Vulcanologia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La vulcanologia, o volcanologia, es la sciéncia de l'estudi dei fenomèns volcanics. Es una especialitat de la geologia e es fòrça liada a la geofisica e a la sismologia. Lo scientific especializat dins l'estudi dei volcans es dich volcanològ. Leis objectius principaus de la volcanologia es de comprendre lo foncionament dei fenomèns volcanics per establir, durant un periòde determinat, lei riscs e lei perilhs per lei populacions e leis activitats umanas. Per aquò, la premiera etapa dau volcanològ a generalament luòc sus lo terren per collectar d'informacions (observacions, presa de mòstras...). Puei, la segonda etapa se debana en laboratòri per analisar e interpretar lei donadas. D'efèct, la gestion d'una erupcion en cors es quasi impossible[1]. Lo trabalh dau volcanològ dèu donc se concentrar sus la prevencion.

La prevencion regarda lei mejans de limitar o d'empachar leis efècts d'una erupcion sus lei societats umanas. Necessita d'observar e de susvelhar divèrsei paramètres coma l'activitat sismica d'un volcan, la temperatura e la composicion de sei fumarolas... etc. Segon la situacion, d'estimacions dei degalhs e de plans d'evacuacion dei populacions son establits. De campanhas d'informacion dei populacions son tanben regularament organizats per favorizar la realizacion dei mesuras de prevencion, especialament l'evacuacion dei regions menaçadas.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Lei temptativas de desviar leis efècts d'una erupcion son rars, costós e lo succès generalament limitat.