Oxid de carbòni
Un oxid de carbòni es un compausat quimic constituit d'una combinason d'atòms de carbòni e d'oxigèn unicament[1],[2].
Los mai simples e comuns oxids de carbòni son lo monoxid de carbòni, CO, e lo dioxid de carbòni, CO2. Fòrça autres oxids de carbòni estables, metastables o ipotetics son coneguts mas son rarament encontrats coma lo suboxid de carbòni C3O2, o l'anidrid mellitic C12O9, veire fòrça rarament, coma lo monoxid de tricarbòni C3O, o l'evanescent tetroxid de carbòni CO4.
|
|
|
|
|
|
| CO |
CO2 |
C3O2 suboxid |
C12O9 anidrid |
C3O monoxyd de tricarbòni |
CO4 tetroxid |
L'inventari dels oxids de carbòni sembla encara creisser constamment. L'existéncia de l'oxid de grafèn e d'autres oxids de carbòni polimerics estables amb d'estructuras molecularas sens fin[3],[4] suggerís que fòrça autres demoran encora a descobrir.
Fòrça oxids de carbòni ipotetics foguèron estudiats per de metòdes teorics mas pas encara detectats.,[5].
|
|
|
|
|
| C2O3 anidric |
C2O4 1,2-dioxetan-dione |
C2O4 1,3-dioxetan-dione |
C3O6 1,3,5-trioxan-triona |
C2O2 etenediona |
Estructura generala[modificar | modificar la font]
Abitualament, lo carbòni es trevalent, alara que l'oxigèn es divalent e mai sovent los oxids de carbòni coma dins gaireben totes los compausats del carbòni, l'atòm de carbòni pòt alara èsser ligat a quatre autres atòms, alara que l'atòm d'oxigèn pòt èsser ligat al mai sonque a dos atòms. Mai, alara lo carbòni pòt formar de cadenas arbitrariament longas o de malhums, las cadenas de tres oxigèns consecutius o mai son rarament, senon jamai, observadas. Atal los oxids de carbòni electricament neutres coneguts consistisson en un o mai esquelets carbonats, inclusissent las estructuras ciclicas e aromaticas, connectats e enclauses per de grops oxo, -O- o =O, e peroxo, -O-O-.
D'atòms de carbòn non tetravalents mas divalents son trapats din unes oxids, coma los biradirals, monoxid de carbòni, CO o :C=O, monoxid de dicarbòni, C2O o :C=C=O, e monoxid de tricarbòni, C3O o :C=C=C=O, mas levat lo primièr, aqueles oxids son mai sovent tròp reactius per èsser separats en quantitat[6]. La pèrda o lo ganh d'electrons pòt produire d'oxigèns encargats negativament e monovalents, –O–, d'oxigèns encargats positivament e trivalents, ≡O+ o encara d'atòms de carbòni encargats negativament e trivalents, ≡C–. Aquelas darrirèras formas s'encontran dins lo monoxid de carbòni, –C≡O+[7] alara que los atòms d'oxigèn encargats negativament apareisson dins los oxids de carbònis anionics
Referéncia[modificar | modificar la font]
- ↑ (en) M. Nic, J. Jirat, B. Kosata, « IUPAC. Compendium of Chemical Terminology - Oxocarbons », IUPAC Gold Book, (consultat lo 24 mai 2010)
- ↑ West, Oxocarbons, New York, Academic Press, , 235 p. (ISBN 0127445803)
- ↑ Hummers Jr. e Offeman, « Preparation of Graphitic Oxide », J. Am. Chem. Soc., vol. 80, no 6, , p. 1339-1339 (ISSN 0002-7863, DOI 10.1021/ja01539a017)
- ↑ Snow, Haubenstock e Yang, « Poly(carbon suboxide). Characterization, Polymerization, and Radical Structure », Macromolecules, vol. 11, no 1, , p. 77-86 (ISSN 0024-9297, DOI 10.1021/ma60061a015)
- ↑ Shirel e Pulay, « Stability of Novel Oxo- and Chloro-Substituted Trioxanes », J. Am. Chem. Soc., vol. 121, no 37, , p. 8544-8548 (ISSN 0002-7863, DOI 10.1021/ja984451j)
- ↑ Maier e Reisenauer, Advances in carbene chemistry : Carbenes in Matrices: Specrospcopy, Structure, and Photochemical Behavior, vol. 3, Elsevier Science, , 332 p. (ISBN 0444508929), p. 135
- ↑ Error de Lua a package.lua a la línia 80: module 'Module:Aisinas/Data' not found.