Personificacion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Una personificacion es una figura de retorica que consistís en balhar a d'èssers non-umans de caracteristicas umanas, de far d'els de creaturas que se compòrtan coma de personas.

Exemples[modificar | modificar la font]

Literatura[modificar | modificar la font]

Foguèt utilizada tre l'Antiquitat (Faulas d'Esòp) amb un fum de bèstias que parlan e se compòrtan coma d'umans. L'idèia foguèt represa en França amb La Fontaine que sas faulas foguèron reviradas en occitan.

Es une figura tanben plan utilizada en poesia.

Benda dessenhada[modificar | modificar la font]

La personificacion es tanben plan correnta dins las bendas dessenhadas (Babar...) e es mai que mai associada als genres fantastic, fantasia e sciéncia ficcion.

Relacion mab d'autras figuras de retorica[modificar | modificar la font]

La personificacion es vesina de la prosopopèia mas la prosopopèia s'aplica tanben als mòrts e als absents. De mai la prosopopèia es centrada sus un escambi dialogic amb lo narrator o lo locutor (uman) vist coma exterior al mond de l'entitat convocada e personificada.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]