Nicèfor Gregoras

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Nicèfor Gregoras (vèrs 1295 - 1360) foguèt un istorian, un teologian e un sabent bizantin.

Nasquèt dins una familha d'Eraclèa dau Pònt que s'anèt s'installar a Constantinòple. Nicèfor Gregoras i venguèt foncionari de l'administracion de l'emperaire Andronic II Paleòleg (1282-1328). Fòrça fidèu au basileus, perdiguèt sa posicion après son reversament per Andronic III Paleòleg (1328-1341) e demorèt alunchat dau govèrn fins a la mòrt d'Andronic II en 1332. En 1333, una mission importanta li foguèt tornarmai fisada e Nicèfor Gregoras anèt a Roma per discutir de l'union dei Glèisas Catolica e Ortodoxa ambé lo papa Joan XXII. Dins lo corrent dau decenni seguent, s'opausèt activament a l'esicasme e venguèt monge. Sei posicions fòrça ortodoxas li alienèron plusors sostèns e foguèt estremat dins lo monastèri de la Chora fins a 1354.

Son òbra literària es fòrça importanta e Nicèfor Gregoras es un escrivan major dau periòde finau de la literatura bizantina. Son cap d'òbra foguèt una istòria de l'Empèri Bizantin dicha Istòria de Romania que s'interessa au periòde 1204-1359. Pasmens, escriguèt de biografias sus son oncle, son professor, lo martir Codratus d'Antiòquia, de discors per lei funeralhas d'Andronic II e Andronic III, de commentaris sus l’Odissèa, de dialògs filosofics, de tractats d'astronomia e d'estudis sus leis astrolabis. Regardant lei sciéncias, es famós per aver previst un eclipsi solar totau en 1330.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]