Rascassa volanta

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


La rascassa volanta (Pterois volitans) es un peis fòrt verinós de la familha dels Scorpaenidae. Tanben es apelada peis escorpion[1] o peis leon[cal referéncia].


Morfologia[modificar | Modificar lo còdi]

Una rascassa volanta a Tasik Ria, Celèbes, Indonesia

.

  • Talha dels mascles : 38 cm.

Sa coloracion es variabla en foncion de son abitat. Per exemple, las espècias formas son mai escuras e gaireben negras dins los estuaris.

Possedís d'espinas dorsalas verinosas. Sa picadura es fòrt dolorosa. Son verin es destruch per la calor.

Biologia e ecologia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Prigondor : 2 m a 50 m.

Aquestes peisses an d'apendicis al dessús dels uèlhs. Capturan lors predas per aspiracion.

Ficha d'identitat[modificar | Modificar lo còdi]

Estatut : comun

Vida sociala : solitari o en gropes pichons

Longor : de 30 a 35 cm

Migracion : pas migraire

Mòde de vida : comunautats d'estèus marins

Activitat : nocturna e crepusculara

Reproduccion[modificar | Modificar lo còdi]

La rascassa volanta es un peis ovipar. La femèla pòt produire fins a 40 000 uòus per ponda. Lo taus de mortalitat es important. Qualques jorns pus tard, las larvas espelisson, mesuran pas alara que qualques millimètres.

Al cap de tres setmanas, seràn vengudas de rabalhas.

Reparticion[modificar | Modificar lo còdi]

La rascassa volanta se tròba dins l'ocean Pacific e dins l'èst de l'ocean Indian.

Dins la rèsta de l'ocean Indian e en mar Roja, se tròba l'espècia extrèmament vesina Pterois miles, tanben apelada rascassa volanta.

Usatge[modificar | Modificar lo còdi]

Lo peis es recercat tant pels aqüaris coma per l'alimentacion.

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. D'aprèp Pterois volitans dins www.aquabase.org (fr)