Memòria

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo tèrme « memòria  » se referís a diferentas causas segon lo nombre (lo fach que siá comptable o non comptable), lo domèni e lo contèxte.

  • En biologia:
    • la memòria immunitària es la capacitat del sistème immunitari adaptatiu a reconéisser d'antigèns.
    • La memòria nucleara es la conservacion de l'estat d'expression de la cromatina dins une linhada cellulara.
  • En informatica e electronica, las memòrias son de dispositius fisics permetent la conservacion et la restitucion d'informacion o de donadas.
  • En intelligéncia economica, la memòria d'un organisme es sa capacitat de transformar d'informacions brutas en coneissença partejada pel personal d'aquel organisme e sos partenaris.
  • En fisica, la memòria de forma es, per un aliatge, la capacitat de tornar a sa forma iniciala après una desformacion.
  • En sciéncia ficcion, la memòria genetica es la capacitat d'un recent nascut a venir al mond amb tota la memòria dels seus aujòls inscrichs dins son patrimòni genetic.
  • En sciénces umanas, se distinguís diferents tipe de memòria:
    • En psicologia cognitiva, la memòria es la facultat de la ment avent per foncion d'enregistrar, conservar e recobrar d'informacions. Se distinguís:
      • La memòria sensoriala
      • La memòria de trabalh
      • La memòria de cort tèrme
      • La memòria de long tèrme
      • La memòria eidetica
    • En psicanalisi, lo tèrme de memòria es ligat a la Metapsicologia e d'en primièr al primièr topic e donc a la notion d'inconscient, de repression.
    • La memòria collectiva designa les sovenirs partejats al sen d’una collectivitat.

Informatica[modificar | modificar la font]