Wisconsin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

State of Wisconsin

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La bandièra del State of Wisconsin.
Lo sagèl de State of Wisconsin.
Bandièra Sagèl

Escais principal :
Badger State
Devisa :
Forward

Mapa dels Estats Units amb State of Wisconsin en roge.
Mapa dels Estats Units amb State of Wisconsin en roge.

Lenga(s) oficialas cap ; anglés de facto
Capitala Madison
Vila mai granda Milwaukee
Superfícia Classat 23en
 · Superfícia totala 169 790 km²
 · Largor 420 km
 · Longor 500 km
 · Superfícia d'aiga 28 006 km²
 · Percentatge d'aiga 16,49 %
 · Superfícia de tèrra 140 787 km²
 · Latitud 42°30' N à 47°03' N
 · Longitud 86°49' W à 92°54' W
Populacion Classat 19en
 · Populacion totala (2000) 5 453 896 ab.
 · Densitat 32,12 ab./km²
Elevacion
 · Punt culminant Timms Hill
 · Altitud maximala 595 m
 · Altitud mejana 320 m
 · Altitud minimala 177 m
Adesion a l'Union 29 de mai de 1848 (Classat 30en)
Governador Scott Walker (R)
Senators Tammy Baldwin (D)
Ron Johnson (R)
Representants 8
Fus orari -6
Abreviacions Abreviacion postala : WI
Abreviacion ISO : US-WI

[www.wisconsin.gov www.wisconsin.gov]

Wisconsin es un estat dels Estats Units d'America qu'a pas cap de frontièra maritima.

Vila[modificar | modificar la font]

Istòria[modificar | modificar la font]

Geografia[modificar | modificar la font]

Economia[modificar | modificar la font]

L'economia rurala se basèt inicialament sul comèrci de las pèls de divèrses animals. Venguèt après l'esplecha forestièra, l'agricultura e l'elevatge bovin pel lach. L'agricultura e l'elevatge se concentran pels dos tèrces meridionals de l'estat, alara que pel tèrç septentrional dominan l'esplecha forestièra e lo torisme.

Emai que l'estat siá un important productor de fèrre e de plomb, fins al sègle XX l'unica produccion minerala significativa de Wisconsin èra la pèira trencada, sabla e grava, totas emplegadas pel bastiment.

L'industrializacion comencèt a la fin del sègle XIX al sud-èst de l'estat, Milwaukee essent lo sieu centre mai important, e en s'espandissent principalament pel sud-èst de l'estat, a ras de la riba del lac Michigan, d'Illinois fins a Green Bay. I cal notar las industrias alimentàrias (Oscar Mayer, Kraft Foods, Miller Brewing Company), de maquinària e equipament de transpòrt (Harley-Davidson, Johnson Controls, Oshkosh Truck), panièra (Kimberly-Clark), d'instruments medicals, e editors (Krause Publications).

Dins los darrièrs decennis las activitats del sector de servicis, mai que mai las de medecina e educacion, cresquèron en importància.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]