Sosterran dera Hontau

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Eth sosterran dera Hontau, tanben aperat espeluga de Montespan, qu'ei celèbre peras scènas d'art parietau e pera preséncia d'estatuas d'animaus en argèla datadas deth Paleolitic Superior.

Localizacion[modificar | Modificar lo còdi]

Que's tròba enas comunas de Montespan e Gantias, en Coserans e en departament dera Hauta Garona.

Istoric[modificar | Modificar lo còdi]

En 1923, Norbèrt Casteret que i descorbí relhèus en argèla formats per òmi, qui arrepresentan shivaus en mei d'ua estatua d'argèla qui arrepresenta un ors shens cap, damb un crani vertadèr d'un ors aths sons pès. Aqueras descobèrtas, atau com eras descobèrtas deth sit deth Regordon e dera espeluga de Chauvet, que dèren neishença enas annadas 1920 ath mite deth culte preïstoric ath ors desvolopat per bèths preïstorians.

Conservacion[modificar | Modificar lo còdi]

Hèra degradat desempuish era sua descobèrta, per'mor eras multiplas visitas que'n heren desparéisher mantun relhèu, eth Sosterran dera Hontau qu'ei barrat. Er accès que i es interdit ath public.