Nuclèu atomic

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo nuclèu atomic qu'ei la partida centrau de l'atòm. Qu'ei entornejat per ua nubla d'electron(s).

Qu'ei hèra mei petit que l'atòm sancèr - nuclèu mei nubla electronica - (145 000 vegadas mei petit entau nuclèu d'idrogèn - lo mei petit deus nuclèus - e "sonque" 25 000 vegadas mei petit dens lo cas de l'urani - un deus màgers - ) e que concentra la màger part de la soa massa.

Que's compausa de nucleons de duas menas, tan vau díser de protons e de neutrons. Los protons que possedeishen ua carga electrica positiva mentre qui los neutrons be son neutres. Protons e neutrons que's compausan de particulas elementaras conegudas dab lo nom de quarks.

La disciplina qui estúdia lo nuclèu atomic qu'ei la fisica nucleara.

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

L'existéncia deu nuclèu atomic que ho demostrada en 1911 mercés a la famosa Experiéncia de Rutherford, miada, devath la direcion d' Ernest Rutherford, per Hans Geiger e Ernest Marsden. Que consistí en bombardar ua huelha d'aur dab particulas α (tan vau díser nuclèus d'èli) en bèth constatar qu'ua petita partida d'aqueths qu'èra desviats per'mor deu lor impacte contre los nuclèus deus atòms d'aur.