Ornithischia

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Es ornitisquis o ornitischia ei un òrde escandit de dinosaures erbivòrs. Tanben son aperats Predentata. Eth nom ornitischia derive deth grèc ornitheos (audèth ) e d'ischion (articulacion pera pelvis). Son coneguts coma dinosaures damb pelvis d'audèth. Totun, es audèths que descenden des saurisquis e pas des ornitisquis.

Èran erbivòrs que demorauen en tropes e eren plan més abondants qu'es saurischis. Plan d'eri eren animals de presa des therapodes e eren més petits qu'es sauropòdes.

Caracteristiques[modificar | modificar la font]

Eth superòrde des dinosauria siguec dividit en dus òrdes: ornitisquis e saurisquis per Harry Seeley en 1888. Aquera division, plan acceptada, se basaua ena evolucion dera pelvis enquia ua estructura més d'audèth (detalhs enes vertebres i ena armadura e era possession der òs predentari. Aguest òs predentari qu'ei un òs extra deuant dera dentadura inferior qu'arriba ar òs dentari. Era dent predentaria coincideish damb eth premaxilar ena dentadura superior. amassats formen un aparelh ponchut usat entà mastegar èrba.

Er òs deth pubis des ornitisquis aponcha en baish e ena direccion dera coa, en parallèl damb er ischium e damb un supòrt en eth abdomen. Açò que hè ua estructura pelvica quadruple. Es pubis des saurisquis qu'aponchen en baish e en direccion deth cap en laudèrts ancessorals.

Es ornatisquis auien tanben hiestres anteorbitals més petites (horats deuant des uelhs ) més que non pas es saurischis e ua pelvis més grana e estable. Damb un pubis coma d'audèths, parallèl ara colomna vertebral, evolucionéc independent tres còps enquia ornitisquis, therizinosaurids e dromaeosaurids.

Es ornitisquis evolucionaren d'ua forma bipèda enquia ua forma quadrupèda coma minim tres viatges ena istòria e es van mostrar cabedisses d'adoptar es dus postures lèu lèu.

Classificacion[modificar | modificar la font]

  • Ornithischia
  • Eocursor
  • Fabrosaurus
  • Pisanosaurus
  • Taveirosaurus
  • Trimucrodon
  • Heterodontosauridae – (dinosaures damb eth morre hort)
  • Thyreophora – (dinosaures armats)
  • Neornithischia
  • Ornithopoda
  • Thescelosauridae – (es darrièrs dinosaures ponchuts més primitius)
  • Iguanodontia
  • Rhabdodontidae – (dinosaures ponchuts europeus)
  • Dryosauridae – (petits dinosaures ponchuts)
  • Camptosauridae – (dinosaures ponchuts de miei volum)
  • Hadrosauridae – (dinosaures coma auques)
  • Marginocephalia
  • Pachycephalosauria – (dinosaures damb eth cap damb òssi)
  • Ceratopsia
  • Chaoyangsauridae – (dinosaures damb bec coma es papagais)
  • Psittacosauridae – (dinosaures papagai)
  • Neoceratopsia
  • Leptoceratopsidae
  • Bagaceratopsidae
  • Protoceratopsidae
  • Ceratopsidae – (dinosaure damb banes)

Filogenia[modificar | modificar la font]

Es ornitisquis Genausauris eren dividits en dus classes: es Thyreophora e es Cerapoda. Es Thyreophoga enclausauen es Stegosauria ( coma eth dinosaure damb armadura Stegosaurus ) e es Ankylosauria (coma Ankylosaurus). Es Cerapoda enclausauen es Marginocephalia (Ceratopsidae e eth Pachycephalosauria) e es Ornithopoda (enclausant es dinosaures -auques coma es adrosaures e eth Edmontosaurus). Es Cerapoda son un concepte plan tardièr.