Revolucion sexuala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La revolucion sexuala, tanben coneguda coma liberacion sexuala, foguèt lo prigond cambiament arribant pendent la segonda mitat del sègle XX dins lo mond occidental al subjècte de la concepcion de la morala sexuala e del comportament sexual uman en general. Popularament, lo tèrme s'identifica amb una liberalizacion de las costumas e una creissenta egalitat entre los sèxes a partir dels ans seissanta e setanta.

Unes autors pensan que la revolucion consistiguèt pas en una granda varietat de comportaments sexuals novèls, mas la simpla acceptacion publica d'actituds e practicas que se consideravan abans coma de tabós. La revolucion sexuala foguèt una estapa fòrça important pel feminisme, que se reclamava de dreches basics per las femnas, coma l'avortament e la pilula contaceptiva. Pasmens, las reivindicacions feministas ja existissiá de decennias abans, subretot la revindicacion politica d'egalitat de dreches entre totes los membres de la societat.

Unes dels moments mai importants del movement foguèron las publicacions, a partir dels primièrs de 1950, dels rapòts de Kinsey e de Masters & Johnson, que dobriguèron los debats sul poder de l'erotisme, sometèron a la critica e d'alternativas a la monogamia, comencèron a questionar l'orgasme, lo masclisme e l'eterosexualitat, e fin finala tanben faguèron la dralha cap a l'acceptacion de l'omosexualitat.

Al respècte de l'orientacion sexuala[modificar | modificar la font]

L'orientacion sexuala definís pas l'identitat

Daniel Borrillo considèra que l'orientacion sexuala constituís pas la substància d'una identitat. Considèra que pretendre aquò implicariá sometre a las personas en un sistèma d'actituds e de comportaments las limitant a un autoconcepte qu'an pas elegit (l'orientacion sexuala se causís pas). «La sexualitat d'una persona sembla un element tròp pauc significatiu per la preténer definir. La "personalitat omosexuala" existís pas».[1] «I a pas de diferentas omosexualitats mas d'omosexualitats amb diferentas personalitats, del mèsme biais qu'i a pas diferentas eterosexualitats mas d'eterosexuals amb diferentas personalitats. E es dins aquesta diversitat de personalitats, d'apròches vitals e de biais de voler viure l’afectivitat de cada persona, [..] Que fa que l’univèrs de las relacions sentimentalas es fòrça mai qu'exclusivament atraccion».[2] Çò que se compren ara coma identitat omosexuala, a una existéncia finida, tala coma Guasch explica «l'identitat gai e lesbiana es la responsa politica als contraròtles socials relatius a l'omosexualitat e aurà pas pus de sens (e serà pas pus socialament possibla) quand aquel contraròtle desapareisserà».[3] Martínez remarca que quand la revindicacion politica serà pas mai necessària, quand existirà l'egalitat, serà pas mai pertinenta quina que siá la diferenciacion a causa de l'orientacion sexuala.[4]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Borrillo, Daniel. Homofobia (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2001.
  2. J. Martín, Gabriel. Quiérete mucho maricón: manual de éxito psicoemocional para hombres homosexuales (en castellà). Roca, 2017
  3. Guasch, Óscar. La crisis de la heterosexualidad (en castellà). Barcelona: Laertes, 2000, p. 32.
  4. Martínez, Ramón. La cultura de la homofobia y cómo acabar con ella (en castellà). 3a. Egales, 2016

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]