Malautiá de Creutzfeldt-Jakob
La malautiá de Creutzfeldt-Jakob (MCJ) es una degenerescéncia del sistèma nerviós central caracterizada par l'acumulacion d'un prion (forma anormala d'una proteïna que pòt transmetre la malautiá). Lo periòde d'incubacion se compta en annadas, e mai en decennis abans qu'aparescan de treboladisses de l'equilibri e de la sensibilitat, puèi una deméncia. L'eissida es sistematicament fatala al tèrme d'aproximativament un an.
La MCJ es de còps que i a sonada forma umana de la malautiá de la vaca bauja, amor que l'encefalopatia espongiforma bovina es considerada coma una varianta de la malautiá de Creutzfeldt–Jakob umana. La MCJ es la pus comuna entre los diferents tipes d'encefalopatia espongiforma transmissibla trapada a cò de l'òme.[1] Dins la MCJ, los teissuts del cervèl desvolopon de traucs e prenon una textura que sembla a una esponja. Aquò es degut a l'infeccion pel prion.
Classificacion[modificar | Modificar lo còdi]
Los diferents tipes son:
- MCJ esporadica.
- MCJ ereditària.
- MCJ aquesida.
Signes e simptòmas[modificar | Modificar lo còdi]
Lo primièr simptòma de la MCJ es una deméncia progressiva, menant a una perda de memòria, de cambiaments de personalitat e d'allucinacions. Aquò es acompanhat de problèmas fisics coma trebolisses de la paraula, movements anormals (mioclonia), perturbacion de la coordinacion (ataxia), cambiament dins la locomocion, postura rigida, e convulsions.