Teoria del complòt de Bigpharma

Las páurs ligadas a la Vaccinacion implican a còps l'adesion a la teoria del complòt de Big Pharma

La teoria del complòt de Bigpharma es un grop de teorias complotistas que pretend la comunautat medicala en general e l' industria farmaceutica en particular, especialament las gròssas entrepresas, agissen amb malvolença e contra le ben public, e que causan e renfòrçan cèrtas malautias.

Istòria e definicion

Le tèrme Big Pharma s'utilisa per fèr referéncia collectivament a l'industria farmaceutica mondiala. De l'avís de Steve Novella le tèrme fa referéncia a una fòrma demonizada de l'industria farmaceutica. Segon le doctor en filosofia Robert Blaskiewicz, les militants d'aquesta teoria complotista utilisan le tèrme Big Pharma coma "una nom brac per una entitat abstracta Modèl:Sic entrepresas, organismes de regulacion, ONGs, politicians, e sovent medecins, totis se partatjant les trilions de dollars del pastís del mercat de las prescripcions farmaceuticas".

De l'avís de Blaskiewicz, la teoria del complòt de Big Pharma a quatre caracteristicas principalas: prumèr, l'afirmacion que la conspiracion es devuda a una equipa pauc nombrosa e malvolenta, segondament, la credença que le grand public ignòra la vertat, tresenament les credents de la teoria considèran la manca de pròvas com una pròva ; e fin finala les argument emplegats per ahortir la teoria son irracionals, mau comprés o erronèus.

Manifestacions

Aquesta teoria del complòt se manifèsta de mès d'una faiçon. Cada manifestacion es diferenta, mes que plaçan totas "Big Pharma" com le maishant de l'istòria. Ací quauquas variantas de las conegudas :

Terapias alternativas

Dens Natural Cures "They" Don't Want You to Know About, Kevin Trudeau esplica que i a remèdis naturals per malautias grèvas coma le cancèr, l'èrpes, l'artriti, leSIDA, la malautia del reflús acid, diferentas fobias, la depression, l'obesitat, le diabèta, l'escleròsi multipla, lelupus, lesindròme de fatiga cronica, ledesòrdi de deficit d'atencion , ladistrofonia musculara, e qu'aqueles remèdis son esconuts e renduts indisponibles pel public per la volontat de la Food and Drug Administration, dela Federal Trade Commission, e de las principalas entrepresas farmaceuticas.

HIV/SIDA

Dens un article de 2006 per Harper's Magazine, la jornalista Celia Farber que proclamè que la potinga antiretrovirala nevirapine fasiá partida d'un complòt del "complèxe mdic-cientific" per propagar potingas toxicas. Ela digóc que le SIDA èra pas causat pel HIV e que la nevirapine èra estada administrada a hemnas premsas, contra tota etica, pendent essais clinics, çò que fosquèc fatal per elas. Las tèsis de Farber fusquèren refutadas pels cientifics were refuted by scientists, mes segon Seth Kalichman, la publicitat qui resultè d'aquò representèc una avançada pels negacionistas del SIDA.

Remèdis al cancèr esconuts

L'idea segon laquau Big Pharma a un remèdi al cancèr e le dissimula per continuar de fèr profit es cresuda per 27% dels Americans segon un estudi de 2005. Las entrepresas farmaceuticas ralentirián la recèrca d'un remèdi global al cancèr e desveloparián tractaments plan cas al cas-per-cas puslèu que de se concentrar sus un remèdi supausat que suenhariá totis les cancèrs.; Çaquelà, l'idea que de pas publicar un remèdi fariá fèr mès de profit a las firmas que de le rendre public es pas considerat coma un argument hòrt. Aquesta tèsi ignòra tanben le fèit que le canèr es pas una sola malautia mes mantuas malautias distintas e que le tractament d'aquelas maluatias a plan avançat recentament.

Steven Novella qu'escrivóc, dens Skepticblog, a prepaus de la maishanta compreneson e de la tendéncia a fèr sensacionalas las recèrcas sul cancèr qui acompanhan tipicament una mentalitat complotista. Fè remarcar que les remèdis al cancèr, puslèu que d'èster esconuts, son pas les remèdis esperats pels media e apòrtan sovent pistas per recèrcas futuras, una diminucion de la mortalitat per un sol tipe de cancèr especific... o pas res.

Reception

Tostemps segon Novella, la "diabolisacion" de l'industria farmaceutica es a l'encòp cinica e intelectualament fenhanta, mentre que nombroses aspècts d'aquesta industria meritan d'èster criticats. Aqueste autor n'arriba a considerar que las atacas exageradas contra "Big Pharma" deishan l'industria farmaceutica tranquilla puèi que destrigan de las criticas mès fondadas e que las terneishen. In his 2012 book Bad Pharma, Ben Goldacre criticises the pharmaceutical industry but rejects any conspiracy theories. He argues that the problems are "perpetrated by ordinary people, but many of them may not even know what they've done."

Un argument contra la tèsi que le govèrn dels Estats Units escon remèdis es l'Orphan Drug Act de 1983 ont incita a crear tractaments contra malautias dont le tractament es pas rentable per las entrepresas.

Un autre argument sovent utilisat pels promotors de la tèsi del complòt es que las entrepresas farmaceuticas reprimeishen las recèrcas negativas sus las loas potingas en fèr pressions financiàrias suls cercaires e suls jornals. En realitat, i a articles cientifics critics sus potingas especificas que se publican dens jornals regularament. Un exemple recent e famós es la revista sistematica publicada dens le British Medical Journal qui mòstra que le paracetamòl es ineficaç contra las dolors del baish de la rea e qu'a pas guaire d'eficacitat contra l'osteoartrita.

Véser tanben

• Lista de las teorias del complòt
• Bad Pharma, un libe de 2012 del professor de medecina Ben Goldacre
• Big Pharma, un libe de 2006 del jornalista Jacky Law
• Sicko, un documentari american de 2007 per Michael Moore
• Anti Vaccinacion
• Omeopatia

Referéncias

Modèl:Teorias complotistas; secondly, the belief that the public at large is ignorant of the truth; thirdly, that its believers treat lack of evidence as evidence; and finally, that the arguments deployed in support of the theory are irrational, misconceived, or otherwise mistaken.