Rèssa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una rèssa (ressèga, sèga, serra, sarra, seja) est un esplech d’una lam dentada en acièr, destinada a copar de materials coma la fusta, la pèira, los metals... Es moguda per diferents mejans per la fòrça musculara, l'electricitat o l'aiga.

Istòria[modificar | modificar la font]

Rèssa. Capèla funerària de Nebamun. 1350 Ab C.

Los Grècs atribuissián l'invencion de la rèssa a Talos, lo nebòt de Dedal. Es aquesta invencion, coma d'autres, que buta son oncle gelós a l'assassinar.

Segur, Dedal es un mite. Al Neolitic, la rèssa auriá estat precedit per de raspas primas montadas sus de pèças de fusta. Mas sa forma primitiva s'afirma a l’Edat del bronze. Puèi, a l'Edat del fèrre, la rèssa s’especializa cap a de formas diferentas. Lo fèrre plan e martelat es pauc a pauc remplaçat per l'acièr.

Pendent l'Egipte antic los modèls se multiplican.

Las quita representacions de rèssa son tardièras: una a la XIIa dinastia e una autra la XIXa dinastia. S’encontran dins de cambras de sepulturas de Tèbas l’egipciana. Tanben, fòrça mòbles de l'anciana Egipciana mòstra de l'usatge frequent de la rèssa.

La ressèc de Ierapolis es la mai anciana maquina coneguda utilizant un sistèma bièla-maneta.

Pendent l'Antiquitat romana unas apareguèron e domrant en usatge pendnet lo sègle XV.

  • Rèssa corta: considerada coma davacièra del resst.
  • rèssa longa d’estroncar.
  • rèssa d’ecastre mejan.
  • rèssa de debanar transversalament.
  • rèssa de sofra amb un margue.

Originas[modificar | modificar la font]

Tipes de rèssa[modificar | modificar la font]

Rèssas de man[modificar | modificar la font]

Reconstruccion del ressèc idraulic per Leonardo da Vinci (Codex Atlanticus f. 1078) expausat al Musèu de las sciéncias e tecnicas Leonardo da Vinci, Milan.
  • Rèssa de troçonar : rèssa que las dents son afiladas per copar la fusta al travèrs del fial. S’opausa a la rèssa per ressar en long o de debanar. La « rioba » es una de las rèssa japonesa amb un costat de la lama afilada per tronçonar e l'autre costat afilat per debanar.
  • Rèssa de debanar : rèssa que las dents son afiladas per copar la fusta dins son long (lo fial). S'opausa a la rèsse de tronçonar. Fòrça rèssas presentant un amolament polivalent. La rèssas de contornejar son obligatòriament polivalentas. Mas la polivaléncia damatja l’eficacitat.
  • resset : granda rèssa occidentala que la lama es pas tibada per un cadre. Es destinda a de talhs drechs e pòt èsser amolada per tronçonar o per desbanar.
  • Rèssa d’encastre : rèssa que la lama es tibada dins un encastre de fusta. Quitament s’e la rèssa mai cumuna, que servís a l’usatge domestic, es sovent remplaçada pel resset o la rèssa japonesa.
  • Rèssa de contornejar : rèssa utilizada per talhar de corbas.
  • Rèssa de fial : rèssa que la lama es primissima (coma un fial) utilizada per contornejar dins d’òbras de precisions (marqueteria). La lama es tibada dins un encastre metallic en forma de U.
  • Rèssa japonesa : sa particularitat es d’èsser tirada per talhar al contrari del ressèt utilizat en Occident. Aquesta dentada capvirada permet d’aver de lamas plan mai primas e demandan donc mens de fòrça qu'un rssèt. Lo desavantatge es de tornar los ressegums sul trach de rèssa e de demandar un conhatge de la pèça de fusta mens evident. Son amolament es tanebn malaisit, que las dents son banhadas e presentan diferent angles de tralhs. Las lamas son sovent intercambiablas. Lo margue se ten de las doas mans. La man directritz drecha se plaça sovent enrè, al contrari de sabre.
  • Rèssa d’esquina : rèssa corta dentada prima, de precision, que la finesa de la lama demanda a èsser enfortida sus l’esquina per la far mai rigidia.
  • Rèssa Esterlina : rèssa d’esquina que lo margue es desportat sus un costat per poder utilizar la lama coma una rèssa de rabostar (a plan sus la fusta). Lo margue es articulat sus l’esquina, a la mitat de la lama, per poder cambiar de costat. L'amolament es donc simetric e la rèssa talha tanplan en butant qu'en tirant. Es una rèssa polivalenta.
  • Rèssa de rabotar : pichona rèssa de dentada prima per talhar de despassaments (per talhar una cavilha tròp longa per exemple).
  • Rèssa de metals : rèssa d’encastre metallic per copar los metals.
  • Pirorèssa : rèssa que permet de copar de materials combustibles (per exemple delpoliestirèn) mejans un fial de nauta resisténcia que caufa lo material.
  • Rèssas d’ecastre

Rèssas mecanicas[modificar | modificar la font]

Rssèc mecanic. bastida en 1920, renovada en 1989.
  • Rèssa mecanica
  • Rèssa circulara
  • Rèssa sautarela
  • Rèssa de riban
  • Rèssa campana
  • Rèssa sabre

Rèssa musicala[modificar | modificar la font]

Es possible de jogar de la rèssa, amb un arquièr de virulin en gimblant leugièrament la rèssa en S. Le son es plan diferent dels instruments normals, sembla al teremin e lad ondas Martenot. Aquestre instrument fa partit de la categoria idiofoòn : instrument que generís un son per frejament o truquejada.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncia[modificar | modificar la font]

Article connèxe[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]