Renaud


Renaud Pierre Manuel Séchan, conegut per son pichon nom Renaud (París, 11 de mai de 1952) es un cantaire popular francés, tanben autor compositor e actor. Sas cançons contenon sovent de criticas socialas e arribèron a generar cèrtas polemicas coma Miss Maggie, enregistrada en 1985 e publicada en 45 torns en 1986, qu'èra una mena de panflet virulent contra la primièra ministra anglesa d'aquel temps, Margaret Thatcher.
Musicalament, fa de cançon francesa a tèxte, en eredèr de los de las annadas 1950 e 1960 coma Jòrdi Brassens o Mouloudji, cançon engatjada (Manhattan-Kaboul, Hexagone, Société, tu m'auras pas, Déserteur, Deuxième Génération, Marchand de cailloux), cançon umoristica (Laisse béton, Dans mon HLM, Marche à l'ombre, Mon beauf, Les aventures de Gérard Lambert, Ma chanson leur a pas plu, Allongé sous les vagues) o simplament malenconiosas (Mistral Gagnant, Morgane de toi, En cloque, Ma gonzesse, Chanson pour Pierrot, Manu), o alavetz d'inspiracion fòlc americana (genre : Bob Dylan) en version francesa, dins l'esperit assumit de Hugues Aufray (Dès que le vent soufflera) ; se sarra tanben de temps en temps del rock vertadièr ambe tròces coma Jonathan (cançon omenatge a Johnny Clegg), C'est mon dernier bal, Loulou, o encara Docteur Renaud mister Renard.
A mai d'emplegar l'argòt, o lo verlan dins mantunas cançons, lo cantaire s'es clarament posicionat en favor de las lengas dichas regionalas de l'estat francés e sortiguèt en 1993 un album en picard Renaud cante el' Nord. A quitament enregistrat un tròç en francitan en 1994, À la Belle de Mai. Cal díser que sos grands del costat de sa maira (Solange e Oscar Mériaux) son Picards, mentre que son paire (Olivier Séchan) es d'origina occitana (ambe d'aujols dins las Cevenas e lo Lemosin).
Discografia
[modificar | modificar lo còdi]Albums estudiò
[modificar | modificar lo còdi]- Amoureux de Paname (1975)
- Laisse béton (1977)
- Ma gonzesse (1979)
- Marche à l'ombre (1980)
- Le Retour de Gérard Lambert (1981)
- Morgane de toi (1983)
- Mistral gagnant (1985)
- Putain de camion (1988)
- Marchand de cailloux (1991)
- Renaud cante el' Nord (1993)
- À la belle de Mai (1994)
- Les Introuvables (1995)
- Renaud chante Brassens (1996)
- Boucan d'enfer (2002)
- Rouge Sang (2006)
- Molly Malone (2009)
- Toujours debout (2016)
- Les Mômes et les Enfants d'abord ! (2019)
- Métèque (Album de represas) (2022)
Albums en public
[modificar | modificar lo còdi]- Renaud à Bobino (1980)
- Le P'tit Bal du samedi soir et autres chansons réalistes (1981)
- Un Olympia pour moi tout seul (1982)
- Le Retour de la Chetron Sauvage (1986)
- Visage pâle rencontrer public (1989)
- Paris-Provinces Aller/Retour (1996)
- Tournée d'enfer (2003)
- Tournée Rouge Sang (2007)
- Phénix Tour (2017)
- Dans mes cordes (2023)
Cançons mai conegudas en Occitània
[modificar | modificar lo còdi]- Hexagone (1975)
- Société, tu m'auras pas ! (1975)
- Amoureux de Paname (1975)
- Laisse béton (1978)
- Adieu minette (1978)
- Ma gonzesse (1979)
- C’est mon dernier bal (1979)
- Chanson pour Pierrot (1979)
- Marche à l’ombre (1980)
- Dans mon HLM (1980)
- It is not because you are (1980)
- Les aventures de Gérard Lambert (1980)
- Viens chez moi, j’habite chez une copine (1981)
- C’est un mauvais garçon (1981)
- Manu (1981)
- Banlieue rouge (1982)
- Mon beauf’ (1982)
- Dès que le vent soufflera (1983)
- Loulou (1983)
- Deuxième Génération (1983)
- En cloque (1984)
- Ma chanson leur a pas plu (1984)
- Morgane de toi (1984)
- Déserteur (1984, inspirat de la cançon de Boris Vian)
- Miss Maggie (1985)
- Mistral gagnant (1986)
- Baby-sitting blues (1986)
- Jonathan (1988)
- La mère à Titi (1988)
- Putain de camion (1988)
- Me jette pas (1989)
- Allongés sous les vagues (1989)
- Il pleut (1989)
- Socialiste (1989)
- Marchand de cailloux (1991)
- P’tit voleur (1992)
- La ballade nord-irlandaise (1992, adaptacion francesa de la cançon tradicionala anglesa The Water Is Wide)
- Tout in haut de ch'terril (1993)
- Celui qui a mal tourné (1994, represa de Jòrdi Brassens)
- C’est quand qu’on va où (1994)
- À la Belle de Mai (1994)
- Le petit chat est mort (1995)
- Adios Zapata (1995)
- Je suis un voyou (1996, represa de Jòrdi Brassens)
- Fallait pas ! (1996)
- Docteur Renaud mister Renard (2002)
- Manhattan-Kaboul (2002, ambe Axelle Red)
- Anaïs Nin (2005, ambe Romane Serda)
- Les bobos (2006)
- Arrêter la clope (2006)
- Toujours debout (2016)
- J'ai embrassé un flic (2016)
- Les Animals (2019)
- Chez les Corses (2022, ambe Bénabar)