Rusca
La rusca o l'escòrça es lo revestement exterior del tronc, de las brancas e de las raices dels arbres, e pus generalament de las plantas lenhosas.
Es sovent possible de reconeisser un arbre per sa rusca, que son aspècte pòt fortament variar segon las regions (latituds, altituds), son edat, son exposicion, e la preséncia eventuala de liquèns o d'autras epifitas.
En zona tropicala, nombrosas espècias d'arbres an de ruscas garnidas d'espinas solidas.
Definicions
[modificar | Modificar lo còdi]Dins lo lengatge corrent ;
s'apèla rusca los teissuts extèrnes, mòrts, crebassats, que de còps s'exfòlian per placas, e que los botanistas apèlan ritidoma.
En botanica ;
la rusca compren l'ensems dels teissuts diches corticals produches vèrs l'exterior de la camba (o tija) pel foncionament del càmbium, sus las brancas, sul tronc e sus las racinas dels arbres. Es un jaç de cellulas generatrises, apelada tanben assisa libèro-lenhosa, que produtz vèrs l'interior lo xilèma, o fusta, e vèrs l'exterior lo floèma o libèr. Demest las angiospermas, a l'exterior del floèma, una segonda assisa generatritz, lo càmbium subero-felodermic o càmbium cortical produtz vèrs l'interior lo felodèrma, qu'es la rusca viventa, e vèrs l'exterior un teissut suberós impermeable, lo siure. Lo felodèrma assegura la continuitat de la proteccion extèrna, malgrat l'acreissement en diamètre de la camba. La rusca dels arbres es sovent rica en toxinas (fenòls) e principis amargants (tanins) çò que la ren pus protectritz, mas en fach tanben una fònt de principis terapeutics, que mai d'un animal a tanben aprés a esplechar (per exemple : l'aspirina de la rusca de sauses pasturada pels animals).
Feridas de la rusca
[modificar | Modificar lo còdi]Son frequentas, d'originas naturalas o umanas. La produccion de rusca participa a la cicatrizacion de l'arbre, s'acompanhant d'una produccion de fenòls, resinas e d'autras moleculas limitant l'infeccion micotica e bacteriana.