Crompa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La crompa es lo movement amb que una persona fisica o morala se transforma en possessor de quicòm ne li donant sa valor mobiliària exprimida en unitat monetària d’un país per son precedent possessor.

L'acte se realiza dins l’encastre d'un procediment comprenent una seria de decisions e d'execucions.

Alara que la venda es un acte passiu, demorant dins l'espera de l'acquisicion per una autra persona d'un objècte o de la vertut d'una persona, la crompa es un acte actiu comprenent del requerent un consentiment, un desborsament e una apropriacion reala d'un objècte o de la vertut d'una persona. La crompa es mai complèxa que serià lo simple contrari de la venda.

L'objècte de la venda es de dinamizar lo crompaire, de sollicitar la persona procedir a la crompa. Per aquò es utilizat un fum de bias e de metòdes (de la publicitat a la constrencha per l'emplec d’enganas mens finas, a vegadas), podent s’aprochar dun art. L'objècte de la crompa es l'acquisicion e tot çò que se dona a la venda es pas obligatòriament crompada.

De notar que per unes bens o servicis sens acquisicion disponible sul còp sus l'ensemble de las marças disponiblas, lo crompaire deurà sollicitar l'artesan o la firma capabla de realizar lo ben o lo servici que cerca (crompa a faiçon).

Dintran dins los procediments de la crompa, la precision d'una necessitat (venguda besonh), la cerca de proveseires, la responsa als apels d'ofertas, la negociacion o lo mercandejatge, la redaccion de contractes ; amb coma objectiu, la satisfaccion del besonh al mendre cost (mens disent) o al melhor rapòrt qualitat/prètz (melhor disent), e la majora partiada de l'art de la venda.

Es sus la crompa que s'aplican las taxas del comerci: es l'aqueridor final que las desborsa.

Natura de las crompas[modificar | modificar la font]

Objècte[modificar | modificar la font]

Al final, çò qu’es produch per la venda es subretot destinada a èsser crompada; es a dire que, las causas e les servicis son produchs e prepausats per fin d'èsser aquerits. Lo pas es aisit d'enonciar alara que çò qu’es produch lo es per èsser aquerit, es a dire qu’es en vita de la crompa que son realizadas las causas. Impòrta pas çò que se produch, del moment que s’encontra un aquereire, un crompaire, del moment que qualqu'un crompa çò qu’es produch dins aqueste objectiu. Es una rason per que es prepausat mai de produchs suls mercats que de aqueires potencials, qu'es produch en grand nombre, de servicis o de causas, de vertuts o de sentiments, mai que’n cal per èsser en totalitat aquerit: lor nombre passa de luènh lo sufisent que seriá de trobar entièrament un aquereire per cada causa, cada produch, cada vertut e cada sentiment. Es precisament aquí que la crompa presenta un interés d'estudi.

Destriaments[modificar | modificar la font]

I a doas menas de crompa:

  • aquesta realizada dins l’encastre estricte del comèrci, coma preludi a una venda seguenta: dins aqueste encastre l'escambi es una transicion dins un cicle nomenat revenda, sovent nomenat negòci.
  • aquesta qu’es de fach al tèrme de la linha del comèrci, que’n resultarà, en cas de venda seguenta, d’èsser qualificada de segonda man, es a dire que la causa, la vertut, lo servici auràn esta usats, seràn pas pus considerats coma nòu: dins aqueste encastre la crompa es una terminason d'un cicle.

Lo present article nomenarà aquesta crompa privada.

La crompa privada[modificar | modificar la font]

  • La crompa privada conten totas las taxas pesant sul produch, la vertut, lo servici.
  • La crompa privada es la finalitat del comèrci.
  • Lo comèrci fonciona pas que per la crompa privada
  • Lo comèrci es l'art de far procedir a la crompa, e en darrièra instància a la crompa privada. Lo darrièr aquereire, aqueste que se dich que gauís de l'objècte, de la vertut, del servici, es l'objectiu del comèrci: es per aquesta aquisicion que s’acaba lo cicle d’aquesta vertut, d’aqueste produch, d’aqueste servici del vejaire del comèrci.
  • La crompa privada cambia, dins lo cicle comercial d'una vertut, d'una causa, d'un servici, cadun d’aquestes tres produchs en simple vertut, causa possedida: demora pas que l'istòria de son existéncia a l’encòp dins sa naissença, son origina e a l’encòp dins sa finalitat, sa finitud.
  • Es la crompa privat qu’acaba lo cicle comercial d'una causa, d'una vertut, d'un servici.
  • Es pas la crompa privada que realiza las riquesas, mas las diferentas transaccions que fondan la circulacion de sos objèctes, vertuts, servicis, coma transposicions comercialas que l'objectiu es de s’acabar en crompa privada. La crompa privada es una riquesa privada per l'aquereire de la causa, vertut, servici, alara qu’es l'ensemble del passatge de man en man que crea la riquesa globala del comèrci.
  • La crompa privada mòstra que la causa, la vertut, lo servici son un supòrt de transaccion comercial.
  • Quand un particular vend una causa, un servici, una vertut a un autre, aquò tòca lo drech civil e non pas del drech comercial.

La decision de crompa[modificar | modificar la font]

Lo procediment decisional comprend diferentas estapas:

Formulacion del problèma Presa de consciéncia de l'existéncia d'un besonh pas o mal satisfach
Recamp d’Informacions Cerca de provesidors (visitas, catalògs, demandas de devís...)
Tractament de l'informacion Comparason de las ofèrtas après definicion dels critèris d'evaluacion (prètz, marca,condicionament, qualitat, garantida e servicis postvenda ...)
Causida Decision de crompa
Confirmacion favorabla de la crompa Experiéncia e evaluacion

Pendent aquestas estapas lo procediment de decision de crompa es influenciat, accelerat o blocat per una seria de paramètres que devon èsser repetits coma cal:

La sentida dels besonhs[modificar | modificar la font]

  • lo besonh es un sentiment de non satisfaccion fisiologica o psicologica que mena una persona en cerca d’una solucion produch o servici susceptible de lo far desaparéisser.
  • la classificacion dels besonhs segon l'escala de Maslow suggerís qu'una satisfaccion en plen dels besonhs se pòt realizar pas que dins l’encastre d'una gestion d'ensemble: lo besonh alimentari s'exprimís pas del mèsme biais dins lo contèxte d'una societat que conéis la famina e dins aqueste d'una societat benaisida.

L'influéncia de las motivacions e dels frens[modificar | modificar la font]

  • la motivacion evòca l'idèa d'una pulsion positiva en favor de la crompa:
se far plaser, far plaser,
cerca de : seguretat, orgulh, noveltat, confòrt, argent, social (lista SONCAS)
  • lo fren fa reson a una pulsion negativa en desfavor de la crompa:
paurs o inibicions
sentiment d'incapacitat o de risque

Los condicionaments del perfil de cada crompaire[modificar | modificar la font]

Cada crompaire pòrta un perfil psicologic o sociologic qu’influéncia conscientament o non sas decisions: los factors psicologics (personalitat del crompaire), sociologics (estil de vida, perfil socioculturals) o demografics (situacion de familha) pòdon jogar a vegada coma accelerators a vegada coma frens sus la decision.

Cap a l'acte de crompa: de l'idèa a l'acte concret[modificar | modificar la font]

La mercatica illustra aqueste caminament cap a l'acte de crompa en illustrant a l'ajuda del Modèl AIDA (Atencion - Interés - Desir - d'Aquisicion) l'estat de predisposicion mai o mens favorable del crompaire.

Atencion o Compausanta cognitiva La coneissença del produch pel crompaire pòt èsser bona o al contraei nula, erronèa, incomplèta o imprecisa. (aquò depend de la notorietat del produch en causa)
Interés o Compausanta afectiva Lo crompaire coma quin que siá individú fa una apreciacion subjectiva, bona o mala, sus un produch (aquò depend subretot de l'experiéncia del crompaire e en segond de l'imatge de marca balhada pel produch)
Desir o Compausanta conativa Aquò correspond per l'actor a l'existéncia d'una tendéncia a agir, capabla de concretizar las predisposicions favorablas anterioras.

L'execucion de la crompa[modificar | modificar la font]

L'apel d'ofèrtas[modificar | modificar la font]

Article detalhat : Apel d'ofèrtas.

La crompa de produchs o de servicis passa sovent per de proceduras d'apel d'ofèrta. Es una practica correnta dins fòrça sectors d'activitat coma lo bastiment e las òbras publicas. Aquesta practica tanben s’espandís en informatica. Es sistematica dins lo cas dels mercats publics. Lo passatge per una procedura formalizada d'apel d'ofèrtas a per efièch d’enforçar lo ròtle de las direccions de las crompas e d’estimular la concurréncia.

La negociacion de crompa[modificar | modificar la font]

Lo provesiment de la crompa[modificar | modificar la font]

La Comptabilizacion de la crompa[modificar | modificar la font]

La comptabilizacion de las crompas pòt èsser realizada a partir de tot document atestant lo transferiment de proprietat o l'execucion d'un servici. Aqueste document deurà prene en compte de règlas de presentacion al respècte de cada país. En França per exemple deurà prene en compte d’informacions coma: prètz sens taxa de la crompa, la reduccion comerciala s’existís, l'escompte, lo transpòrt, la TVA (levat exempcion), lo total TTC. Los comptes concernits son donat pel plan comptable. La crompas sens taxas son comptabilizadas o dins de comptes de cargas, o dins de comptes d'immobilizacions. La TVA pòt èsser incorporada dins lo montant de la crompa segon diferentas condicions. De comptes de comptabilitat generala pòdon tanben èsser utilizats segon diferentas situacions previstas pel plan comptable, las nòrmes IFRS o IAS.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]