Metonimia

La metonimia (del grèc meta, 'al delà', e -ònim, 'denominacion') es l'identificacion d'un tèrme amb lo nom d'un autre, non pas que se semblan formalament mas per una relacion semantica basada sus un concepte mejancièr, es a dire, contigú. La relacion entre los dos tèmas pòt èsser de diferents tipes: lo tot per la partida (sinecdòca), l'autor per òbra, lo luòc de provenéncia per produch, contenent per contengut, etc.

Per exemple, «Lo duc demandèt la man de la princessa al rei»: quand se parla de la man de la princessa se fa referéncia a tota la princessa. La relacion de contigüitat entre la man de la princessa e la princessa residís qu'es la part del tot. Dins una metafòra i a pas cap de relacion de contigüitat entre totes dos significats.

«Anem prene un veire»: per contigüitat entre lo continent e lo contengut, dins aqueste exemple emplegam lo un per l'autre. Tanben, i a metonimia en «Que bon plat!», Quand se fa referéncia sovent al contengut (platat) e pas al contenet (plat).

Tipes

Exemples de modalitats de substitucion:

• L'autor per l'òbra
• La causa per l'efièch
• Lo contenent pel contengut
• Lo abstracte pel concrèt
• Lo concrèt pel abstracte
• La matèria per l'objècte
• Lo sèti per l'institucion

Metonimia en lingüistica

Demòra Jakobson donèt una explicacion per las relacions entre metonimias e metafòras utilizant las consideracions estructuralistas de Saussure. Mai, lo quita Jakobson explica en partida la diferéncia d'afasias, unas metonimicas, las autras metaforicas. Jakobson pren en consideracion la distinccion de l'antropològ James George Frazer que considèra la metonimia coma magia per contagion, e metafòra magia omeopatica o imitativa. Tanben Jakobson suggerís que los procediments de l'inconscient, nomenats per S. Freud «Desplaçament» e «condensacion», poirián èsser compararta la metonimia e a la metafòra, respectivament. A partir d'alà Lacan exprimís que l'inconscient es estructurat coma un lengatge, mejançant de procediments de tipes metonimic e metaforic.

En la semiotica de la metonimia cal dire que las principalas modalitats de metonimia se donan segon la relacion dels tèrmes en jòc; per exemple: de contenent a contengut («beguam un veire d'aiga» puslèu de «beguam l'aiga qu'es dins un veire»); de matèria a objècte («la carn» en sens figurat -o metonimic- per far allusion al còrs); de luòc de provenéncia («beguèt un galhac» puslèu de «un vin de Galhac»); del abstracte al concrèt e del signe a la causa significada o viceversa. En utilizant una terminologia tipica de la semiotica, se pòt dire que la metonimia es lo desplaçament d'un significat, dempuèi un significant cap a un autre significant, que li es pròcha en quicòm.

Dins las darrièras decènnias, subretot dempuèi la publicacion de Metaphors We Live By de George Lakoff lo corrent intellectual conegut coma lingüistica cognitiva tornèt utilizar l'estudi de la metonimia coma fenomèn conceptual que, amb la metafòra conceptuala, constituís un mecanisme basic d'organizacion lingüistica a nivèl tant sincronic coma diacronic. La metonimia es pas, pasmens, un fenomèn exclusiu de l'organizacion lingüistica mas qu'es reconeguda per las sciéncias cognitivas coma una operacion cognitiva generala fondamentala en procediments cognitius basics coma la percepcion, l'atencion e la memòria.

Metonimia en psicoanalisi

En psicoanalisi, segon la teoria lacaniana, la metonimia es un dels dos procediments psiquics (l'autra es la metafòra) utilizat per l'inconscient per se manifestar. L'exemple seguent tracta d'illustrar aquel ponch: una persona que òdia son paire, podent pas far conscient aqueste sentiment, desvolòpa una aversion en aparéncia inexplicabla per la marca de cigarretas qu'aqueste fuma. Dins lo cas, aquò çò lo paire significa pel subjècte (significat) se transpòrta del significant inicial (lo paire) cap a un autre que li es ligat (las cigarretas).

Bibliografia

• Corbett, Edward P.J.. Classical Rhetoric for the Modern Student. 4th. New York: Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0-19-511542-0. 
• Dirven, René. «Conversion as a Conceptual Metonymy of Event Schemata». A: K.U. Panther and G. Radden. Metonymy in Language and Thought. John Benjamins Publishing, 1999, p. 275–288. ISBN 978-90-272-2356-2. 
• Fass, Dan. Processing Metonymy and Metaphor. Ablex, 1997. ISBN 978-1-56750-231-2. 
• Lakoff, George; Johnson, mark. Philosophy in the Flesh: The Embodied Mind and Its Challenge to Western Thought. Basic Books, 1999. ISBN 978-0-465-05674-3. 
• « Metonymy and its manifestation in visual artworks: Case study of late paintings by Bruegel the Elder »
• Smyth, Herbert Weir. Greek Grammar. Cambridge MA: Harvard University Press, 1920, p. 680. ISBN 0-674-36250-0. 
• Warren, Beatrice. Referential Metonymy. Lund, Sweden: Almqvist & Wiksell International, 2006. ISBN 978-91-22-02148-3. 

Vejatz tanben

• Antonomàsia.
• Sinecdòca.