Botulisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo botulisme es una malautiá paralitica rara[1] fòrça grèva entraïnada per una neurotoxina bacteriana, dicha toxina botulica ò botulina, producha per diferenteis espècias de bactèris anaerobia dau genre Clostridium que la principala es Clostridium botulinum. La malautiá foguèt identificada en 1822 per Justinus Kerner e lo bactèri Clostridium botulinum en 1895 per Émile-Pierre van Ermengem. Lo botulisme uman es magerament associat a tres toxinas dichas tipe A, B e E[2]. Son mecanisme d'accion es una inibicion de la liberacion d'acetilcholina ai joncions entre lei muscles e lei neurònas entraïnant un blocatge de la transmission neuromusculara e una paralisia respiratòria e locomotritz.

La toxina botulica es la toxina pus poderosa coneguda dins l'environament naturau. Pasmens, resistís mau a la calor ò a una exposicion prolongada a l'oxigèn. Ansin, l'intoxicacion a generalament luòc ambé l'ingestion d'aliments plaçats sensa precaucion dins un bocau de veire ò dins una boita de conserva. Lo vector principau dau botulisme uman serà donc la consomacion de boitas de conserva contaminada manjadas frejas ò pas pron rescaufadas.

Tres formas diferentas de botulisme uman existisson :

  • lo botulisme alimentar causat per la consomacion d'aliments contaminats.
  • lo botulisme de bleçadura entraïnat per la produccion de la toxina après una infeccion de la plaga per un bactèri coma Clostridium botulinum.
  • lo botulisme infantil causat per la consomacion d'espòras dau bactèri que van se desvolopar dins l'intestin.

Totei lei formas pòdon entraïnar la mòrt dau malaut e necessitan un tractament d'urgéncia per eliminar la fònt de contaminacion (aliments dins l'intestin, eliminacion de la plaga...), ajudar la respiracion dau malaut e neutralizar la toxina (generalament amb una antitoxina). Lo tractament e la convalescéncia duran generalament unei setmanas ò mes. Pasmens, dempuei leis annadas 1950, lo taus de mortalitat a demenit de 50% a 8%. En parallèl dau suenh dei malauts, es tanben necessari d'enquistar sus l'origina de la malautiá, especialament dins lo cas d'una origina alimentara, per empachar ò limitar la contaminacion d'autreis individús.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. En França, 45 cas foguèron observats entre 2007 e 2009. Dins leis Estats Units d'America, lo nombre anuau mejan de cas es d'aperaquí 110.
  2. A l'ora d'ara, sèt toxinas diferentas son estats identificadas (notadas de A a G).