Palais deu Luxemborg
| |||||||
Donadas | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Tipe | Palais | ||||||
Arquitècte | Salomon de Brosse (ca) Germain Boffrand (ca) Jean François Thérèse Chalgrin (ca) | ||||||
Construccion | 1620 | ||||||
Cronologia | |||||||
1615 | inici de construccion | ||||||
Caracteristicas | |||||||
Estil | arquitectura barròca | ||||||
Localizacion geografica | |||||||
Estat | França | ||||||
Establiment públic (ca) | Metropòli del Grand París | ||||||
Collectivitat territoriala francesa amb estatut especial | París | ||||||
Districte municipal | VI arrondiment de París | ||||||
Quartièr administratiu | Quartier de l'Odéon (ca) | ||||||
Localizacion | 15 Rue de Vaugirard | ||||||
monument istoric catalogat (1862) monument istoric catalogat (1848) | |||||||
Plans | |||||||
| |||||||
Site web | senat.fr… | ||||||
modificar |
Lo Palais deu Luxemborg (var. del / dau / dal Luxemborg) situat a París dens lo Jardin deu Luxemborg qu'ei uei lo dia la sede deu Senat de la Republica Francesa.
Lo son nom vien de l'ostau bastit au sègle XIV peu duc deu Luxemborg qui ho crompat en 1612 per la reina mair Maria de Medici, grana mecènas d'art, qui comandè en 1615 la bastida deu palais a l'arquitècte Salomon de Brosse dab ua ala dreta per la reina mair e ua ala esquèrra peu son hilh Loís XIII e tableus comandats a Rubens.
La mauescaduda deu dia deus enganats qu'obliguè la regina a abandonar lo palais.
La Revolucion Francesa qu'en he un ben nacionau e que vadó preson durant la Terror. Arron, que ho ocupat peu Directòri abans de vàder definitivament sede deu Senat desempuish lo Purmèr Empèri.