Ouranopithecus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ouranopithecus
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

fragment de cran
d'Ouranopithecus macedoniensis

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Classa Mammalia
Òrdre Primates
Superfamilha Hominoidea
Familha Hominidae
Sosfamilha Homininae

Genre

Ouranopithecus
Bonis & Melentis, 1977

Espècias de reng inferior

  • atudat Ouranopithecus macedoniensis Bonis & Melentis, 1977
  • atudat Ouranopithecus turkae Güleç, Sevim, Pehlevan, Kaya, 2007

Oranopitèc visquèt a l'Euròpa mediterranèa ara fa aperaquí 10 milions d'annadas.

Oranopitèc (Ouranopithecus) es un genre escantit d’ominid, descrich en 1977, que demorèt dins los Balcans e en Anatolia pendent la fin del Miocèn, ara fa entre 7 e 10 milions  d’annadas.

Espècias[modificar | modificar la font]

Lo genre oranopitèc es representat per doas espècias fossilas :

·        Ouranopithecus macedoniensis, descrich en 1977, que demorèt en Grècia septentrionala e tanben en Bulgaria, ara fa entre 9,6 e 8,7 millions d'annadas [1];

·        Ouranopithecus turkae, descrich en 2007, e que demorèt en Turquia, ara fa entre 8,7 e fins a 7,4 millions d'annadas[2].

Morfologia[modificar | modificar la font]

L'espècia Ouranopithecus macedoniensis foguèt segon los darrièrs estudis una espècia granda. La sieuna fàcia massissa èra longa e dominada per un arc superciliar prominent. Aviá tanben d’orbitas cairadas. Oranopitèc aviá, coma los umans, los chimpanzés e los gorillas, la particularitat d’aver un òs frontal. L’esmalt de las sieunas dents èra plan mai massís que lo d’autres monards, mas encara inferior al dels parantròps [3]. Las cuspidas èran bassas. Las dents soslinhavan un cèrt dimorfisme sexual. Lo mascle aviá de caninas grandas amb de premolara bassas e talhantas.

Noiridura[modificar | modificar la font]

La superfícia plan gausida de la segonda molara d’Ouranopithecus macedoniensis fa pensar que la sieuna noiridura basica foguèt, benlèu, dura, coma de noses o de tuberculs[4].

Filogenia[modificar | modificar la font]

L’anatomia dentària e faciala d’Oranopitèc entraïna una espècia pròcha dels ancessors dels umans. D’estudis recents situan aquesta espècia dins la sosfamilha dels ominids, qu’inclutz los gorillas, los bonobos, los chimpanzés e tanben los umans[5].

Oranopitèc es tanben considerat coma un genre pròche de Grecopitèc, amb que es sovent confondut.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. L. de Bonis et G.D. Koufos, « Ouranopithecus et la date de séparation des hominoïdes modernes », Comptes Rendus Palevol, Volum 3, Num.4, Julhèt 2004, pp. 257-264 [archive]
  2. (en) Güleç, Sevim, Pehlevan et Kaya, «  », Anthropological Science, vol. 115, no 2,‎ 2007, p. 153–158 (DOI 10.1537/ase.070501)
  3. (en) T.M. Smith, L.B. Martin, D.J. Reid, L. de Bonis, G.D. Koufos, « An examination of dental development in Graecopithecus freybergi (= Ouranopithecus
  4. Imatge de las dents http://comp.uark.edu/~pungar/images.htm [archive]
  5. (en) Michael P. Muehlenbein, Basics in human Evolution, Elsevier, 2015 legir en linha [archive]