Vodó

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Emblèma amb lod simbòls del vodó de l'artista George Valris

Lo vodó es una religion originària de l'Africa occidentala e transportada cap a America amb lo comèrçi dels esclaus. Es una varianta teïsta d'un sistèma animista, acompanhat de fòrça magia. Es ligada a la natura e los seus fenomèns, a las divinitats e esperits amb que se pòt intrar en contacte. I a tanben una fòrta compausanta sincretica e d'elements folkcorics, coma los zombís o las monacas vodós. A causa de son ligam dirècte amb la cosmologia e los sistèmas de cresenças neoliticas, lo seu estudi es d'un grand interés dins lo camp de la paleoantropologia.

Existís una filmografia forninada e la de literatura al subjècte d'aquelas tradicions misticas del vodó semblants a d'autras ancianas tradicions o religions coma lo bodisme o l'indoïsme; alara que lo vodó se poiriá considerar coma plan mai acian qu'aquelas, la cultura populara a vegadas tend a diabolizar o a deformar çò qu'es vengut ara, quina que siá la forma, la religion de mai de 40 milions de personas pel mond, e mai concentradas, per la forma tradicionala dins l'Africa Subsahariana e l'America Latina.

Lo trafec d'esclaus cap a America conduguèt a un fòrt fenomèn de sincretisme entre aquela religion e las cresenças cristianas dels esclavistas, e tanben amb las religions nativas dels luòcs ont arribèron los esclaus. Alara venguèt lo vodó d'Aïtí e un gran nombre de derivats. Uns d'aqueles derivats arribèron a Euròpa dins la decenias recentas, segunet los percors migratòris.

Los pòbles fon, ewe, Mina e d'autres partejan de cresenças similaras que se nomenan vodun qu'en fon significa «esperit».

Las originas africanas: substrat teologic del vodó[modificar | modificar la font]

Reünion per la Ceremonia rituala de Vodó a Jacmel, Aïtí, semblant fòrça a aquelas realizadas en Africa subsahariana

Coma ja dich, lo vodó es una forma teísta e magica de l'animisme que se desvolopèt a çò de pòbles de l'Africa occidentala abans l'epòca istorica, dins los territòris de l'ancian Reialme de Dahomey (actual Benin). L'airal cultural dels pòbles fon, gun, mina e ewe a concèpte metafisics comuns, centrats a l'entorn de l'idèa d'un principi cosmologic dual d'òrdre divin. D'un costat i a lo Dieu creator e d'un autre una seria de dieus o esperits actors, filhs del Creator. Lo Dieu creator constituissent atal lo principi cosmogonic, isolat dels afars del mond, e los voduns son los déus o esperits actors que jògan dins las questions terrèstras. Es interessant d'observar la semblança entre aquela vielha dualitat e aquela del Dieu pantocrator e del Dieu politeuma qu'existisson dins fòrça autras religions monoteïstas modèrnas.

Lo panteon dels voduns es grand e complèxe. I a set filhs dirèctes de Mawu que son interetnics e son ligats al fenomèns naturals o personatges istorics e mitics, e tanben dotzenats de voduns etnics, defensors especific d'un clan o d'una tribú. E mai, i a los voduns modèrnes, venents subretot de Ghana.

Quadre dins un ostal de la vila de la Nòva Orleans representant la divesa Yemaya de la mitologia yoruba, unas de las costumas religiosas portades pels esclaus d'Africa cap a America, divesa fòrça presenta dins l'iconografia del vodó

Diverses regimes totalitaris de l'Africa occidentala ensajèron de suprimir lo vodó amb las autras formas de religiositat, mas ara tornèt al vam. Mai de 30 milions de personas practican actualament lo vodó african dins fòrça païses del Golf de Guinèa. Per qui s'interessa al vodó original, l'istòria comparada de las religions o l'antropologia, visitar los musèus e mercats vodó de Ouidah e Cotonó al Benin, ont es ara la religion màger, o de Lomé, al Tògo, es una experiéncia fascinanta.

La religion vodó supausa de creire dins la vida après de la mòrt, e tanben dins l'existéncia de diversas ierarquias esperitualas de caractèr maligna, benigna o amorala, nomenades loas. Aquelas influisson dins lo mond terrèstre mercé a l'accion d'un grand prèstre. Qu'es nomenat houngan e que la foncion es, mejans l'ajuda d'aqueles que per nos convoca, fa de garisons, dona d'informacions determinadas (que cal pas confondre amb las visions chamanicas) ieinfluenciar la natura. Tot aquó amb de finalitats benignas. Una femna pòt tanben èsser houngan s'a las aptituds e s'es causida per a realizar aquèla tasca. Dins aquel cas passa se nomina manbo.

Es posible que l' houngan aja d'intencions malvolentas o qu'utilize lo seu poder de convocacion per far lo mal; alara es nominat bokor.

Caracteresticas del vodó al Benin[modificar | modificar la font]

  • Lo panteon de las divinitat es grand e encara obèrt, i presida la parelha creatritz Mawu e Lisan.
  • Dins lea cerimoniea hi ha preguièrasr d'ofrandas, sacrificis d'animals e s'i canta e dança.
  • Se creu a la mascariá e per se n'aparar s'utiliza de sortilegis e talismans.

Lo vodó en America[modificar | modificar la font]

Escandalh de munaca utilizadaas dins los rituals de vodó.

Lo vodó american es un exemple eveident d'evolucion sincretica entre aquela religiositat teísta-animista, las cresenças cristianas dels esclavagistas e las religions localas dels pòbles coma los arauacs, que comencèt quand fòrça africans del golf de Guinèa foguèon esclaus en Aïtí e dins la Cariba.

Al començament i aviá gaire de clergat e de de rituals regulièrs establits (liturgia), alara qu'èra una religion perseguida pels esclavagistas, que forçavan la conversion cap al cristianisme.

Del vodó americana deriven d'autres religions coma la santeria, de caractèr fòrça mai mistificat pels corrents crestians. La santeria –una de las expressions de las mai sincreticas del mond- utilisa de simbòls e de sants crestians, que representan loas e de rites ancians, semblants als vodó.

Lo vodó es un element important de la cultura populara, a causa de la capacitat atribuïda als bokor de ressucitar los mòrts i ne profeitar- lo fasent trabalhar (zombís), e tanben de provocar la mòrt a voluntat. L'interés popular es ligat a d'autres elements folclorics coma las monacas vodó o la popularitat de figuras del panteon vodó coma lo Baron Samedi..

Caracteristicas del vodó d'Aïtí[modificar | modificar la font]

  • Sincretisme dels esperits loa amb los sants del catolicisme.
  • Influéncia dels indians tainos.
  • Division dels esperits entre las categorias frejas e caudas.
  • Culte dels esperits personals e dels aujòls.

Altras formas religiosas en relacion amb lo vodó[modificar | modificar la font]

  • Santeria de Cuba
  • Candomble e Umbande al Brasil

Concèptes desviats sul vodó[modificar | modificar la font]

  • Donat que lo vodó èra una practica religiosa dels esclaus nègres clandestina e perseguida, lèu lo mot vodó prenguèt de connotacions pejorativas. A causa d'aqueles aspèctes d'aquela religion s'espandiguèt paus entre los europèus.
  • Es pas una caracteristica pròpia del vodó l'usatge de monacas que se pican d'agulhas o los mòrts que caminan; en realitat aquó aparten al folclòre d'Aïtí.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • (es)OHAN, Michael. Poder negro: la práctica de la medicina y del vodú en África. Mundo Negro, 2005. 144 p. ISBN 978-84-7295-189-1.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Vodó.