André Aalberg

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Fotografia d'André Aalberg en unifòrme.

André Aalberg (5 de junh de 1913, Sainte-Marie-aux-Mines - 15 d'octòbre de 1943, Clarmont-Ferrand) es un resistent francés de la Segonda Guèrra Mondiala. Foguèt nomat Companhon de la Liberacion lo 7 de julhet de 1945 a a títol postum.

Engatjat dins l'infantariá coloniala en 1939, participèt a plusors còps de man còntra lei posicions alemandas. Bleçat e capturat durant la campanha de França, capitèt de s'evasir e de s'enfugir vèrs lo sud dau país. Foguèt alora volontari per servir en Indochina, mai aprofichèt un passatge per Dakar per desertar e assaiar de rejónher la França Liura. Arrestat, es condamnat a un an de preson per un tribunau militar de Clarmont-Ferrand. A sa sortida, jonhèt la ret Mitridat e ne'n venguèt lo secretari generau e lo comandant adjonch (en mai de 1942). Tornarmai arrestat lo 10 d'octòbre de 1943 per leis Alemands, assaièt un còp de mai de s'evadir, mai foguèt grèvament bleçat per tres balas tiradas dins lo ventre. Torturat, refusèt de parlar e moriguèt cinc jorn pus tard. Foguèt enterrat sota l'identitat d'un milician, Lucien Navarron, que li serviá de cubèrta.

En mai de l'Òrdre de la Liberacion, es egalament recipiendari de la Crotz de guèrra 1939-1945 e de la Medalha de la Resisténcia francesa.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Musée de l'Ordre de la Libération, biografia « André Aalberg », consultada lo 21 d'abriu de 2024, [1].

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]