Marià Aguiló

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Estatua de Marià Aguiló i Fuster al Pargue de la Ciutadella. Pòrta la legenda: Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix. Realizat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat lo 9 de mai de 1907.

Marià Aguiló i Fuster (Ciutat de Malhòrca, 1825Barcelona, 1897) èra un poèta, filològ e biografe catalan, e tanben un dels primièrs majorals del Felibritge[1].

Biografia[modificar | modificar la font]

Arriba a Barcelona per trabalhar dins lo drech, mas s'i escad pas e a partir de 1849 comença una carrièra d'arquivista primièr a Barcelona, puèi a Valéncia del Levant (1858) e tornar a Barcelona (1861). Publica poèmas romantics (sos primièrs poèmas son publicats après sa mòrt - Records de jovenesa, 1900), una Bibliografia catalana premiada en 1860, e rejonh dins las annadas que segon l'Acadèmia dels Jocs Florals de Barcelona que n'es manteneire e quitament president (1867, 1888)[2]. Mèstre en gai saber (1866), ven majoral del Felibritge en 1876.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. LEFEVRE, L'année félibréenne 1903, Marselha, 1904
  2. Gran enciclopèdia catalana