Movement Patriotic Manuel Rodríguez
Eth Movement Patriotic Manuel Rodríguez (MPMR o Movimiento Patriótico Manuel Rodríguez) ei un movement politic chilen vadut d'aperaquí en 1987 per ex membres deth Front Patriotic Manuel Rodríguez) (FMPR o Frente Patriótico Manuel Rodríguez).
Eth FDMR partecipèc en actes contra eth regime militar d'Augusto Pinochet. Eth mès conegut de toti eri siguec un atemptat contra Augusto Pinochet en 1986 que siguec prèp de tuar-lo quan arrecebèc laguens dera sua veitura un missil).
Dempús dera arribada dera democracia en Chile aguest grop s'aluenha deth FPMR tà formar eth Movement Patriotic Manuel Rodríguez. Tanben se desseparèc en petiti grops coma eth Front Patriotic Lautaro e Identitat Rodriguista (IR, 2002).
En 2003 pactèc damb Juntos Podemos Más (Amassa podem mès). Agust pacte siguec deishat dempús qu'eth Partit Comunista Chilen demandasse de votar en ua dusau vòlta enes eleccions presidencials pera Concertacion ( Ua amassada de partits de quèrra qu'includie des de cristianodemocrates enquia comunistes ). Atau que trinquèc era declaracion de principis qu'avie avut enquiath moment damb Juntos Podemos Más.
Eth MPRM avèc contactes damb es Forces Armades Revolucionaries de Colómbia (FARC) segontes arreconeish eth sòn miaire Marcos Riquelme (1). Era revision des ordinators deth comandant des FARC Raúl Reyes confermèc que membres deth Movement Patriotic Manuel Rodríguez chilen èren entreinats paramilitarments pes FARC tà éster preparats se un partit de dreta arribava ath govèrn chilen.
Eth sòn nom ei tà aunorar er revolucionari chilen Manuel Rodríguez, conegut en Chile coma un des exaltats que lutèc contra es espanhòus pendent er inici deth sègle XIX, quan Chile avèc era sua independència. Segontes es legendes, Manuel Rodríguez dubriguèc era porta dera sua veitura ath governador Marcó del Pont tot e que dejà sabie que s'avie aufert ua recompensa pera sua captura. Pr'açò e per autes hèts eth Front Patriotic e eth Movement Patriotic avien sòn nom pr'amor que dídien qu'èren "contunhadors dera luta independentista des pobles".
Referències
[modificar | Modificar lo còdi]1.- "Rodriguistas: "Relaciones hemos tenido siempre". La Tercera, 10-09-2008, p. 8.