Nívols de Magellan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fotografia dei dos Nívols de Magellan.

Lei Nívols de Magellan son un grop de doas galaxias nanas espiralas magellanicas que fan partida dau Grop Locau. Visibles a uelh nus dins lo cèu de l'emisfèri sud, son compausats dau Grand Nívol de Magellan situat a 157 000 ans lutz de la Tèrra e dau Pichon Nívol de Magellan situat a 197 000 ans lutz. Son separats per 75 000 ans lutz e liats entre elei per un corrent d'estèlas que va dau Pichon Nívol vèrs lo Grand e per d'interaccions gravitacionalas.

Son lei quatrena e cinquena galaxias pus importantas dau Grop Locau. Son considerats coma de galaxias satellitas de la Via Lactèa. Pasmens, dempuei leis ans 1990, aquò sembla mens segur. D'efiech, lor velocitat paréis tròp importanta. En 2021, lei Nívols de Magellan son donc considerats coma de galaxias satellitas de la Via Lactèa que seguisson una orbita fòrça excentrica e lor passatge actuau a proximitat de la Via Lactèa seriá solament lo segond dempuei l'aparicion de l'Univèrs.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]