istòria de l'edifici[modificar | modificar la font]

Pere Milà i Camps èra un òme d'afar, aimador d'arts e espectacles, proprietari de la plaça de Taurs Monumentala (La Monumental), que voliá far de politica. Èra de familha borgesa, esnòb e fòrça ric, subretot pel son matrimòni amb Roser Segimon i Artells. Milà volguèt se desmarcar de la borgesiá barcelonesa e aquò lo menèt cap al passeig de Gràcia e contractar amb un arquitècte al vam. Costejant lo associats de son paire dins un negòci de cambe –que Josep Batlló– quan aquel se faguèt bastir la Casa Batlló, s'entendèt amb Gaudí e li assegurèt que l'òbra venenta la farà el.[2]

Milà comprèt a la cantonada del passeig de Gràcia e la carrièra de Provença un ostal de familha proprietat de José Antonio Ferrer-Vidal lo 9 de junh de 1905. En setembre contractèt Gaudí per far son novèl ostal, e lo 2 de febrièr de 1906 presentèt lo projècte a l'Ostal de vila de Barcelona e comencèt las òbras, demolissent l'edifici preexistent puslèu que lo transformar, coma se faguèt per la casa Batlló.[3]

L'edifici s'acabèt en decembre de 1910 e la proprietària demandèt a Gaudí que faga un certificat per abitar l'entresòl, causa que la vila autorizèt en octobre de 1911, e mudèron los Milàs aper i viure. Fin finala, lo 31 d'octobre de 1912 Gaudí faguèt lo certificat final per poder abitar l'ensemble dels estatges de la proprietat.[4]

Criticas e polemicas[modificar | modificar la font]

Vista satirica de la futura Pedrera dins l'Esquella de la Torratxa (lo 4 de genièr de 1912)

L'edifici respectava pas cap de nòrma d'estil convencional, per aquò recebèt fòrça criticas. Per començar, lo nom «la Pedrera» (Peirièra) es en fach un mal escais assignat pels ciutadans qu'aimavan pas son eterodoxia.[5]. Junceda la presentava coma una «mona de Pasqua»[6] e un autre de paella ne fasent caricaturas dins En Patufet. Ismael Smith Marí insinuava qu'aviá sofrit un tèrratrem coma a Messina, un autre l'assimilava a un imaginari Valhalla wagneriana o amb una defensa antiguèrra de la guèrra del Marròc, o amb un envan per a dirigibles.[7] De proprietaris del passeig de Gràcia èran encolerats amb los Milàs e refusèron de les saludar, argumentant que la genialitat de Gaudí fariá baissar lo pretz de sol de la zona.[8]

Des del punt de vista administratiu tanben provoquèt qualques polemica quand en decembre de 1907 l'Ajuntament arrestèt las òbras perque un pilar ocupava una partida del trpador respectant pas l'alinhament de las faciadas. Lo 17 d'agost de 1908 contra el se dubriguèt un dossièr perque despassava l'auçada prevista e lo volum bastit de 4 000 m2. L'Ajuntament reclamava una multa de 100 000 pessetas (prèp de 25% del còst de l'òbra) o ben demolir los granièrs e teulat. La polemica trobèt una solucion un an e mièg mai tard, lo 28 de decembre de 1909, quand la Comission de l'Eixample s'agissiá d'un edifici monumental e calguèt pas qu'obèsa estrictament a las ordonanças municipalas.[9]

Els Milà i Gaudí[modificar | modificar la font]

Las relacions de Roser Segimon amb Antoni Gaudí èran pas gaire bonas, a causa de diferéncia de critèris sus la construccion e sus la decoracion e las finicions de l'ostal. Un exemple èra l'imatge monumentala de bronze d'una maire de Dieu del Roser, amb que Gaudí volguèt cofar la faciada, en omenatge al nom de la proprietària. Aquò se faguèt pas, mas demòra l'inscripcion mariala Ave gratia M plena Dominus tecum dins la partida superiora de la faciada[10]. Las divergéncias continuas arribèron fins que Gaudí pòrte los Milàs al tribunal per una disputa sus los onoraris. Ganhèt Gaudí, en 1916, en donant las 105 000 pessetas que ganhèt per caritat mostrèt que « importavan mai los principis que l'argent ». Los Milàs prenguèron una ipotèca sus la Pedrera per poder pagar[11].

Aprèp la mòrt de l'arquitècte en 1926, Roser Segimon vendèt una bona partida dels mòbles qu'aviá dessenhat Gaudí e tapèt divèrses elements decoratius originals, tornant decorar amb l'estil Loís XVI. Quand la Pedrera foguèt aquerida per la Caixa de Catalunya, los elements amagats tornèron a veire lutz aprèp la restauracion facha en 1990[12].

La Guèrra Civila[modificar | modificar la font]

Quand comencèt la Guèrra Civila en julhet de 1936, los Milàs èran en vacanças a Blanes. Qualques apartaments del planpè de la Pedrera seràn collectivizats pel PSUC e los Milàs qu'avián fugit a la zona franquista, abandonèron l'ostal aprèp que salvèron qualques òbras d'art.

A l'estatge Milà de la Pedrera, installèt sa demorança particulara lo Joan Comorera, secretari general del partit e lo conselh d'Economia de la Generalitat pendent una bona partida de la guèrra. En 1937, Comorera patiguèt un atemptat sens consequéncias a la pòrta de la Pedrera e alara bastiguèt un refugi al sosterranh per se protegir dels bombardaments. Quand entrèron las tropas franquistas dins la vila, los Comoreras deguèron fugir e los Milàs tornèron.[13]

Cambiament de proprietat[modificar | modificar la font]

En 1940 moriguèt Pere Milà e en 1946 son esposa Roser Segimon vendèt lo patrimòni, la Monumental a l'empresa d'espectacles Pere Balañá e la propretat a Josep Ballvé i Pellisé en societat amb la familha de Pío Rubert Laporta, conegut pels seus magazins comercials de la ronda Sant Antoni. L'operacion èra de 18 milions de pessetas per l'edifici e se crèt la Compañía Inmobiliaria Provenza, SA (CIPSA) per l'administrar.[14] Roser Segimon contunhava a viure al estatge principal fins a sa mòrt en 1964.[15]

Pintura decorativa d'Iu Pascual al plafons del vestibul d'accès e se tornèron veire aprèp la restauracion de 1987

La nova proprietat dividiguèt lo primièr estatge de la carrièra de Provença en cinc apartaments en luòc del dos originals. En 1953 Francisco Juan Barba Corsini foguèt cargat de la construccion de 13 apartaments dins les granièrs, on fins aleshores hi havia hagut los savadors, de mens en mens utilizats i que venián insalubre, plen de descais e rebuts. Barba Corsini respectèt la volumetria e l'estructura originala de Gaudí, gausissent de la libertat que donava l'organizacion d'aquel espaci dubèrt e sens angles dreches. Los apartaments èran situats sul costat exterior de l'espaci, daissant com a passadís de distribucion la partida corba dels arcs que donan suls patis centrals, daissant atal la zona mai escura que i a entre lo dos patis coma a contribuidor de l'estatge. Èran d'apartaments de 2 o 3 salas, qualcuns amb un entresòl abitable, amb un dessenh e un mobiliari pròpi dels ans 1950, amb de material coma la brica, la ceramica o la fusta e un mobiliari de dessenh similar a aquel d'Eero Saarinen.[16] Las òbres demandavan l'installacion de chemenèias pas en acòrdi al costat d'aquelas de Gaudí.

Dins los ans 1960 s'installèt activitats terciàrias mescladas amb las abitacion dels vesins, aquò causèt fòrça pèrdas de l'òbra de Gaudí, especialament dins los elements decoratius. En 1966 s'installèt la companhiá d'asseguranças Northern, aprèp de que s'intallèt lo sulfurós bingo qu'i demorèt fins a 1985. Tanben s'installèt una acadèmia, las oficinas del ciments Molins o d'Inoxcrom, entre d'autres.[17] Los còstes de mantenement èran fòrça elevats e los proprietaris, en densificant encara mai las abitacion, daissèron envielhir l'edifici provocant de casuda de pèiras en 1971. Se faguèt de reparacions d' urgéncias per Josep Anton Comas, pauc respectuosas de l'òbra original, coma la pintura dels patis.[18]

Retorn cap a la dignitat[modificar | modificar la font]

Lo 24 de julh de 1969 l'òbra de Gaudí recebèt la reconeissença oficiala de Monument istoricoartistic. Èra un primièr pas per evitar la destruccion. Mas foguèt solament en 1984, amb l'inscripcion al Patrimòni Mondial de l'Umanitat, que comencèt un cambi dins sa proteccion. En Primièr l'Ajuntament de Barcelona temptèt d'installar a l'estatge nòble l'oficina de la candidatura olimpica pels jocs de 1992. Finalament, lo jorn abans Nadal de 1986, la Caixa de Catalunya comprèt la Pedrera per 900 milions de pessetas.

Lo 19 de febrièr de 1987 comencèron las òbras pus urgentas, coma la restauracion e netejatge de la faciada. Las òbras foguèron acabadas pels arquitèctes Josep Emili Hernández-Cros e Rafael Vila.

En 1990, dins lo quadre de l'Olimpíada Cultural, foguèt inaugurat lo restaurat a l'estatge nòble de Milà e l'exposicion del Quadrat d'or dedicada a l'arquitectura modernista del centre de l'eixample barcelonés.[19]

L'edifici[modificar | modificar la font]

Vista de la Pedrera en construccion
« L'arquitectura es art; la mecanica es l'esqueleta, mai li manca la carn que dona armonia, alara, la forma que envelopa, e quan srà obtenguda, l'armonia será art. Antoni Gaudí

[20] »

L'edifici es de 1 323 m² bastits per estatge sus un terren de 1 620 m². Gaudí comencèt los primièrs esbòces dins son talher de la Sagrada Familha, ont concebèt l'ostal tota en corba, a l'exterior coma l'interior, en incorporant de fòrça solucions de geometria aplicada, e d'elements d'aspècte naturalista.

La Casa Milà es un ensemble de dos edificis que s'estructuran a l'entorn de dos patis que esclairan los nòu nivèls: sosterranh, planpè, entresòl, estatge principal (o nòble), quatre estatges superiors e trates. Lo sosterranh èra destinat al garatge, l'estatge principal a la residéncia dels senhors Milà, un apartament de 1 323 m², e dins la rèsta se distribuisson 20 abitatges per logar. L'estatge fin finala a forma d'un «8» asimetric. Los trates, que lotjavan los lavadors e los estendedors, forman un espaci isolant de l'edifici e tanben fixan los diferents nivèls del teulat.

Una de las partidas mai remarcables es lo teulat, coronat de lucarnas o sortidas d'escala, aeradors e chemenèias. Totes aqueles elements, bastits amb bricas cobèrts de calç, trencadís de marbre o de veire, an una funcion arquitectonica especifica e, pasmens, venan de vertadièras esculturas integradas a l'edifici.

La Casa Milà es un organisme unic, ont la forma exterior contunha a l'interior. Dins los apartaments cal destacar los plafons de gèis amb de relèus de gran dinamisme, lo trebalh de la fusta de las pòrtas, las fenèstras e lo mobiliari (malastrosament, uèi desaparegut), atal que lo dessenh del malonatge idrolic[21]

Los escalièrs èren destinats pel servici, alara que l'accès dels apartaments es fesiá amb ancessors levat l'estatge nòble, ont Gaudí apondèt un escalièr de configuracion particulara.[22]

Estructura[modificar | modificar la font]

L'estructura de la Casa Milà se caracteriza per sa faciada de pèira autoportaire, es a dire qu'es doncas libre de las foncions de muralha de refend ligat a l'estructura interiora de cada estatge amb de travetas de fèrre corbas que cerclan lo perimètre de cada estatja.[23] Aquel sistèma de construccion permet, d'un costat, de grandas duberturas sus la faciada, que permet mai dintrada de lutz dins los lotjaments, e d'un autre, l'agençament des diferents nivèls sus un estatge libre, de tal biais que totes los parets pòdan ser levats sense afectar l'estabilitat de l'edifici. Aquò permet de canviar los volums a volontat e modificar, sens problèmas, la distribucion interiora dels apartaments.[24]

Elements constructius e decoratius[modificar | modificar la font]

La faciada[modificar | modificar la font]

Fenèstras dels granièrs

La faciada se compausa per grans blòts de pèira calcaria venent del Garraf pel primièr estatge e del peiral de Vilafranca pels estatges mai alts. Los blòts èran talhats en fàcia del site segon lo projècte de la maqueta, aprèp èran pujat cap a l'emplaçament ont s'acabèt de los ajustar per que s'alinhen e que lo tot constituisca una corba continua amb les pèças als cotats.

Vista des de l'exterior es pòt distinguir tres partidas: el còs principal dels sièis estatges amb de blòts sinuoses de pèira; los dos estatges dels granièrs, un blòt en arrièr, amb un cambi de ritme dins les ondulacions semblant a d'ondas de mar, amb una textura mai liça e blanca, amb de pichon traucs que semblan a d'arquièras; e lo darrièr, lo còs del teulat.[25]

De la façana original de Gaudí han desaparegut algunes reixes dels locals de la planta baixa. El 1928, la sastreria Mosella que va ser la primera botiga de la Pedrera, va fer unes obres i va eliminar les reixes. Aquesta qüestió no va preocupar ningú, ja que, al mig del noucentisme, uns ferros recargolats no tenien gaire importància. Se'n va perdre la pista fins que uns anys més tard uns nordamericans varen fer donació d'una d'elles al MoMa, on està exposada.[26]

Las campanhas de restauracion començadas en 1987, a la façana se tornèt plaçar de pèças de pèira qu'avian casut. Per demorar mai fidèl, se tirèt lo material del peiral originas de Vilafranca, alara qu'èra tancat.[27]

Vestibul e patis[modificar | modificar la font]

malonatge idrolic sul passeig de Gràcia

La Pedrera presenta una solucion absolutament original dins lo tractament del vestibul per que demòre pas espaci tancat i fosc, mai dubèrt e clar en connexion amb los patis interiors que, tanben, donan d'importància a aquel luòc de passatge e dirèctament vesibles per quin accedís a l'edifici. I a dos patis, de forma redonda per aquel del costat del passeig de Gràcia e elliptica per aquel de la carrièra de Provença.

Los patis, estructuralament, son una pèça clau perque sostenon las cargas de las faciadas interiors. Lo sòl dels patis es sostengut per de pilars. Pel pati elliptic las bigas e travetas adòptan una solucion de construccion tradicionala, mai pel cilindric, Gaudí apliquèt una solucion engenhosa per las doas travetas cilindricas e concentricas tibadas per de bigas radialas al biais dels rais d'una bicicleta, van dempuèi un punt de la traveta exteriora fins a dos punts -superior i inferior- de la traveta centrala que fa foncions de clau de volta e trabalha en tension e compression simultanèament. De tal biais es suportada una estructura de dotze mètres de diamètre amb una pèça fòrça bèla e considerada coma «l'arma de l'edifici» amb una semblança evidenta amb las criptas goticas.[28].

thumb|180px|Celobert del pati interior L'accès, protegit per una immensa pòrta de fèrre obrat amb un dessenh atribuit a Jujol, èra traversada per las personas e automobilas, e que venián del garatge sosterranh, uèi convertit en auditori.

Pel malonatge de la casa Milà, Gaudí utilizèt un modèl de postam en escaire e amb de fustes de doas colors,[29] e un malonatge idrolic de pèças exagonalas de color blava e motius marins que avian estat dessenhat per la casa Batlló e que Gaudí recuperèt per la Pedrera.

Los granièrs[modificar | modificar la font]

Coma per la casa Batlló, Gaudí faguèt aplicacion de l'arc parabolic coma estructura de sosten de la cobertura, una forma que tanben utilizèt, sens encara lo nomenar, per las armaduras de fusta de la cooperativa de Mataró coneguda coma «L'Obrera Mataronense». Dins aquel cas, Gaudí utilizèt la tecnica catalana de la brica plana, importada d'Itàlia al sègle XIV.[30]

Dins los granièrs èran los lavadors en una sala esclairida jos una cobertura en vòlta sostenguda per 270 arcs parabolics de diferentas nautors e separats d'aperaquí 80 cm. Tal que semblan al esqueleta d'un animal enòrme o a la forma d'un palmièr e que donan un teulat pauc convencional, similar a un païsatge de val e puèges. La forma e situacion dels patis interiors fa que los arcs s'auçan mai quand l'espaci ven estrech e se baissa quan l'espaci ven larg.[31][32]

Lo teulat e las chemenèias[modificar | modificar la font]

Guerrièrs «aparant» un fenestron

Lo trabalh de Gaudí sul teulat de la Pedrera traguèt profèit de las experiéncias del Palau Güell mas amb una solucion clarament mai davancièra, creant de formas e volums mai nombosas, de mai granda e mens policroma.[33]

Apareisson sul terulat sièis fenestrons o sortidas d’escala (quatre d'aqueles son cobèrts de trencadís de ceramica e qualqu'un susmontat d'una crotz doble tipica de Gaudí), vint e uièt chemenèias qualqu'unas gropadas, torcidas per que ne sortís melhor lo fum, dos aeradors mièg amagats que foncion es de renovar l’aire de l’edifici, coronant lo camin de ronda d’aquel castèl quimeric, quatre cupulins donan sus la faciada. Los Fenestrons abrigan tanben sèrvas d'aiga. Certans son en forma de cagaròl[34]

Lo teulat escalonat de la Pedrera, escaissat «lo jardin dels guerrièrs» pel poeta Pere Gimferrer a causa de l’aspècte de las chemenèias que semblan aparar los fenestrons, se faguèt una restauracion radicala, eliminant las chemenèias apondudas aprèp Gaudí, e las antenas de television e d'autres elements que degradavan l'espaci. La restauracion tornat donar l’esplendor a las chemenèias e los fenestrons cobèrts amb de fragments de marbre e trencadís. Una de les chemenèias es coronada amb capelets de veire —que los anava far, segon que diguèt Gaudí l'endeman de la inauguracion de l'edifici, aprofeitant de las botelhas vuèitas de la fèsta—. Se lo faguèt amb las basas de las botelhas de champanha del passatge al segle XX. Lo trabalh dels restauradors permetèt de retrobar la fòrça originala del voladís de pèira d'Ulldecona, amb fragments de teule. L'ensemble a la meteissa color que la faciada, pasmens qu'aquí las tonalitats cremoses dominan.<id>: ruta</ref>

Mobiliari[modificar | modificar la font]

Pòrta de garric de l'apartament de mòstra. Sola doas se faguèron amb aquela decoracion

Gaudí, com ja o aviá fach per la casa Batlló, dessenhèt un mobiliari especific per l'apartament nòble. Formava una partida de la concepcion qu'èra l'òbra d'art integrala pròpria al modernisme en que l'arquitècta assumís la responsabilitat dels aspèctes globals coma l'estructura o la faciada, coma de cadun dels detalhs de la decoracion, dessenh del mobiliari i complements, coma lampadaris, jardinièras, malonatge o plafons.

Aquò foguèt un autre punt de friccion amb la senhora Milà, que se planguèt qu'aviá pas cap de paret drech ont plaçar lo piano Steinway, que Roser Segimon jogava sovent e fòrça ben.[35] La responsa de Gaudí foguèt: « doncas, que jògue de violon ».[36]

La consequéncia d'aqueles desacòrdis foguèt la pèrda de l'eiretatge decoratiu de Gaudí, perque la proprietària cambièt lo mobiliari e la transformèt de la distribucion de la salas quan Gaudí moriguèt. Demòran dins qualques colleccions particularas.

Concernissent las pòrtas de fusta de garric escultadas amb la gòrbia per Casas i Bardés, las faguèron solament per l'estatge Milà e de mòstra, perque quan la senhora Milà aprenguèt lo còst, decidiguèt que se ne fariá pas mai d'aquela qualitat.[37]

Referéncias constructivas[modificar | modificar la font]

Gaudí donèt a la vila un païsatge geologic, un bauç, una escultura abstracha amb de formas organicas de talha gigantesca. La Casa Milà es, de fach, lo trionf de la linha corba, que s’impausa amb una redondetat jamai vista abans.[38]

Es evident que l'inspiracion de Gaudí per la Pedrera es una montanha, pasmens que aja pas d'acòrdi sus quina. Joan Bergós pensava qu'èran de los penjals de Fra Guerau a la serra de Prades. Joan Matamala optavan Sant Miquel del Fai, alara que l'escultor Vicente Vilarubias creava que l'inspiracion èran los bauces de Torrent de Pareis a Menòrca. D'autras opcions son les montanhas de Uçhisar en Capadòcia, (que Juan Goytisolo) o la Mola a Gallifa, segon Lluís Permanyer, se referent a una visita de Gaudí al luòc en 1885, fugissent una epidèmia de còlera a Barcelona.[25]

Certans asseguran que la disposicion interiora de la Pedrera ven dels estudis que Gaudí faguèt de las fortalesas medievalas. Un imatge que renfortís l'idèa es lo teulat que fa semblar las chemenèias a de «sentinèlas» amb las sortida de las escalas a de grand casco.[39] L'estructura de fèrre obrat de las pòrtas d'accès al vestibul fugís tota simetria, linha drecha o motiu repetetiu. Ben al contrari, fa pensar a las bofigas de sabon que se forman dins las mans o las estructuras cellularas vegetalas.[40]

Collaboradors[modificar | modificar la font]

Òbras de gèis al plafond
Fèrre obrat dels balcons

Gaudí avia una equipa d'arquitèctes que lo segondavan per la concepcion del projècte e en la supervision de las òbras, coma Domènec Sugrañes i Gras, Joan Rubió i Bellver e Josep Canaleta i Cuadras. Aquela equipa trabalhava en un burèu dins l'immòble precedent, abans que siá totalament destruit. Faguèron de dessenhs dels esboses de Gaudí, a partir del que l'escultor modelista en gèis Joan Beltran fasiá una maqueta.[41]

El constructor causit per Gaudí foguèt lo meteis qu'aquel de la casa Batlló, Josep Bayó i Font e son fraire Jaume qu'èran encargat del cacul de las estructuras.[42]

Jujol trabalhèt amb Gaudí dins certans dessenhes de la casa Batlló. Per la Pedrera, l'intervencion foguèt concrèta dins lo dessenh dels fèrres obrats dels balcons, los relèus d'estuc del plafons del primièr e las pinturas del plafons de la dintrada. Mai concretament, Jujol dessenhèt un dels balcons trabalhant al pè de l'òbra a la farga dels germans Badia e lo rèste foguèt realizat dirèctament pel fabre jos la supervision de Jujol.[43]

Per las pinturas decorativas, los artistas qu'intervenguèron èran: Iu Pascual, Teresa Lostau, Xavier Nogués, Lluís Morell i Comet e Aleix Clapés.[44] Per l'escultura, en mai del modelista Joan Beltran, i participèron, Carles Mani i Roig e Joan Matamala i Flotats.

Los industrials collaboradors:

  • Torras, Herrería y Construcciones e Drassanes Morell, fabricants de las estructuras en fèrre
  • Taller Badia germans, rampas e autres elements en fèrre obrat
  • Foneria Mañach, òbras en laton
  • Casa Muntadas, empresa d'installacion de caufadors
  • F. Escofet y Cía., malonatge [45]
  • Casas i Bardés, òbras de fusteria.[46]

Utilizacion actuala[modificar | modificar la font]

L'edifici es uèi un centre cultural gerit per l'òbra sociala de CatalunyaCaixa. S'organizan d'activitats culturalas, exposicions temporalas, conferéncias disn l'auditori creat a l'espaci de l'ancian garatge. Dins los granièr i a «L'espaci Gaudí», un centre d'interpretacion de l'òbra de l'arquitècte: contèxte istoric i cultural, valors artísticas e innovacions tecnicas son arquitectura, tot amb orientacion pedagogica. En 2010 recebèt 1 224 893 visitors.[47]

Amb pagament lo public pòt visitar lo teulat, amb las chemenèias e fimestron; los granièrs, amb los arcs parabolics de brica (L'espaci Gaudí) e, al darrièr estatge, una evocacion del biais que la borgesiá viviá a l'epòca modernista. Tanben se pòt visitar (liurament) lo vestibul amb los dos celdubèrts; dins l'estatge principal, se fan exposicions temporalas, e dins lo sosterranh, ancian gatge dels carris, i a l'auditòri.

Galariá d'imatges[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Los indiàs en Catalonha son los aventurièrs e comerciants que avián migrat cap a las colonias d'America e que tornèron a la metropòli aprèp que venguèron rics
  2. Bassegoda, 2001....pàg. 83-87
  3. Cronologia de l'edifici sul site La Pedrera Educació
  4. id cronologia
  5. Josep Maria Huertas Claveria, escrivan e jornalista
  6. Còca de Pascas
  7. id: huertas
  8. burgesa Permanyer, 2008....p. 32
  9. id: cronologia
  10. Permanyer, 1996....pàg. 150-166
  11. id: huertas
  12. id: permanyer
  13. id: huertas
  14. id: huertas
  15. cronologia
  16. id: corsini
  17. id: huertas
  18. id: patrimoni
  19. id: huertas
  20. (ca)Miscellanea barcinonensia, Delegació de Serveis de Cultura, ed:Ajuntament de Barcelona, 1976[1]
  21. malon decoratiu de ciment pigmentat, per l'interior i exterior. Inventado dins lo sus de França a la mitat de sègle XIX, foguèt utilizat como sol de las construcions fins als ans 1960 e de diferents elements ornamentals.
  22. any 2002 Descripcion de casa Milà a l'ocasion «any Gaudí» a l'Ajuntament de Barcelona
  23. Fitxa de la casa Milà Patrimoni sul site Gencat.cat
  24. id any2002
  25. Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas permanyer.
  26. Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas huertas.
  27. id: huertas
  28. Giralt-Miracle, ....
  29. Bassegoda, 1984: pàg. 150
  30. Cirici i Pellicer, Alexandre, L'obra de Gaudí. (es) Cuadernos de Arquitectura.
  31. (ca)Robert Zimmermann a La Pedrera Educació.
  32. corsiniBarba Corsini, F.J. Apartamentos en el desván de la Pedrera. Cuadernos de Arquitectura Núm. 22. An: 1955
  33. id: permanyer
  34. (ca)Paisatge Modernista. Quadern de treball a la xarxa Xtec.cat
  35. id: huertas
  36. id: patrimoni
  37. id; bayo20
  38. Ruta del modernismeRuta del Modernisme. Ajuntament de Barcelona
  39. id: ruta
  40. id: cirici
  41. Bassegoda, 2003....pàg. 20
  42. Huertas Claveria,...
  43. Relacions Gaudí-Jujol en Guimera.info guimera
  44. (es)Joan Bassegoda Nonell, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, ed:Criterio Libr os, ISBN 9788495437105, p. 197
  45. Col·laboradors de Gaudí a «any Gaudí» a l'Ajuntament de Barcelona
  46. id: bayo20
  47. (ca)[2] La Pedrera fa el cim, Montse Frisach, Diari Avui

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]