Silicat
Un silicat (SiO44-) es un compausat quimic que conten un silici en forma d'ion. La granda majoritat dels silicats son d'oxids, tanben comprenon los exafluorosilicats ([SiF6]2−) e d'autras ions.
Los compausats silicats, comprenent los minerals silicats qu'an d'ions silicats de carga s'equilibrant mejans diferents cations.
Los minerals silicats son de minerals formats subretot de grops tetraedrics d'oxigèn, un atòm a cadun dels quatre vertèxs del tetraèdre, e de silici, un atòm al mièg de cada teatraèdre, totes jonches entre eles dirèctament o gaireben per de cations d'autres elements. Aital, totes los minerals d'aquel grop son compausats de silici e oxigèn. En realitat s'agís de silicats de silici, SiO4. Constituisson mai de 75% de la rusca terrèstra e los compausants mai importants de las ròcas. Ne fan partir de fòrça, coma lo basalt, lo granit e las argilas. L'ensemble dels silicats e lo qüars fan 95% de la partida coneguda de la rusca terrèstra.[1]
Entre lo minerals del grop dels silicats i a l'ortosa, lo qüars (SiO2), la plagioclasa, la moscovita, la babingtonita, l'augita (CaMg[Se2O6]), lo talc (Mg3[(OH)2 Se4O10]), lo feldespat (SiO2 + A lo2O3 + KNaO), l'actinolita o la danburita.
Tipes de silicats
[modificar | Modificar lo còdi]Segon son estructura, los sosgrops dels silicats son los ortosilicats o nesosilicats (que comprenon minerals coma l'olivina o lo topazi), los ciclosilicats, los fillosilicats, los inosilicats, los sorosilicats e los tectosilicats. D'autres silicats, dintran pas dins aqueles cinc grops, es lo cas, per exemple, de l'amiant e del esteatita.[1]
A vegada tanben se classifican los silicats segon los elements que contenon. Per exemple, los aluminosilicats son los silicats (nesosilicats, concretament) dobles de alumini e d'un autre metal.
Formacion
[modificar | Modificar lo còdi]Se tròban, en granda partida, coma constituissent de las ròcas eruptives, formadas a temperatura e pression nautas, mai sovent amb de grandas marges de variacion d'ambedoas variablas, amb estructuras densas e mancadas d'aiga.[1]
Las condicions de formacion de las ròcas metamorficas son a l'origina d'una seria de silicats, unes d'eles amb d'estructuras mens densas e amb idroxils, coma, per exemple, las serpentinas e lo talc.[1]
Al contrari, las ròcas sedimentàrias donan pas de silicats, sonque en unas fasas, d'estructuras mai sovent en capas, de sa transformacion. Son mai sovent mesclats amb una granda quantitat d'aiga, coma es tipic dels argilas.[1]