Universitat Miguel Hernández d'Elx
L'Universitat Miguel Hernández d'Elx es una universitat publica valenciana, tanben coneguda coma UMH, amb campus per tota la província d'Alacant e foguèt establida en l'an 1997. Son nom commemòra lo poèta Miguel Hernández d'Oriola. Forma part de la Ret d'Universitats Institut Joan Lluís Vives, cossí la rèsta de las Universitats dels Païses Catalans, e la ret Universia, cossí la rèsta de las Universitats d'Espanha e d'America Latina.
Sa sedença centrala se tròba dins la vila d'Elx e s'estructura en quatre campus: Altea, Elx, Oriola e Sant Joan d'Alacant, ont s'impartisson distintes de titolacions. De mai, incorpòra divèrses instituts universitaris de recèrca.
Se tròba a l'ora d'ara en procès d'ampliament e remodelament de las estructuras en cada campus, mai que mai a Elx e a Sant Joan d'Alacant.
L'universitat es cabecièra dins congrèsses estudiantils en Sciéncias de la santat en avent lo Congrès nacional d'estudiants de Medecina (amb tres edicions internacionalas amb sa XXV edicion), lo Congrès d'estudiants de Farmacia (2a edicion nacionala amb sa 3a edicion) e de jornadas nacionalas de Fisioteràpia (3a edicion) e las de Podologia (6a edicion) en existint tanben congrèsses d'autras disciplinas coma lo Congrès nacional d'estudiants de Psicologia (amb sa 4a edicion) o lo Congrès nacional d'estudiants e licenciats en Sciéncias Ambientalas (amb sa 6a edicion).
L'universitat es dividida en departaments e facultats e d'escòlas, en essent ambedoas divisions independentas una de l'autra, aital un departament pòt èsser restacat a mai d'una facultat. A costat d'aquela division existisson los instituts de recèrca que son autonòms als departaments e facultats e dependon del vicerectorat de recèrca e desvolopament tecnologic.
Istòria
[modificar | Modificar lo còdi]Lo govèrn valencian, presidit per N'Eduardo Zaplana, creèt l'Universitat Miguel Hernández d'Elx mercé a una lei aprovada lo 27 de decembre de 1996 (Lei de Creacion de l'Universitat Miguel Hernández d'Elx). Aquela lei segreguèc de divèrses centres e d'ensenhaments de l'Universitat d'Alacant: la Facultat de Medecina, l'Institut de Neurosciéncias (ambedós a Sant Joan) e la Diplomatura en Estatistica (a Elx) e de la Universitat Politecnica de Valéncia a Oriola: Engenhariá Agronomica e tres especialitats d'Engenhariá Tecnica Agricòla, que serián restacats a la nòva Universitat.
Tot aquò aboquèt a un conflicte politic entre l'Universitat d'Alacant mai PSPV e la nòva universitat mai lo govèrn del PP per la segregacion de la Facultat de Medecina e l'Institut de Neurosciéncias a causa del prestigi que la carrièra de Medecina e la recèrca biomedicala porgissiá a l'UA. Aquel conflicte s'acabèt lo 17 de març de 2005 amb la resolucion del Tribunal Constitucional en avalant aquela segregacion[1].
Campus, Facultats e Escòlas, Títols universitaris
[modificar | Modificar lo còdi]| Campus | Facultat/Escòla | Títols universitaris |
|---|---|---|
| Campus d'Elx | Facultat de Sciéncias Experimentalas |
|
| Facultat de Sciéncias Socialas e Juridicas d'Elx |
| |
| Escòla Politecnica Superiora d'Elx |
| |
| Campus d'Altea | Facultat de las Bèlas Arts |
|
| Campus de Sciéncias de la santat de Sant Joan d'Alacant | Facultat de Farmacia |
|
| Facultat de Medecina |
| |
| Campus d'Oriola | Escòla Politecnica Superiora d'Oriola (Sedença Desemparats) |
|
| Facultat de Sciéncias Socialas e Juridicas d'Oriola (Sedença Oriola) |
|