Lo Regordon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Vista aeriana dau site

Lo Regordon es un site arqueologic correspondent a 'na anciana bauma dont lo plafon s'esfondret. Se situa prep de la bauma de Las Caus, a Montinhac, en Perigòrd, dins lo departament de Dordonha.

Istoric[modificar | modificar la font]

Exposicion daus artefacts trobats au Regordon

Lo site dau Regordon fuguet descubert per azard en 1954 per son proprietari, Roger Constant, que voliá trobar l'entrada naturala de la Bauma de Las Caus, descuberta en 1940 aprep 'na chavana que causet lo desraijament d'un arbre que se trobava au dessus, provocant l'esfondrament de 'na partida de sa vòuta e la dubertura de son entrada artificiala actuala. Roger Constant veguet lo mesme esfondrament de terrenh devant sa maison e consideret que i aviá aquí un liame emb la Bauma de Las Caus. Entreprenguet alora de chavar dins 'queu jaç, sens autorizacion oficiala. Lo 22 de setembre de 1957, descubriguet 'na mandibula d'òme de Neandertal. Las autoritats scientificas competentas fugueren avertidas: Francés Bòrdas, alora director de las Antiquitats preïstoricas d'Aquitània, venguet visitar lo site en companhia d'Eugeni Bonifay emb qui trabalhava a l'Aujariá Nauta. Eugeni Bonifay i dirigiguet de las cerchas e trobet çò que consideret coma 'na sepultura neandertaliana e 'na sepultura d'ors brun. Roger Constant chausiguet de laissar trabalhar los arqueològs e contunhet sas cerchas a quauques mètres dins un autre cròs ente descubriguet daus fossils marins, e un important liech d'òcra. En 1988, bastiguet un parc e crompet tres ors bruns (dos mascles e 'na femela); en genier de 1993, nasqueren dos orsons (en 2011, la familha comptava sieis membres).

Lo jaç[modificar | modificar la font]

Detalh dau jaç

En 1957 i fuguet descuberta 'na esqueleta d'òme de Neandertal en mai de nombrós ossaments d'ors brun que fugueren interpretats coma los testimoniatges de l'existéncia d'un culte de l'ors au Paleolitic Mejan. 'Quela interpretacion fuguet puei mesa en question pr'amor que las acumulacions d'ossaments d'ors pòden èsser liadas a daus fenomèns tafonomics imputables a l'ocupacion de la bauma per daus ors ivernants. La mandibula e 'na partida daus membres superiors dau Neandertalian son ben conservats (lo cran, los femurs e las tíbias mancan);[1] la fossilizacion gaireben completa e inabituala de l'esternum ne fan un fossil de referéncia. Data de 70 000 ans avans lo present.

Referéncias[modificar | modificar la font]

Liams externes[modificar | modificar la font]