Turdetans

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Airal dels turdetans
Relèu d'un guerrièr d'Osuna.

Los turdetans (latin turdetani) foguèron lo pòble principal de l' Hispania Betica que donèt lo nom a la region de Turdetània utilitzat per Estrabon e Esteve Bizantin per nomenar a la Betica.

Territòri[modificar | modificar la font]

La Turdetània cobrissiá la val del Guadalquivir de l'Algarve fins a la Sièrra Morena ocupant la máger partida de l'actuala Andalosia se limitava amb la Bastetània, Oretània e la Carpetània, coïncidissiá amb los ancians territòris de la civilizacion de Tartessos.

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

Estrabon menciona Turdetània coma una tèrra rica de ressorças marinas e terrestras, banhada pel riu Betis, poblada pels turdetans/turduls (pòbles diferents segons Plini e Polibi que se situa als turduls del nòrd), conta qu'existissiá mai de 200 ciutats ne citant Corduba (Còrdoa), Hispalis (Sevilha) e Gades (Cadis).

Èran la tribú ispana mai civilizada e possedava un còdi de leis escrich, plan probablament derivat de la relacion amb los fenicians e los Tartessos. Se romanizèron plan aviadament e sempre se mostrèron oposats a la guèrra. Los romans lors reconeguèron lo Ius Latii (drech latin).

Bibliografia (es)[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

  • ESCACENA, J. L., 1989 Los turdetanos o la recuperación de la identidad perdida, Tartessos. Arqueología protohistórica del Bajo Guadalquivir, Ed. Ausa, Sabadell, 433-467.
  • GARCÍA MORENO, L., 1989 Turdetanos, túrdulos y tartesios. Una hipótesis, Homenaje al Profesor Santiago Montero Díaz, Anejos de la Revista Gerión II, 289-295.
  • PELLICER, M., 1980 Ensayo de periodización y cronología tartésica y turdetana, Habis 10, 307-335.
  • PRESEDO, F., 1980 Los pueblos ibéricos, Historia de España Antigua. I. Protohistoria, Madrid.
  • RUIZ MATA, D., 1994 Fenicios, tartesios y turdetanos, Huelva Arqueológica XIV, 325-367.