Nenon Jèsus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Nenon Jèsus de Praga dins la glèisa de Joinville

Lo Nenon Jèsus, tanben nomenat divin Enfant, es la figura de l'estat d'enfança del Crist dempuèi sa naissança fins a l'edat de dotze ans[1]. S'agís tanben de la devocion particulara del catolicisme a aquela figura.

Istòria[modificar | modificar la font]

Nenon Jèsus de Steyr en Àustria.
sant Josep Carpentièr trabalhant a la cadèla amb son filh l'enfant Jèsus, Georges de La Tour, v. 1645.
Nenon Jèsus de las Mercés en Espanha (San Fernando).

La devocion a l'Enfança del Crist se desvelopèt a l'origina del cristianisme avec la Nativitat e l'Epifania. Pasmens amb lo desvelopament del cristocentrisme a l'Edat Mejana, un atencion particuliara se fixa suls diferents estats del Crist dins la mistica catolica, atencion favorizada pels diferents Òrdres religioses, coma aquel dels Carmes, puèi maitard par les Òrdres mendicants, coma los franciscans amb lo vam dels betlèms.


Ortodoxia[modificar | modificar la font]

Lo Nenon Jèsus Pantocrator fàcia als Àngels (1871), projècte de fresca de la catedrala del Crist Salvador de Moscòu (musèu de Nijni Novgorod)

Lo Nenon Jèsus es a vegada, mas rarament, representat sol, amb los atributs del Crist Pantocrator.

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Segon la tradicion elaborada dempuèi los Evangèlis de l'enfança, los rites de la petita enfança de Jèsus se concludisson per sa Bar Mitsvah al Temple de Jerusalèm, eveniment que se situa vèrs l'edat de tretze ans e al cors del qual aquerís l'estat de majoritat religiosa.