Les Négresses Vertes

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Les Négresses Vertes sus l'empont en 2018

Les Négresses Vertes (Las Negras Verdas) es un grop francés format en 1987 a París (França) per de musicians eissits per d'unes del mitan punk, coma per exemple Noël Rota, qu'a participat a un moment dat als Bérurier Noir. Lo nom del grop ven justament d'una frasa lançada per un gardian dins un estanquet "Tiratz-vos, las negras verdas !", allusion a lors pèls tintats de verd a la mòda punk. De còps aparentats al ròck, en realitat lor musica mescla l'estili guingueta e acordeon-museta a las musicas mediterranèas e al flamenco. Se virèron tanben un pauc cap a la musica electronica a partir de 1992 (amb per exemple versions diferentas, "electro" o "dub", de Sous le soleil de Bodega e Face à la mer).

Las Negras Verdas an agut dincas a nau sòcis, los principals essent Stéfane Mellino a la guitarra e al cant, Noël Rota dit "Helno" al cant, Paulo Paulus (bassa, cant, guitarra), Iza Mellino (femna de Stéfane), Matias Canavese o encara Michel Ochowiak dit "Mich" (trompeta).

An agut quasi sulcòp de succès tre lor primièr album de 1988, Mlah, amb dos tubes emblematics, Zobi la mouche e Voilà l'été, una popularitat confirmada pel plebiscit de l'album seguent, Famille Nombreuse, sortit a la fin de 1991 e que conten lo tube de 1992 Sous le soleil de Bodega. En plena glòria, lo grop es alavetz subte afectat per la mòrt lo 22 de genièr de 1993 del cantaire principal, Noël Rota, victima d'una subredòsi d'eroïna.

Quitament, lo grop contunha de jogar sus l'empont e d'enregistrar d'albums, per pas se separar qu'en 2001, puèi se reforma brèvament per qualques concèrts en 2016.

En 2018, lo grop torna partir en virada per festejar lo trenten anniversari del primièr album, Mlah, e contunha fin finala la virada en 2019.[1][2]

Discografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • 1988 : Mlah
  • 1991 : Famille Nombreuse
  • 1994 : Zig-zague
  • 1999 : Trabendo

Cançons mai conegudas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Zobi la mouche (1988)
  • Voilà l'été (1989)
  • Il (1989)
  • Famille heureuse (1991)
  • Sous le soleil de Bodega (1992)
  • Hou ! Mamma mia... (1992)
  • Face à la mer (1993)
  • Après la pluie (1994)
  • Mambo show (1995)
  • À quoi bon (1995)
  • La gadoue (1996, represa de Petula Clark, amb Jane Birkin)
  • Easy girls (1999)

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. https://www.midilibre.fr/2019/07/30/les-negresses-vertes-avant-leur-concert-a-agde-nos-musiques-sont-paradoxales,8337046.php
  2. https://www.ladepeche.fr/2019/08/27/les-negresses-vertes-en-concert-au-chateau,8378641.php