Oxid de carbòni

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un oxid de carbòni es un compausat quimic constituit d'una combinason d'atòms de carbòni e d'oxigèn unicament[1],[2].

Los mai simples e comuns oxids de carbòni son lo monoxid de carbòni, CO, e lo dioxid de carbòni, CO2. Fòrça autres oxids de carbòni estables, metastables o ipotetics son coneguts mas son rarament encontrats coma lo suboxid de carbòni C3O2, o l'anidrid mellitic C12O9, veire fòrça rarament, coma lo monoxid de tricarbòni C3O, o l'evanescent tetroxid de carbòni CO4.

Chemfm carbon monoxide 2 2.svg Chemfm carbon dioxide.svg Chemfm carbon suboxide.svg Chemfm mellitic anhydride.svg Chemfm tricarbon monoxide.svg Chemfm carbon tetroxyde.svg
CO

monoxid
de carbòni

CO2

dioxid de carbòni

C3O2

suboxid
de carbòni

C12O9

anidrid
mellitic

C3O

monoxyd

de tricarbòni

CO4

tetroxid
de carbòni

L'inventari dels oxids de carbòni sembla encara creisser constamment. L'existéncia de l'oxid de grafèn e d'autres oxids de carbòni polimerics estables amb d'estructuras molecularas sens fin[3],[4] suggerís que fòrça autres demoran encora a descobrir.

Fòrça oxids de carbòni ipotetics foguèron estudiats per de metòdes teorics mas pas encara detectats.,[5].

Chemfm oxalic anhydride.svg Chemfm 1 2 dioxetanedione.svg Chemfm 1 3 dioxetanedione.svg Chemfm 1 3 5 trioxanetrione.svg Chemfm ethylene dione.svg
C2O3

anidric
oxalic

C2O4

1,2-dioxetan-dione

C2O4

1,3-dioxetan-dione

C3O6

1,3,5-trioxan-triona

C2O2

etenediona 

Estructura generala[modificar | modificar la font]

Abitualament, lo carbòni es trevalent, alara que l'oxigèn es divalent e mai sovent los oxids de carbòni coma dins gaireben totes los compausats del carbòni, l'atòm de carbòni pòt alara èsser ligat a quatre autres atòms, alara que l'atòm d'oxigèn pòt èsser ligat al mai sonque a dos atòms. Mai, alara lo carbòni pòt formar de cadenas arbitrariament longas o de malhums, las cadenas de tres oxigèns consecutius o mai son rarament, senon jamai, observadas. Atal los oxids de carbòni electricament neutres coneguts consistisson en un o mai esquelets carbonats, inclusissent las estructuras ciclicas e aromaticas, connectats e enclauses per de grops oxo, -O- o =O, e peroxo, -O-O-.

D'atòms de carbòn non tetravalents mas divalents son trapats din unes oxids, coma los biradirals, monoxid de carbòni, CO o :C=O, monoxid de dicarbòni, C2O o :C=C=O, e monoxid de tricarbòni, C3O o :C=C=C=O, mas levat lo primièr, aqueles oxids son mai sovent tròp reactius per èsser separats en quantitat[6]. La pèrda o lo ganh d'electrons pòt produire d'oxigèns encargats negativament e monovalents, –O, d'oxigèns encargats positivament e trivalents, ≡O+ o encara d'atòms de carbòni encargats negativament e trivalents, ≡C. Aquelas darrirèras formas s'encontran dins lo monoxid de carbòni, C≡O+[7] alara que los atòms d'oxigèn encargats negativament apareisson dins los oxids de carbònis anionics

Referéncia[modificar | modificar la font]

  1. (en) M. Nic, J. Jirat, B. Kosata, « IUPAC. Compendium of Chemical Terminology - Oxocarbons », IUPAC Gold Book,‎ (consultat lo 24 mai 2010)
  2. West, Oxocarbons, New York, Academic Press, , 235 p. (ISBN 0127445803)
  3. Hummers Jr. e Offeman, « Preparation of Graphitic Oxide », J. Am. Chem. Soc., vol. 80, no 6,‎ , p. 1339-1339 (ISSN 0002-7863, DOI 10.1021/ja01539a017)
  4. Snow, Haubenstock e Yang, « Poly(carbon suboxide). Characterization, Polymerization, and Radical Structure », Macromolecules, vol. 11, no 1,‎ , p. 77-86 (ISSN 0024-9297, DOI 10.1021/ma60061a015)
  5. Shirel e Pulay, « Stability of Novel Oxo- and Chloro-Substituted Trioxanes », J. Am. Chem. Soc., vol. 121, no 37,‎ , p. 8544-8548 (ISSN 0002-7863, DOI 10.1021/ja984451j)
  6. Maier e Reisenauer, Advances in carbene chemistry : Carbenes in Matrices: Specrospcopy, Structure, and Photochemical Behavior, vol. 3, Elsevier Science, , 332 p. (ISBN 0444508929), p. 135
  7. Error de Lua a package.lua a la línia 80: module 'Module:Aisinas/Data' not found.