Santa Ses

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, vejatz Vatican.


Gtk-dialog-info.svg Aqueste article es sortit d'un traductor automatic e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia e de sintaxi.
Emblema de la Santa Ses

Lo Santa Ses es l'expression amb la qual se fa referéncia a la posicion del Papa coma cap suprèm de la Glèisa Catolica, per oposicion a la referéncia de la Ciutat de Vatican en tant qu'Estat sobeiran, e mai se ambedoas realitats son íntimament ligadas e es un fach que lo Vatican existís coma Estat al servici de la Glèisa.

Lo Sieu Apostòlica a personalitat juridica pròpria e es ela, en estricta rigor, la que manten de relacions diplomaticas amb los autres païses del mond. Per aquò, los Pactes del Laterà de 1929 que, entre autras matèrias, donèron origina dins l'Estat de la Ciutat de Vatican, foguèron celebrats entre lo Sieu Apostòlica e l'alavetz Reialme d'Itàlia.

En los organismes del Sieu Apostòlica prestan servici 2.732 personas, que 761 ne son eclesiastics, 334 religioses e 1637 laics.

Origina del tèrme[modificar | modificar la font]

L'allusion al Papa e la siá autoritat coma Sieu Apostòlica o Santa Ses a la siá origina en la consideracion de l'Avesque de Roma coma successor de Sant Pere e Cap de Suprèma de la Glèisa.

A la debuta los Avesques de las Glèisas localas qu'èran estats fondadas per un dels Apostòls èran mencionadas coma "sieus apostòliques" mas amb lo temps aquel tèrme s'anèt en reservant a l'Avesque de Roma, en tant que Successor del Cap del Collègi Apostòlic.

Lo Sieu Apostòlica a la Doctrina Catolica[modificar | modificar la font]

La Doctrina Catolica sosten ambedós extrèmes e predica del Papa una sèria de atributs, coma son la supremacia e la plenitud de las potestats de regim (Poders Legislatius, Executiu e Judicial) e de magisteri.

D'una banda, aiçò implica la supremacia del poder del Papa en totas las questions concernent lo govèrn e disciplina de la Glèisa, potestat qu'es de mai plena e immediata e que pòt exercir sus totes los pastors e totes los fisèles.

De l'autra, vòl dire que la foncion d'ensenhar de la Glèisa aquerís un caire especial en la persona del Roman Pontife, recebut que lo sieu magisteri ordinari gaudís d'una consideracion especiala e qu'es l'unica persona que individualment a lo privilègi de la infalibilitat, es a dire, que quand definís coma revelada per Dieu una determinada doctrina sus la Fe o la Morala es infal·lible.

Contengut de la posicion del Sieu Apostòlica[modificar | modificar la font]

La posicion del Sieu Apostòlica per çò qu'es de la Doctrina Catolica a un contengut essencial que demòra rebatut fidèlament al Dictatus Papae, una sèria de principis e nòrmas que s'atribuisson a Gregori VII e que datan del sègle XI.

Lo Dictatus Papae conten los seguents principis e de nòrmas:

  1. Que la Glèisa Romana foguèt fondada solament per Dieu.
  2. Que solament lo Roman Pontife a drech a èsser nomenat universal.
  3. Que solament el pòt deposar e reintegrar d'Avesques.
  4. Que lo sieu legat en un Concili es per dessús totes los avesques, e mai se siá de reng inferior, e pòt dictar contra eles senténcia de deposició.
  5. Que lo Papa pòt deposar los absentes.
  6. Que, entre autras causas, nos cal pas demorar dins lo meteis ostal amb aqueles excomunicat per el.
  7. Que solament per el es licit, segon los besonhs de l'epòca, formular de leis nòvas, amassar congregacions nòvas, convertir una abadia de canongia o viceversa e dividir una diocèsi rica o ne fusionar divèrsas de pauras.
  8. Que solament el pòt emplegar la insígnia imperiala.
  9. Que solament al Papa besaran los pès totes los princes.
  10. Que lo sieu nom serà prononciat dins las glèisas.
  11. Qu'aquel títol es unic dins lo mond.
  12. Que solament a el es licit deposar emperaires.
  13. Que solament a el es licit transportar d'Avesques quand serà necessari.
  14. Que lo Roman Pontife a lo poder d'ordenar un clèrgue dins quina glèisa que siá que li plagui.
  15. Que qual es ordenat per el pòt presidir sus una autra glèisa, mas pòt pas aver una posicion subordinada, e qu'aquela persona pòt pas recebre un reng mai naut de cap de Avesque.
  16. Que cap de sínode serà general sens lo sieu òrdre.
  17. Que cap de capítol e cap de libre se consideraràn canonics sens la siá autoritat.
  18. Que tota senténcia dictada per el pòt pas èsser alterada per degun, e que solament el meteis, de manièra exclusiva, la pòt alterar.
  19. Qu'el meteis pòt pas èsser jutjat per degun.
  20. Que degun s'ausarà a condemnar a qual apelèt al Sieu Apostòlica.
  21. Qu'al Sieu Apostòlica se lor cal reservar los cases mai importants de cada glèisa.
  22. Que la Glèisa Romana a jamai errat, ni errarà per tota la eternitat, segon lo testimòni de las Escrituras.
  23. Que lo Roman Pontife, s'es estat ordenat canònicament, es santificat pels merits de Sant Pere, segon lo testimòni de l'Avesque de Pavia e de fòrça parents sants que concòrdan amb el e segon aquò que contenon los decrèts de Sant Papa Símmac.
  24. Que per lo sieu òrdre e amb lo sieu consentiment es licit als subordinats formular d'acusacions.
  25. Que pòt deposar e reintegrar d'avesques sens convocar un sínode.
  26. Que qui siá pas en patz amb la Glèisa Romana serà pas considerat Catolic.
  27. Qu'a lo poder d'absòlvre als súbdits de la siá obligacion de leiautat cap a òmes inics.

Organizacion[modificar | modificar la font]

Lo Papa governa la Glèisa Catolica a travèrs de la Cúria Pontifícia. La cúria pontifícia consistís en un complèxe de burèus qu'administran los afars de la glèisa al mai naut nivèl, en comprenent la Secretaria d'Estat, nòu congregacions, tres tribunals, onze Conselhs Pontificis, e sèt Comissions Pontifícies. La Secretaria d'Estat, jol cardenal secretari d'Estat, dirigís e coordina la cúria. Lo titular, a l'ora d'ara monsenhor Pietro Parolin (2016), es equivalent a un primièr ministre del Sieu. L'arquevesque Dominique Mamberti, Secretari de la Seccion de Relacions amb los Estats de la Secretaria d'Estat, agís coma ministre d'Afars exteriors de la Santa Ses. Parolin Foguèt nomenat en lo sieu papièr pel Papa Francesc lo 31 d'agost de 2013. Mamberti Foguèt nomenat en la siá carga pel Papa Benet XVI en setembre de 2006.

La Ciutat de Vatican, lo territòri sobiran de la Santa Ses

La Secretaria d'Estat es l'unic organisme de la Cúria que se tròba dins de la Ciutat de Vatican. Los autres son dins bastissas en desparièras parts de Roma qu'an dreches extraterritorials similars a las de las ambaissadas.

Entre las principalas institucions de la Cúria mai activas son la Congregació de la doctrina de la Fe, que supervisa la doctrina de la Glèisa Catolica; la Congregació pels Avesques, que coordina lo nomentament dels avesques d'arreu del mond; la Congregació per la Evangelització dels Pòbles, que supervisa totas las activitats missioneres; e lo Conselh Pontifici per la Justícia e la Pau, que s'ocupa de la patz internacionala e afars socials.

Tres tribunals exercisson lo poder judicial. La Rota Romana acaba las apellacions judicialas normalas, las mai nombrosas son aquelas relativas al presomptiu nul·litat del matrimòni.[1] La Signatura Apostòlica es la Cort suprèma d'apellacion e administracion relativa a las decisions, quitament de la Rota Romana e de decisions administrativas dels superiors (avesques e superiors eclesiastics dels instituts religioses ), coma lo barrament d'una parròquia o eliminar a quauquarrés de la carga. Tanben supervisa lo trabalh d'autres tribunals eclesiastics en totes los nivèls.[2] La Penitenciaria Apostòlica s'ocupa pas amb jutjaments extèrnes o de decrèts, mas qu'amb afars de consciéncia, la concession d'absolucions de censuras , dispenses, commutacions, de sancions, condonacions e d'autres favors; autreja tanben d'indulgéncias.[3]

La Prefectura de las Questions Economicas de la Santa Ses coordina las finanças dels departaments de la Santa Ses e supervisa l'administracion de totes los burèus, quinsevolhe que siá lo sieu gra d'autonomia, que gerisson aquelas finanças. La mai importanta d'elas es lAdministració del Patrimòni del Sieu Apostòlica.

La Prefectura de l'Ostal Pontifícia es responsable de l'organizacion de l'ostal papal, audiéncias e ceremònias (a despart de la part estrictament litúrgica).

La Santa Ses se dissòlv pas amb la mòrt o renonciament d'un Papa. En lo sieu luòc, opèra jos un ensems desparièr de leis sede vacante. Pendent aquel Interregne, los caps dels dicasteris de la Cúria Pontifícia (coma los prefèctes de las congregacions) cessen immediatament en las siás foncions, en essent la las unicas excepcions lo penitenciari màger, que contunha lo sieu important papièr en relacion amb absolucions e dispensacions, e lo Camarlenc de la Santa Glèisa romana, qu'administra los bens temporales ( es a dire , proprietats e finanças) de la Sedença de Sant Pere pendent aquel periòde. Lo govèrn de la Seu, e doncas de la Glèisa Catolica, requè en lo Collègi Cardenalici. Lo drech canonic enebís al Collègi e al Camarlenc introdusir d'innovacions o de novetats dins lo govèrn de la Glèisa pendent aquel periòde.

Lo 2001, la Santa Ses aguèt unas intradas de 422.098.000 de lires italianas (unes 202 milions de dolars de l'epòca), e un benefici net de 17.720 milions de lires italianas (unes 8 milions de dolars).[4] Cossent damb un article de David Leigh al jornal Guardian , un informe de 2012 del Conselh d'Euròpa identifiquèt la valor d'una part dels actius de proprietat del Vatican coma una quantitat en excès de € 680m (570m £); a comptar de genièr de 2013, Paolo Mennini, un foncionari papal a Roma, gerís aquela part dels Santa Ses actius que consistís en inversions britanicas, autras espleitacions europèas e un braç de comèrci de devisas. Lo jornal Guardian descriguèt Mennini e lo sieu papièr en la forma seguenta: «... Paolo Mennini, qu'es lo banquer actual del Papa, dirigís una unitat especiala dins de la Vatican nomenada la division extraordinària de APSA -. Amministrazione Del Patrimòni della Sieu Apostòlica - que maneja lo "patrimòni de la Santa Ses" ".[5]

Estatus en lo drech internacional[modificar | modificar la font]

La Santa Ses es estada reconeguda, tant en la practica estatala e en la redaccion dels erudits legales modèrns, coma subjècte de drech public internacional , amb los dreches e obligacions anàlegs als dels Estats. Malgrat que la Santa Ses, a diferéncia de la Ciutat de Vatican, complís pas los critèris establits dempuèi fa de tempses en lo drech internacional de la condicion d'Estat -en avent una populacion permanenta, un territòri definit, un govèrn estable e la capacitat de dintrar en relacions amb autras estats -la siá possession de plena personalitat juridica en lo drech internacional se demòstra pel fach que manten de relacions diplomaticas amb 180 estats, qu'es un estat membre en divèrsas organizacions internacionalas intergovernamentals, e qu'es: "respectat per la comunitat internacionala d'Estats sobirans e tractats coma un subjècte de drech internacional qu'a la capacitat de participar a las relacions diplomaticas e dintrar en acòrdis vinculants amb un, divèrses o fòrça estats en vertut del drech internacional que son orientats en granda mesura a establir e preservar patz dins lo mond".[6][7][8]

Diplomacia[modificar | modificar la font]

Relacions exterioras amb la Santa Ses.

Dempuèi l'Edat Mejana la sedença episcopala de Roma es estada reconeguda coma una entitat sobirana. La Santa Ses (pas l'Estat de la Ciutat de Vatican) manten relacions diplomaticas formalas amb e pel mai recent establiment de relacions diplomaticas amb 180 estats sobirans, e tanben amb l'Union Europèa e lo Sobiran Orde Militar de Malta , aital coma relacions de caractèr especial amb l'Organizacion de Desliurança de Palestina; 69 de las missions diplomaticas acreditadas davant la Santa Ses son situadas a Roma.[9][10] La Santa Ses manten 180 missions diplomaticas permanentas a l'estrangièr, que 74 ne son pas residenciales, de sòrta que fòrça de las siás 106 missions concrètas son acreditadas a dos o mai de païses o d'organizacions internacionalas. Las activitats diplomaticas de la Santa Ses son dirigdets per la Secretaria d'Estat (dirigida pel cardenal secretari d'Estat), a travèrs de la Seccion de Relacions amb los Estats. I a 15 estats reconeguts internacionalament amb los que la Santa Ses manten pas relacions.[11] La Santa Ses es l'unica subjècte de drech internacional europèu qu'a de relacions diplomaticas amb lo govèrn de la Republica de China (generalament coneguda coma Taiwan) coma la representacion China,en luòc que lo govèrn de la Republica Populara de la China (veire de relacions entre la Santa Ses e Taiwan).[12][13]

Lo Ministèri d'Afars exteriors e de la Commonwealth britanic parlar de la Ciutat de Vatican coma la "capitala" de la Santa Ses, malgrat que compara la personalitat juridica de la Santa Ses a la de la Corona en las monarquias crestianas e declara que la Santa Ses e l'Estat de la Ciutat de Vatican son doas identitats internacionalas. Distinguís tanben entre los trabalhadors de la Santa Ses (2.750 trabalhan a la Cúria Pontifícia amb 333 mai que trabalhan a las missions diplomaticas de la Santa Ses a l'estrangièr) e los 1.909 trabalhadors de l'Estat.[14] L'ambaissador britanic davant la Santa Ses utiliza un lengatge mai precís, en disent que la Santa Ses "es pas la meteissa que l'Estat de la Ciutat de Vatican. ... (Se) es lo govèrn universal de la Glèisa Catolica e opèra dempuèi la Ciutat de Vatican."[15] Aiçò concòrda exactament amb l'expression utilizada per la pagina web del Departament d'Estat dels Estats Units per donar informacion tant de la Santa Ses e l'Estat de la Ciutat de Vatican: el ditz tanben que la Santa Ses "opèra dempuèi la Ciutat de Vatican".[16]

La Santa Ses es membre de divèrsas organizacions internacionalas e de grops, entre eles l'Agéncia Internacionala d'Energia Atomica (IAEA), l'Union Internacionala de Telecomunicacions, l'Organizacion per la Seguretat e la Cooperacion a Euròpa (OSCE), l'Organizacion per la Proïbicion de las Armas Quimicas (OPAQ) e lo Naut Comissionat de las Nacions Jonchas pels Refugiats (ACNUR). La Santa Ses es tanben una observaira permanent en divèrsas organizacions internacionalas, coma l'Assemblada Generala de las Nacions Jonchas, lo Conselh d'Euròpa, l'UNESCO (Nacions Jonchas per l'Educacion, la Sciéncia e la Cultura), l'Organizacion Mondiala de Comèrci (OMC) e l'Organizacion per l'Agricultura e l'Alimentacion. (FAO)

Relacion amb la Ciutat de Vatican e autres territòris[modificar | modificar la font]

La Santa Ses participa coma observaire a l'UA , la Liga Araba, lo Conselh d'Euròpa, lo OEA, OIM e a las Nacions Jonchas e los sieus organismes de la FAO , l'OIT, la UNCTAD, lo PNUMA, l'UNESCO, UN-ABITAT, UNHCR, lo UNIDO, lo OMT , UNWTO, WFP, WHO, WIPO. Participa coma convidat a NAM, e coma membre de plen drech al IAEA, OPCW, OSCE.

Malgrat que la Santa Ses es estretament associada amb la Ciutat de Vatican, lo territòri independent que la Santa Ses es sus el sobirana, son doas entitats separadas e desparièras. Après la paissièra de possession italiana dels Estats Pontificis en 1870, la Santa Ses aviá pas sobeiranetat territoriala. Malgrat cèrta incertitud entre los juristas per çò qu'es de se poiriá contunhar d'agir coma una personalitat independenta en afars internacionales, la Santa Ses contunhèt en fach per exercir lo drech d'enviar e recebre de representants diplomatics, manténer de relacions amb los estats que compreniá las principalas poténcias de Russia, Prússia e Àustria-Ongria. Quand, cossent damb la decision del Congrès de Viena de 1815, lo nunci èra pas solament un membre del còrs diplomatic, mas lo sieu degan, disposicion que contunhèt d'èsser acceptada pels autres ambaissadors. En lo cors dels 59 ans que la Santa Ses aviá pas cap de sobeiranetat territoriala, lo nombre d'estats qu'avián de relacions diplomaticas amb el, que s'èra redusit a 16, en realitat aumentèt a 29.[17]

L'Estat de la Ciutat de Vatican foguèt creat pel Tractat de Laterà lo 1929 per "garantir l'absoluta e visibla independéncia de la Santa Ses" e "garantir a ela una sobeiranetat indiscutibla en los afars internacionales." L'arquevesque Jean-Louis Tauran, exsecretari de la Santa Ses per las Relacions amb los Estats, diguèt que lo Vatican es "un minúscul estat d'ajuda que garantís la libertat esperitala del Papa amb lo territòri minim".[18]

La Santa Ses, pas la Ciutat de Vatican, manten de relacions diplomaticas amb los Estats.[19] Las ambaissadas exterioras son acreditadas davant la Santa Ses, pas a la Ciutat de Vatican, e es la Santa Ses quala establís los tractats e concordats amb autras entitats sobiranas. Quand serà necessari, la Santa Ses dintrarà en un tractat en nom de la Ciutat de Vatican.

Jols tèrmes del Tractat de Laterà, la Santa Ses a l'autoritat extraterritorial sus divèrses luòcs a Roma e dos luòcs italians defòra de Roma, en comprenent lo Palai Pontifici de Castel Gandolfo. La meteissa autoritat s'estend jol drech internacional sus la Nunciatura apostòlica de la Santa Ses dins un país estrangièr.

Militar[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben: Militària a la Ciutat de Vatican

E mai se, de la meteissa manièra que divèrsas poténcias europèas, los ancians Papas va reclutar de mercenaris soïsses coma part d'una armada, la Gàrdia Soïssa Pontifícia foguèt fondada pel Papa Juli II lo 22 de genièr de 1506 coma la gàrdia personala del Papa e contunha de complir aquela foncion.[20] Apareis al Anuari Pontifici jos la "Santa Ses", pas dins l'"Estat de la Ciutat de Vatican".[21] A fins de 2005, la Gàrdia aviá 134 membres. Lo reclutament es dispausat per un acòrdi especial entre la Santa Ses e Soïssa. Totes los reclutes lor cal èsser catolica, òmes celibataris amb ciutadania soïssa qu'an completat la siá formacion basica amb las Fòrças Armadas de Soïssa amb certificats de bona conducha, aver una edat entre 19 e 30 ans, e mesurar almens 175 cm de nautor.[22] Los membres son armats amb armas pichonas e la alabarda tradicionala (tanben nomenat lo voulge soïssa), e entrenats en tacticas de guardaespatlles.[23]

La polícia locala dins de la Ciutat de Vatican, coneguda coma lo Còrs de Gendarmeria del Vatican, aperten dins l'estat de la vila, pas a la Santa Ses.

Escut d'armas[modificar | modificar la font]

La diferéncia entre los dos escuts d'armas es que los braces de la Santa Ses an la clau d'aur a la drecha e e la clau d'argent a l'esquèrra (cossí apareis tanben a l'escut de la sedença vacanta e en los ornaments exteriors dels escuts papals dels papas individuales), del temps que la disposicion invertida de las claus foguèt escuelhut pels braces del recentament fondat Estat de la Ciutat de Vatican en 1929.[24][25][26]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Arxivat
  2. Arxivat
  3. The Vatican. (28 June 1988).
  4. Economic Report of the Holy See for 2000
  5. David Leigh
  6. These criteria for statehood were first authoritatively enunciated at the
  7. IAEA, OSCE, IOM Arxivat En 2007-decembre-12 en la Wayback Machine.
  8. Robert Araujo
  9. Bilateral and Multilateral Relations of the Holy
  10. Zenit News Agency, 11-01-2012.
  11. Afghanistan
  12. Arxivat
  13. Annuario Pontificio
  14. Retrieved 8 January 2011
  15. Ambassador'S Address ont UK-Holy See Relations
  16. State.gov (8 March 2011).
  17. Retrieved Ont 11 September 2011.
  18. Vatican.Va.
  19. Bilateral and Multilateral Relations of the Holy
  20. Annuario Pontificio 2013
  21. [1]
  22. See videos at
  23. Donald Lindsay Galbreath
  24. dexter
  25. Appendix B

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]