Poligòn

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Exemples de poligòns.

Un poligòn (var. poligòne[1]) es, en geometria euclidiana, una figura geometrica plana formada d'una linha trencada sarrada (egalament dicha « linha poligonala »), es a dire d'una seguida ciclica de segments consecutius. Aquelei segments son dichs « bòrds » ò « costats ». Un poligòn es dich « crosat » se dos costats non consecutius son secants e « simple » se l'interseccion de dos costats es vuege ò reducha a una cima per dos costats consecutius. La soma deis angles d'un poligòn simple despend unicament de son nombre de cimas. Se fau nòtar que, dins lo cas d'un poligòn simple, i a sovent confusion entre lo poligòn e sa superficia intèrna.

La nicion de poligòn es generalizada sus una superficia per de figuras definidas per de segment d'ortodromia (linha de pus cort camin), en dimension 3 per lei polièdres e, per una dimension quina que siegue, per lei poliotòps.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) H. S. M. Coxeter, Regular Polytopes, Methuen and Co., 1948.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, Dicod'Òc, cèrca « polygone », consultat lo 8 de novembre de 2022, [1].