Preondactylus
Preondactylus siguec un pterosaure que, de còps, ère ath sòn torn, minjat per pesihi carnivòrs
| Règne | Animalia |
|---|---|
| Classa | Archosauria |
| Òrdre | Pterosauria |
| Reng de precisar | Eopterosauria |
Espècias de reng inferior
- P. bufarinii Wild, 1984
Es Preondactylus sigueren uns pterosaures apartenhents ara familha des Rhamphorhynchidae que demorec pendent eth Trias tardièr en Italia. Era longada des sues ales erá de 45 cm.
En 1982 un colhidor de fossils trapec en Udine, Italia, ua auta esqueleta de pterosaure en ua arroca caucinosa, dolomitica e bituminosa deth Trias tardièr en era val de Preone, en es Alps italians. Nando Buffarini, qu'ei coma aperaua aguest colhidor siguéc pas urós. Era arroca se trinquec en diuersi trossi pendent era extraccion dera madeisha. Aguesti ossi eren en barres d'arroca de sonque un centimetre d'amplitud.
Quan Buffarini poguec amassar es trossi de nau e es limpiec part des marques se perderen. Atau, sonque era marca en negatiu demorec d'aguesta esqueleta ena superfifie dera arroca. Se héc un negatiu damb silicona més demorec sonque era imatge d'aguest pterosaure e pauca causa més. Damb tot, açò permetéc er estudi en tres dimensions d'aguest pterosaure.
Era analisi mostrec qu'aguest especimen podia éster d'ua familha de pterosaure disparièra: es Ramphorhynchidae, que demoraren pendent eth Jurassic. Eth nau genre siguec aperat Preondactylus e es sues dents eren plan punchantse sencilhes. En 1984 un aute especimen siguec discurbert en era val de Preone. Tanben erá de peires dolomitiques caucinoses deth Trias tardièr més erá d'un nivèu d'enter 150 a 200 metres més prigond qu'era sequencia d'estrat anterior. Eth fossil consistia en ua acumulacion d'ossi d'esqueleta desarticulats.
Aguesta bèstia, probaubaments un Preondactylus siguec era victima d'un peish caçaire é 220 milions d'ans e eth peish vomitec es parts no digeribles dera esqueleta. Aguestes rèstes gastriques caigueren eth hons dera mar e sigueren cubertes e fossilizaren.
Diuerses rèstes de pterosaure plaçades en arroques deth Trias tardièr en er oèst de Tèxas suggereishen qu'era distribucion paleogeografica des pterosaures deth Trias erá plan més extesa que non se pensaua. Es dents trapades en trossi de dintadura eren caracteristiques e semblants as d'Eudimorphodon.
Es pterosaures més ancians son aguests: Eudimorphodontidae, Dimorphodontidae e rahmphorrynchidae. Aguestes ptersaures deth trias eren desvolopats deth tot. Més era istòria dera evolucion des petrosaures comencec plan auans. benlèu qu'arriba ath Trias, eth Permic e era edat deth Paleozoïc. Més d'aguestes epoques tan lonhanes non s'a trapat encara cap ancessor des pterosaures o protopterosaures.
Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]
The Illustrated Directory of Dinosaurs and Other Prehistoric Creatures, Greenwich Editions, 2005.