Licurg

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Licurg es un legislator legendari de la ciutat-estat grèga d'Esparta qu'establiguèt lo sistèma militarista caracteristica d'aquela vila.

Son sistèma demorèt en plaça fins a la fin de l'Antiquitat. Èra basat sus d'institucions oligarquics donant lo poder a una minoritat conservatritz, una reforma agrària donant un lòt de tèrra a cada ciutadan, una mobilizacion permanenta dau sistèma educatiu e dei còrs civic au profiech de l'armada e la creacion d'una classa de sèrvs (leis Ilotes) per provesir la man d'òbra permetent ai ciutadans de se concentrar unicament sus leis activitats militaras.

Aqueleis institucions donèron la melhora falanja grèga an Esparta. Pasmens, a partir de la fin dau sègle V av. JC, la concentracion dei lòts civics entr lei mans de quauquei ciutadans e lei pèrdas militaras enregistradas durant lei conflictes dau periòde entraïnèron una grèva crisi sociala. Après la batalha de Mantinea en 362 av. JC, Espart comencèt un lòng declin marcat per la revirada de divèrsei temptativas destinadas a restaurar lo sistèma originau de Licurg sota Agis IV, de Cleomenes III e de Nabis.

Après la conquista romana de Grècia, Esparta gardèt la constitucion de Licurg mai se concentrèt sustot sus leis aspècts pus espectaclós per atraire de toristas e de visitaires. L'educacion espartenca venguèt pus violenta e leis Espartencs s'engatjèron puslèu dins l'armada romana coma mercenaris.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]