Sindròm de Stendhal

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Stendhal, per Johan Olaf Sodemark (1840).

Lo sindròm de Stendhal, apelat maitot " sindròm de Florença ", es una malaudia psicosomatica qui provòca de las acceleracions dau ritme cardiac, daus vertiges, de las sufocacions veire de las allucinacions chas quauqu'unas personas exposadas a una subrecharja d’obras d’art1. Queu sindròm, pro rare, fai partida de çò que podem apelar los trobles dau viatge o sindròms dau viatjaire.

Origina[modificar | modificar la font]

Florença e lo flume Arno au niveu daus Officis, dau Ponte Vecchio e dau corridor de Vasari.
Lo David de Michelangelo

Queu sindròm es apelat entau en referença a l'experiencia viscuda per l’escrivan francés Stendhal pendent son viatge en Itàlia, a Florença, en 1817. Escriguet alora : "Era arribat a queu ponh d’emocion ente s'encontren las sensacions celestas balhadas per los Beus Arts e los sentiments passionats. En sortir de Santa Croce, avia un batament de cuer, la vita era achabada chas me, marchava emb la crenta de tombar." Roma, Nàpols e Florença, (edicions Delaunay, París - 1826, tome II, p. 102).

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Liams externes[modificar | modificar la font]