Miquel-Lluís Muntané

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Miquel-Lluís Muntané (Barcelona, 19 de setembre de 1956) es un sociològ, escrivan, poèta e jornalista catalan. A tradusit en catalan mantun autor francés coma Pascal Quignard, Cyril Collard, demest d’autres. Foguèt cap de la revista Saba Poètica, professor de l'Universitat de Barcelona e president de la Federacion Catalana d’Associacions UNESCO. Actualament es president de l'Associacion de Critics Musicals en Lenga Catalana e membre del Conselh de la Cultura de Barcelona.[1]

De son òbra, la critica n'a destacada sa capacitat de soscar sus la condicion umana en tot partir d'una observacion minuciosa dels detalhs. Aquò, junhit a una coneissença prigonda de la lenga e dels recorses literaris, lo fan l'una de las votzes poeticas mai suggestivas de la siá generacion.


Òbra [2][modificar | Modificar lo còdi]

  • L'esperança del jonc (poesia, 1980)
  • Crònica d'hores petites (racontes, 1981)
  • Llegat de coratge (poesia, 1983)
  • A influx del perigeu (poesia, 1985)
  • De portes endins (teatre, 1987)
  • Antoni Coll i Cruells, el valor d'una tasca (biografia, 1987)
  • L'espai de la paraula (assag, 1990)
  • Actituds individuals per la pau (assag, 1991)
  • La penúltima illa (teatre, 1992)
  • L'altra distància (poesia, 1994)
  • Millor actriu secundària (roman, 1997)
  • El foc i la frontera (poesia, 1997)
  • UNESCO, història d'un somni (assag, 2000)
  • Madrigal (racontes, 2001)
  • Migdia a l'obrador (poesia, 2003)
  • La fi dels dies llargs (roman, 2005)
  • La seducció dels rius (assag, 2006)
  • Cultura i societat a la Barcelona del segle XVII (assag, 2007)
  • Encetar la poma. Escrits sobre cultura (d'articles, 2008)
  • El tomb de les batalles (poesia, 2009)
  • La hiedra obstinada (poesia, 2010) (traduccion en espanhòl de "L'altra distància" e "Migdia a l'obrador" de J.A.Arcediano e A.García-Lorente)
  • Hores tangents (poesia, 2012)
  • De sèver i de quars. Apunts memorialístics 1981-1999 (memòrias, 2015)
  • Qualitats de la fusta (poesia, 2016)
  • El moviment coral dins el teixit social català (assag, 2016)
  • Frontisses. Mirades a una primavera (assag, 2018)
  • Miquel Pujadó, el bard incombustible (biografia, 2019)
  • Diu que diuen... (racontes per mainats, 2019)
  • Horas tangentes (poesia, 2020) (traduccion en espanhòl)
  • Passatges (poesia, 2020)

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Duarte i Montserrat, Carles. 1994. La poesia catalana del segle XX. Editorial Barcanova, Barcelona.
  2. https://web.archive.org/web/20120614180702/http://www.escriptors.cat/autors/muntaneml/obra.php

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]