Vejatz lo contengut

Oquei sus glaç

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Començament de la mieja finala dei J. O. de 2006 entre Finlàndia e Russia

L’oquei sus glaç o oquei gèl, var. oquei gèu (aranés), oquei geu (vivaroaupenc) o oquei sus glhaç (auvernhat), se ditz mai sovent oquei, es un espòrt d'equipa que sa competicion se debana sus una patinadoira especiala. L’objectiu es de marcar de tòcas en mandant un disc de cauchó vulcanizat, nomat rondèla, au dedins de la gàbia de l’adversari. La gàbia de cada equipa se situa dins lo camp sieu, a una extremitat de la patinadoira. L’equipa, que compren un para-tòca e cinc jogaires de camp, se desplaça amb de patins e manipula la rondèla amb una cròça.

L’oquei gèl es originari de Canadà e se desvelopèt a la fin dau sègle XIX en America dau Nòrd. Espòrt de vitessa, es sovent subrenomat "l’espòrt collectiu pus rapide dau monde".

En Occitània, se pratica dins leis Aups, leis Pirenèus, mas tanben dins lei grandas vilas. Dins las annadas 2010, los clubs de Briançon (2014) e Gap (2015) se ganhan lo campionat de França (Liga Magnus) del temps que l’equipa de La Torre de Pèlis se ganhava la copa d’Itàlia (2013). Lo club de Vielha foguèt en primièra liga de l'estat espanhòl de 2005 a 2007.

Coma dins lo cas del rugbi es conegut per son engatjament fisic aital coma per son costat plan festiu.

Patinadoira d'oquei sus glaç[modificar | Modificar lo còdi]

L'oquei sus glaç se jòga sus una patinadoira que pòt èsser siá interiora siá exteriora, lo glaç podent èsser natural o artificial. Dins la màger part dels rencontres organizats dins una competicion, lo glaç es artificial. Existís diferentas talhas de patinadoiras mas la Federacion internacionala d'oquei sus glaç definís de las dimensions reglamentàrias : entre 56 e 61 m de long e entre 26 e 30 m d'ample. Per las competicions internacionalas, las dimensions minimalas passan a 60 m sus 29 m. L'aira de jòc possedís d'angles arredondits amb un rai comprés entre 7 e 8,5 m. De vitras de proteccion devon èsser installadas al dessús dels bòrds de la patinadoira, los veires fasent entre 1,6 e 2 m de naut darrièr las tòcas e al minim 80 cm de nautor sus la rèsta de la patinadoira.

Mantuna partida compausa la patinadoira : una zòna defensiva entre lo fons de la patinadoira e la primièra linha blava, una zòna neutra entre las doas linhas blavas e enfin una zòna ofensiva entre la segonda linha blava e l'autra extremitat del glaç. De linhas rojas al nombre de tres copan egalament la patinadoira dins lo sens de la largor : una linha al centre de la patinadoira e doas linhas constituïssent las linhas de tòca e distantas de cada extremitat de 4 m. Las linhas blavas son traçadas de manièra que l'espaçament entre aquelas doas linhas e la linha centrala siá egal.

Equipament dels jogaires[modificar | Modificar lo còdi]

Totes los jogaires e gardians d'oquei devon portar tot un ensemble d'equipaments : de patins a glaç, una cròça, una tenguda complèta e de las proteccions. La cròça, egalament baston o mai simplament oquei, deu èsser facha de fusta o tot autre material aprovat. Cada jogaire a lo drech de metre en plaça de benda adesiva sus son baston.

Personalitats del jog[modificar | Modificar lo còdi]

Tanben veire[modificar | Modificar lo còdi]