Règla de Wahl

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aqueste modèl es pertinent ? Clicatz per ne veire d'autres.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari o la sintaxi d'aqueste article son de verificar.

La nòrma de Wahl o la règla de Wahl es una nòrma de formacion de mots, desvolopada pel linguista Edgar de Wahl e aplicada en idiòma artificial Interlingue (cridat tanben "Occidental") creat per el. Serve a creacion de cèrtas formas gramaticianas d'autras (per exemple substantius de vèrbs).

Nòrma[modificar | modificar la font]

Infinitius de vèrbs en l'idiòma Interlingue an çò de mès freqüentment la terminació -ar o -er. La raïtz es recebuda en seguenta manièra:

  1. Se, après retirada de -r o -er dempuèi l'infinitiu, la raïtz s'acaba amb vocala, s'apond -t o càmbia finala y a t: crea/r, crea/t-, crea/t/or; atiny/er, atin/t, atin/t/ion
  2. Se la consonanta fin de la raïtz es d o r, se càmbia la a s: decid/er, deci/s-, deci/s/ion
  3. En cases restants, amb sièis excepcions, la retirada de la terminació dona la raïtz exigida: duct/er, duct-, duct/ion.

Aquelas sièis excepcions son:

  1. ced/er, cess-
  2. sed/er, sess-
  3. mov/er, mot-
  4. ten/er, tent-
  5. vert/er, vers-
  6. veni/r, vent-

e los vèrbs formats d'aquelas a fòrça de prefixes.

Doncas que la nòrma se compausa de tres parts, ela es freqüentment cridada coma "tres nòrmas de Wahl".

Se crèa los vèrbs de substantius e de adjectius, en retirant la terminacions e en recebent la raïtz. Après lo subjuntar -r o -er, se recep infinitiu en majoritat de cases: decora/t/ion, decora/t-, decora/r.

Aplicacion[modificar | modificar la font]

Aquela nòrma a se fach aplicada en l'idiòma Interlingue. Après una modificacion eventuala se pòt aplicar aquela nòrma a creacion de nòvas formas de vocable particularament en lengas romanicas o que prenon prestat vocabulari de lengas romanicas.

Referéncias[modificar | modificar la font]