Poder de crompa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

En economia, lo poder de crompa es la capacitat de crompa de bens e servicis mercands d'una quantitat donada de moneda.

Per un ostal, lo poder de crompa mesura sa capacitat de consomar mercé a son revenut disponible. Subretot fa referéncia als bens e servicis qu’aqueste ostal pòt crompar dins son país de demorança seguent l'unitat monetària de cors legal. La comparason internacionala dels revenguts es donc relativa segon lo poder de crompa real de la moneda dins lo dich país (paritat de poder de crompa).

Definicion[modificar | modificar la font]

Lo poder de crompa pòt èsser mesurada de dos nivèls[1]:

Poder de crompa del capital[modificar | modificar la font]

Es la quantitat de biens qu'una unitat monetària o una soma donada permet d'aquerir. Lo poder de crompa de revengut o d'un revengut — per exemple lo salari — es la quantitat mejana de bens qu’aqueste revengut permet d'obténer. L'evolucion del poder de crompa es donat pel coeficient:

Indicator de poder de crompa = (Indici dels revenguts / Indici dels prètz) x 100.

Exemple : Per un indici de revengut passant de 100 a 120, e un indici de pretz aumentant de 10 %, lo poder de crompa progressa de 100 a (120/110) X 100 = 109,09, o un aument de 9 %.

Poder de crompa de trabalh[modificar | modificar la font]

Es lo temps de trabalh que cal (exprimit en oras o en minutas) per se procurar una unitat d'un ben donat (1 kg de pan, un pair de cauçaduras, etc.).

Pujada en gama e efièch qualitat[modificar | modificar la font]

La mesura de l'evolucion dels prètz dels bens e servicis essent centrala per evaluir l'evolucion del poder de crompa, las modalitats de la primièra son crucialas per conéisser la significacion de l'evolucion del segond.

L'indici dels prètz es establís necessàriament dins un contèxte d'ofèrta sempre en evolucion. Lo mòde de calcul dels indicis de prètz consistís tant que possible a auçar los prètz de produchs identics o tant pròches que possible d'una annada l'autra. Mas los consomators, que siá per causida, per obligacion reglamentària o butats pels productors e vendeires de bens e servicis, tendon tipicament a pujar en gama : crompar de produchs mai desvelopats, mai performants, etc. Quand aquestes consomators substituisson de bens mai desvelopats amb aquestes que crompavan de per abans, lors despensas de consomacion aumentan mai aviat, o aumentan quitament se l'indici dels prètz demran constant. Puèi, los indicis de prèts essent compausats de diferentas familhas de produchs, l’auça d’unas pòt èsser compensadas per la baissa d'autres. Si la causida d'un ostal fàcia a la baissa dels prètz dins un domèni coma l'informatica o la telefonia es de pujar en gama amb un budget constant, escafa l'economia potenciala presa en compte pels indicis.

L'evolucion qualitativa dels produchs pòt èsser impausada per de cambiaments de reglamentacion, coma los equipaments de seguretat antipollucion de la veituras, l'obligacion d'equipaments performants de tractament de las aigas usadas domesticas, individuals o collectius, o l’espandiment obligatòris de cobertura per las assurança. La qualitat d’aquestes produchs e servicis aumenta indiscutablament, e l'aument consecutiu de lor còsts es alara pas pres en compte pels indicis de prètz. La pujada en gama o « efièch qualitat » induch un escart quand l'indici dels prètz a per objectiu de mesurar los prètz de qualitat constanta. Una pujada de poder de crompa pòt pas èsser consomada dos còps: en qualitat e en quantitat.

Una pojada en gama plan reala pòt donc èsser pas percbuda pels consomators, e alara provocar lo sentiment d'una pèrda de poder de crompa fòrça plan superiora a aquesta qu’es indicada per la estatisticas que s'i referisso.

Dinamica e enjòc del poder de crompa[modificar | modificar la font]

Se lo poder de crompa depend de l'importància dels revenguts encaissats, aquesta valor iniciala pòt èsser doblament tocada:

  1. per la fiscalitat (a la auçada o a la baissa): lo revengut percebut — levat los impòsts e contribucions versats — correspond al revengut disponible ;
  2. per l'evolucion dels prètz dels bens e servicis (a l’auçada o a la baissa): lo revengut percebut exprimit en valor nominala deu èsser corrigit de las variacions de prètz per donar los revenguts en valor reala.

A l'escapalon d'un país, lo poder de crompa global es egal al revengut disponible brut. Sul long tèrme, creís al mèsme ritme que lo produch nacional brut del país, mesurat en volum. En efièch, fòra del credit, se pòt consomar pas que çò que se ganha. Levat la creacion de la moneda, tota auçada del poder de crompa permesa per auçada de l’endeutament (public o privat) serà compensada per una futura diminucion del poder de crompa necessari per remborsar aqueste deute.

En America del Nòrd[modificar | modificar la font]

Dempuèi 2008, lo poder de crompa s'estabilizèt a mens de 39 000 $ per abitant al Canadà e 47 000 $ als EUA.

En China[modificar | modificar la font]

En China, la paritat de poder de crompa es passada de 2 000 $ per abitant en 1998 a 9 000 $ en 2012.

En França[modificar | modificar la font]

Deùûèi 2008, lo poder de crompa s'estabilizèt a mens de 34 000 $ per abitant en França.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Janine Brémond, Alain Gélédan, Dictionnaire économique et social, Hatier, Paris 1981, (ISBN 2-218-05155-9)

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Isabelle Bourgeois (2007), Décryptage : Pouvoir d’achat et salaires nets stagnent depuis 20 ans ?!,  Regards sur l'économie allemande, document 1.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]