Vejatz lo contengut

Santa Sieu

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Aqueste article es eissit d'una traduccion automatica e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia o de sintaxi.
talha= Pels articles omonims, vejatz Vatican.
Emblema de la Santa Sieu

La Santa Sieu (en gascon: Senta Sèda; en lemosin: Sent Sietge)[1] o Sieu Apostolica es l'expression que designa la posicion del papa coma cap suprèm de la Glèisa Catolica Romana, per oposicion a la Ciutat de Vatican en qualitat d'estat sobeiran, emai se la doas realitats son intimament ligadas e qu'es un fait evident que Vatican existís coma un Estat al servici de la Glèisa.

La Sieu Apostolica a una personalitat juridica pròpria e es ela que manten de relacions diplomaticas amb los autres païses del mond. Per aquò, los Acòrds de Latran de 1929 que, entre autras, donèron naissença a l'Estat de la Ciutat de Vatican, e foguèron signats entre la Sieu Apostolica e lo Reialme d'Itàlia.

Dins los organismes de la Sieu Apostolica son emplegadas 2 732 personas, demest los quals i a 761 eclesiastics, 334 religioses e 1637 laïcs.

Etimologia

[modificar | Modificar lo còdi]

L'allusion al Papa e a la siá autoritat coma Sieu Apostolica o Santa Sieu, tira la sia origina del fait que l'avesque de Roma es considerat coma successor de Sant Pèire e coma lo cap suprèm de la Glèisa.

A la debuta los avesques de las glèisas localas qu'èran estadas fondadas per un dels apòstols èran mencionadas coma «sieus apostolicas» mas amb lo temps aqueste tèrme venguèt reservat a l'avesque de Roma, en tant que successor del Cap del Collègi Apostolic.

La Sieu Apostolica e la Doctrina Catolica

[modificar | Modificar lo còdi]

La Doctrina Catolica dona al papa una seria d’atributs, coma la supremacia e la plenitud dels poders de regim (Poders Legislatiu, Executiu e Judiciari) e de magistèri.

D'un costat, aiçò implica la supremacia del poder del Papa per totas las questions concernent lo govèrn e la disciplina de la Glèisa, poder qu'es de mai plen e immediat e que se pòt exercir sus totes los pastors e totes los fisèls.

De l'autre, vòl dire que la foncion d'ensenhar de la Glèisa presenta un aspècte particular, en la persona del Sant Pontife, ja que lo sieu magistèri ordinari gaudís d'una consideracion especiala e qu'es l'unica persona que individualament a lo privilègi de l’infalhibilitat, es a dire, que quand definís coma revelada per Dieu una doctrina sus la Fe o la Morala, aicesta es considerada coma infalhibla.

Contengut de la posicion de la Sieu Apostolica

[modificar | Modificar lo còdi]

La posicion de la Sieu Apostolica per çò qu'es de la Doctrina Catolica es la fidelitat a un contengut essencial que se basa sul Dictatus Papae, una seria de principis e nòrmas que son atribuidas a Gregori VII e que datan del sègle XI.

Lo Dictatus Papae conten los principis e las nòrmas seguentas:

  1. Que la Glèisa Romana foguèt fondada solament per Dieu.
  2. Que solament lo Sant Pontife a lo dreit d’èsser nomenat universal.
  3. Que solament el pòt depausar e reïntegrar d'avesques.
  4. Que lo sieu legat dins un Concili es al dessús de totes los avesques, emai s’es de reng inferior, e pòt dictar contra eles una senténcia de deposicion.
  5. Que lo Papa pòt depausar los absents.
  6. Que, entre autras causas, non cal pas demorar dins lo meteis ostal amb los que foguèron excomuniats per el.
  7. Qu’es licit solament per el, segon los besonhs de l'epòca, de formular de leis nòvas, de reünir de congregacions nòvas, de convertir una abadiá en canongiá o viceversa e dividir una diocèsi rica o ne fusionar de pauras.
  8. Que solament el pòt emplegar l’insígnia imperiala.
  9. Que totes los princes baisaràn solament los pès del Papa.
  10. Que lo sieu nom serà prononciat dins las glèisas.
  11. Que son títol es unic dins lo mond.
  12. Que solament per el es licit de depausar los emperaires.
  13. Que solament a el es licit transportar d'Avesques quand serà necessari.
  14. Que lo Roman Pontife a lo poder d'ordenar un clèrgue dins quina glèisa que siá que li plagui.
  15. Que qual es ordenat per el pòt presidir sus una autra glèisa, mas pòt pas aver una posicion subordinada, e qu'aquela persona pòt pas recebre un reng mai naut de cap de Avesque.
  16. Que cap de sínode serà general sens lo sieu òrdre.
  17. Que cap de capítol e cap de libre se consideraràn canonics sens la siá autoritat.
  18. Que tota senténcia dictada per el pòt pas èsser alterada per degun, e que solament el meteis, de manièra exclusiva, la pòt alterar.
  19. Qu'el meteis pòt pas èsser jutjat per degun.
  20. Que degun s'ausarà a condemnar a qual apelèt al Sieu Apostòlica.
  21. Qu'al Sieu Apostòlica se lor cal reservar los cases mai importants de cada glèisa.
  22. Que la Glèisa Romana a jamai errat, ni errarà per tota la eternitat, segon lo testimòni de las Escrituras.
  23. Que lo Roman Pontife, s'es estat ordenat canònicament, es santificat pels merits de Sant Pere, segon lo testimòni de l'Avesque de Pavia e de fòrça parents sants que concòrdan amb el e segon aquò que contenon los decrèts de Sant Papa Simmac.
  24. Que per lo sieu òrdre e amb lo sieu consentiment es licit als subordinats formular d'acusacions.
  25. Que pòt deposar e reintegrar d'avesques sens convocar un sínode.
  26. Que qui siá pas en patz amb la Glèisa Romana serà pas considerat Catolic.
  27. Qu'a lo poder d'absòlvre als subjèctes de la siá obligacion de leialtat cap a òmes inics.

Organizacion

[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Papa governa la Glèisa Catolica a travèrs de la Cúria Pontifícia. La cúria pontifícia consistís en un complèxe de burèus qu'administran los afars de la glèisa al mai naut nivèl, en comprenent la Secretaria d'Estat, nòu congregacions, tres tribunals, onze Conselhs Pontificis, e sèt Comissions Pontifícies. La Secretaria d'Estat, jol cardenal secretari d'Estat, dirigís e coordina la cúria. Lo titular, a l'ora d'ara monsenhor Pietro Parolin (2016), es equivalent a un primièr ministre del Sieu. L'arquevesque Dominique Mamberti, Secretari de la Seccion de Relacions amb los Estats de la Secretaria d'Estat, agís coma ministre d'Afars exteriors de la Santa Sieu. Parolin Foguèt nomenat en lo sieu papièr pel Papa Francesc lo 31 d'agost de 2013. Mamberti Foguèt nomenat en la siá carga pel Papa Benet XVI en setembre de 2006.

La Ciutat de Vatican, lo territòri sobiran de la Santa Sieu

La Secretaria d'Estat es l'unic organisme de la Cúria que se tròba dins de la Ciutat de Vatican. Los autres son dins bastissas en desparièras parts de Roma qu'an dreits extraterritorials similars a las de las ambaissadas.

Entre las principalas institucions de la Cúria mai activas son la Congregació de la doctrina de la Fe, que supervisa la doctrina de la Glèisa Catolica; la Congregació pels Avesques, que coordina lo nomentament dels avesques d'arreu del mond; la Congregació per la Evangelització dels Pòbles, que supervisa totas las activitats missioneres; e lo Conselh Pontifici per la Justícia e la Pau, que s'ocupa de la patz internacionala e afars socials.

Tres tribunals exercisson lo poder judicial. La Rota Romana acaba las apellacions judicialas normalas, las mai nombrosas son aquelas relativas al presomptiu nullitat del matrimòni.[2] La Signatura Apostòlica es la Cort suprèma d'apellacion e administracion relativa a las decisions, quitament de la Rota Romana e de decisions administrativas dels superiors (avesques e superiors eclesiastics dels instituts religioses ), coma lo barrament d'una parròquia o eliminar a quauquarrés de la carga. Tanben supervisa lo trabalh d'autres tribunals eclesiastics en totes los nivèls.[3] La Penitenciaria Apostòlica s'ocupa pas amb jutjaments extèrnes o de decrèts, mas qu'amb afars de consciéncia, la concession d'absolucions de censuras , dispenses, commutacions, de sancions, condonacions e d'autres favors; autreja tanben d'indulgéncias.[4]

La Prefectura de las Questions Economicas de la Santa Sieu coordina las finanças dels departaments de la Santa Sieu e supervisa l'administracion de totes los burèus, quinsevolhe que siá lo sieu gra d'autonomia, que gerisson aquelas finanças. La mai importanta d'elas es lAdministració del Patrimòni del Sieu Apostòlica.

La Prefectura de l'Ostal Pontifícia es responsable de l'organizacion de l'ostal papal, audiéncias e ceremònias (a despart de la part estrictament litúrgica).

La Santa Sieu se dissòlv pas amb la mòrt o renonciament d'un Papa. En lo sieu luòc, opèra jos un ensems desparièr de leis sede vacante. Pendent aquel Interregne, los caps dels dicasteris de la Cúria Pontifícia (coma los prefèctes de las congregacions) cessen immediatament en las siás foncions, en essent la las unicas excepcions lo penitenciari màger, que contunha lo sieu important papièr en relacion amb absolucions e dispensacions, e lo Camarlenc de la Santa Glèisa romana, qu'administra los bens temporales ( es a dire , proprietats e finanças) de la Sedença de Sant Pere pendent aquel periòde. Lo govèrn de la Seu, e doncas de la Glèisa Catolica, requè en lo Collègi Cardenalici. Lo dreit canonic enebís al Collègi e al Camarlenc introdusir d'innovacions o de novetats dins lo govèrn de la Glèisa pendent aquel periòde.

En 2001, la Santa Sieu aguèt unas dintradas de 422 098 000 de liuras italianas (unes 202 milions de dolars de l'epòca), e un benefici net de 17.720 milions de lires italianas (unes 8 milions de dolars).[5] Cossent damb un article de David Leigh al jornal Guardian , un informe de 2012 del Conselh d'Euròpa identifiquèt la valor d'una part dels actius de proprietat del Vatican coma una quantitat en excès de € 680m (570m £); a comptar de genièr de 2013, Paolo Mennini, un foncionari papal a Roma, gerís aquela part dels Santa Sieu actius que consistís en inversions britanicas, autras espleitacions europèas e un braç de comèrci de devisas. Lo jornal Guardian descriguèt Mennini e lo sieu papièr en la forma seguenta: «... Paolo Mennini, qu'es lo banquer actual del Papa, dirigís una unitat especiala dins de la Vatican nomenada la division extraordinària de APSA -. Amministrazione Del Patrimòni della Sieu Apostòlica - que maneja lo "patrimòni de la Santa Sieu" ".[6]

Status dins lo dreit internacional

[modificar | Modificar lo còdi]

La Santa Sieu es estada reconeguda, tant en la practica estatala e en la redaccion dels erudits legales modèrns, coma subjècte de dreit public internacional , amb los dreits e obligacions anàlegs als dels Estats. Malgrat que la Santa Sieu, a diferéncia de la Ciutat de Vatican, complís pas los critèris establits dempuèi fa de tempses en lo dreit internacional de la condicion d'Estat -en avent una populacion permanenta, un territòri definit, un govèrn estable e la capacitat de dintrar en relacions amb autras estats -la siá possession de plena personalitat juridica dins lo dreit internacional se demòstra pel fach que manten de relacions diplomaticas amb 180 estats, qu'es un estat membre en divèrsas organizacions internacionalas intergovernamentals, e qu'es: "respectat per la comunitat internacionala d'Estats sobirans e tractats coma un subjècte de dreit internacional qu'a la capacitat de participar a las relacions diplomaticas e dintrar en acòrdis vinculants amb un, divèrses o fòrça estats en vertut del dreit internacional que son orientats en granda mesura a establir e preservar patz dins lo mond".[7][8][9]

Diplomacia

[modificar | Modificar lo còdi]
Relacions exterioras amb la Santa Sieu.

Dempuèi l'Edat Mejana la sedença episcopala de Roma es estada reconeguda coma una entitat sobirana. La Santa Sieu (pas l'Estat de la Ciutat de Vatican) manten relacions diplomaticas formalas amb e pel mai recent establiment de relacions diplomaticas amb 180 estats sobirans, e tanben amb l'Union Europèa e lo Sobiran Orde Militar de Malta , aital coma relacions de caractèr especial amb l'Organizacion de Desliurança de Palestina; 69 de las missions diplomaticas acreditadas davant la Santa Sieu son situadas a Roma.[10][11] La Santa Sieu manten 180 missions diplomaticas permanentas a l'estrangièr, que 74 ne son pas residenciales, de sòrta que fòrça de las siás 106 missions concrètas son acreditadas a dos o mai de païses o d'organizacions internacionalas. Las activitats diplomaticas de la Santa Sieu son dirigdets per la Secretaria d'Estat (dirigida pel cardenal secretari d'Estat), a travèrs de la Seccion de Relacions amb los Estats. I a 15 estats reconeguts internacionalament amb los que la Santa Sieu manten pas relacions.[12] La Santa Sieu es l'unica subjècte de dreit internacional europèu qu'a de relacions diplomaticas amb lo govèrn de la Republica de China (generalament coneguda coma Taiwan) coma la representacion China,en luòc que lo govèrn de la Republica Populara de la China (veire de relacions entre la Santa Sieu e Taiwan).[13][14]

Lo Ministèri d'Afars exteriors e de la Commonwealth britanic parlar de la Ciutat de Vatican coma la "capitala" de la Santa Sieu, malgrat que compara la personalitat juridica de la Santa Sieu a la de la Corona en las monarquias crestianas e declara que la Santa Sieu e l'Estat de la Ciutat de Vatican son doas identitats internacionalas. Distinguís tanben entre los trabalhadors de la Santa Sieu (2.750 trabalhan a la Cúria Pontifícia amb 333 mai que trabalhan a las missions diplomaticas de la Santa Sieu a l'estrangièr) e los 1.909 trabalhadors de l'Estat.[15] L'ambaissador britanic davant la Santa Sieu utiliza un lengatge mai precís, en disent que la Santa Sieu "es pas la meteissa que l'Estat de la Ciutat de Vatican. ... (Se) es lo govèrn universal de la Glèisa Catolica e opèra dempuèi la Ciutat de Vatican."[16] Aiçò concòrda exactament amb l'expression utilizada per la pagina web del Departament d'Estat dels Estats Units per donar informacion tant de la Santa Sieu e l'Estat de la Ciutat de Vatican: el ditz tanben que la Santa Sieu "opèra dempuèi la Ciutat de Vatican".[17]

La Santa Sieu es membre de divèrsas organizacions internacionalas e de grops, entre eles l'Agéncia Internacionala d'Energia Atomica (IAEA), l'Union Internacionala de Telecomunicacions, l'Organizacion per la Seguretat e la Cooperacion a Euròpa (OSCE), l'Organizacion per la Proïbicion de las Armas Quimicas (OPAQ) e lo Naut Comissionat de las Nacions Jonchas pels Refugiats (ACNUR). La Santa Sieu es tanben una observaira permanent en divèrsas organizacions internacionalas, coma l'Assemblada Generala de las Nacions Jonchas, lo Conselh d'Euròpa, l'UNESCO (Nacions Jonchas per l'Educacion, la Sciéncia e la Cultura), l'Organizacion Mondiala de Comèrci (OMC) e l'Organizacion per l'Agricultura e l'Alimentacion. (FAO)

Relacion amb la Ciutat de Vatican e autres territòris

[modificar | Modificar lo còdi]

La Santa Sieu participa coma observaire a l'UA , la Liga Araba, lo Conselh d'Euròpa, lo OEA, OIM e a las Nacions Jonchas e los sieus organismes de la FAO , l'OIT, la UNCTAD, lo PNUMA, l'UNESCO, UN-ABITAT, UNHCR, lo UNIDO, lo OMT , UNWTO, WFP, WHO, WIPO. Participa coma convidat a NAM, e coma membre de plen dreit al IAEA, OPCW, OSCE.

Malgrat que la Santa Sieu es estretament associada amb la Ciutat de Vatican, lo territòri independent que la Santa Sieu es sus el sobirana, son doas entitats separadas e desparièras. Après la paissièra de possession italiana dels Estats Pontificis en 1870, la Santa Sieu aviá pas sobeiranetat territoriala. Malgrat cèrta incertitud entre los juristas per çò qu'es de se poiriá contunhar d'agir coma una personalitat independenta en afars internacionales, la Santa Sieu contunhèt en fait per exercir lo dreit d'enviar e recebre de representants diplomatics, manténer de relacions amb los estats que compreniá las principalas poténcias de Russia, Prússia e Àustria-Ongria. Quand, cossent damb la decision del Congrès de Viena de 1815, lo nunci èra pas solament un membre del còrs diplomatic, mas lo sieu degan, disposicion que contunhèt d'èsser acceptada pels autres ambaissadors. En lo cors dels 59 ans que la Santa Sieu aviá pas cap de sobeiranetat territoriala, lo nombre d'estats qu'avián de relacions diplomaticas amb el, que s'èra redusit a 16, en realitat aumentèt a 29.[18]

L'Estat de la Ciutat de Vatican foguèt creat pel Tractat de Laterà lo 1929 per "garantir l'absoluta e visibla independéncia de la Santa Sieu" e "garantir a ela una sobeiranetat indiscutibla en los afars internacionales." L'arquevesque Jean-Louis Tauran, exsecretari de la Santa Sieu per las Relacions amb los Estats, diguèt que lo Vatican es "un minuscul estat d'ajuda que garantís la libertat esperitala del Papa amb lo territòri minimal".[19]

La Santa Sieu, pas la Ciutat de Vatican, manten de relacions diplomaticas amb los Estats.[20] Las ambaissadas exterioras son acreditadas davant la Santa Sieu, pas a la Ciutat de Vatican, e es la Santa Sieu quala establís los tractats e concordats amb autras entitats sobiranas. Quand serà necessari, la Santa Sieu dintrarà en un tractat en nom de la Ciutat de Vatican.

Jols tèrmes del Tractat de Laterà, la Santa Sieu a l'autoritat extraterritorial sus divèrses luòcs a Roma e dos luòcs italians defòra de Roma, en comprenent lo Palai Pontifici de Castel Gandolfo. La meteissa autoritat s'estend jol drech internacional sus la Nunciatura apostòlica de la Santa Sieu dins un país estrangièr.

Militar

[modificar | Modificar lo còdi]
Vejatz tanben: Militària a la Ciutat de Vatican

E mai se, de la meteissa manièra que divèrsas poténcias europèas, los ancians Papas va reclutar de mercenaris soïsses coma part d'una armada, la Gàrdia Soïssa Pontifícia foguèt fondada pel Papa Juli II lo 22 de genièr de 1506 coma la gàrdia personala del Papa e contunha de complir aquela foncion.[21] Apareis al Anuari Pontifici jos la "Santa Sieu", pas dins l'"Estat de la Ciutat de Vatican".[22] A fins de 2005, la Gàrdia aviá 134 membres. Lo reclutament es dispausat per un acòrdi especial entre la Santa Sieu e Soïssa. Totes los reclutes lor cal èsser catolica, òmes celibataris amb ciutadania soïssa qu'an completat la siá formacion basica amb las Fòrças Armadas de Soïssa amb certificats de bona conducha, aver una edat entre 19 e 30 ans, e mesurar almens 175 cm de nautor.[23] Los membres son armats amb armas pichonas e la alabarda tradicionala (tanben nomenat lo voulge soïssa), e entrenats en tacticas de guardaespatlles.[24]

La polícia locala dins de la Ciutat de Vatican, coneguda coma lo Còrs de Gendarmeria del Vatican, aperten dins l'estat de la vila, pas a la Santa Sieu.

Escut d'armas

[modificar | Modificar lo còdi]

La diferéncia entre los dos escuts d'armas es que los braces de la Santa Sieu an la clau d'aur a la dreita e e la clau d'argent a l'esquèrra (cossí apareis tanben a l'escut de la sedença vacanta e en los ornaments exteriors dels escuts papals dels papas individuales), del temps que la disposicion invertida de las claus foguèt escuelhut pels braces del recentament fondat Estat de la Ciutat de Vatican en 1929.[25][26][27]

Articles connèxes

[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. ↑ «Saint-Siège» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Congrès permanent de la lenga occitana. [Consulta: 4 de març de 2024]
  2. ↑ Arxivat
  3. ↑ Arxivat
  4. ↑ The Vatican. (28 June 1988).
  5. ↑ Economic Report of the Holy See for 2000
  6. ↑ David Leigh
  7. ↑ These criteria for statehood were first authoritatively enunciated at the
  8. ↑ IAEA, OSCE, IOM Arxivat En 2007-decembre-12 en la Wayback Machine.
  9. ↑ Robert Araujo
  10. ↑ Bilateral and Multilateral Relations of the Holy
  11. ↑ Zenit News Agency, 11-01-2012.
  12. ↑ Afghanistan
  13. ↑ Arxivat
  14. ↑ Annuario Pontificio
  15. ↑ Retrieved 8 January 2011
  16. ↑ Ambassador'S Address ont UK-Holy See Relations
  17. ↑ State.gov (8 March 2011).
  18. ↑ Retrieved Ont 11 September 2011.
  19. ↑ Vatican.Va.
  20. ↑ Bilateral and Multilateral Relations of the Holy
  21. ↑
  22. ↑ Annuario Pontificio 2013
  23. ↑ [1]
  24. ↑ See videos at
  25. ↑ Donald Lindsay Galbreath
  26. ↑ dexter
  27. ↑ Appendix B
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Santa_Sieu&oldid=2451079 »