Vejatz lo contengut

Leopold II (rèi dei Bèlgas)

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Fotografia de Leopold II vèrs 1881-1891.

Leopold II (9 d'abriu de 1835, Brussèlas - 17 de decembre de 1909, Laeken) es un rèi dei Bèlgas que reinèt dau 17 de decembre de 1865 au 17 de decembre de 1909. Succediguèt a son paire Leopold Ièr (1831-1865) e foguèt remplaçat per Albèrt Ièr (1909-1934). Durant sa vida, foguèt tanben sobeiran de l'Estat Liure de Còngo dau 30 d'abriu de 1885 au 15 de novembre de 1908.

Autoritari, acceptèt de respectar la constitucion bèlga e laissèt lo país se dirigir liurament. Pasmens, se prononcièt en favor dau renforçament dei fòrças armadas nacionalas, de la construccion de fortificacions de Mòsa e de la consolidacion dau reduch d'Anvèrs. Sostenguèt tanben l'establiment dau servici militar. Pasmens, Leopold II es subretot conegut per seis ambicions d'expansion coloniala. D'efiech, fòrça interessat per l'exploracion dau continent african, creèt diferentei comissions a partir de 1876 per seguir l'avançada deis explorators en Còngo. Puei, aprofichant lei divisions entre poissanças colonialas, decidèt d'ocupar lo bacin de Còngo.

Per aquò, engatjèt l'explorator Henry Morton Stanley (1841-1904) per obtenir la cession de tèrras per lei caps indigèns. En parallèl, lei poissanças colonialas acceptèron au Conferéncia de Berlin de 1885 de laissar la region a un Estat, dich Estat Liure de Còngo, plaçat sota lo contraròtle dirècte de Leopold II. Aqueu darrier utilizèt sa fortuna personala e contractèt mai d'un emprunt per investir dins lo desvolopament de plantacions e construrre leis infrastructuras necessàrias a l'esplecha dau país. Metèt tanben en plaça un aparelh repressiu fòrça violent (aperaquí 10 milions de mòrts) per sometre lei diferentei populacions. La descubèrta progressiva d'aqueleis atrocitats (violaments, mutilacions, destruccion de vilatges, etc.) escandalizèt l'opinion europèa a partir de la fin deis ans 1890. En 1908, Leopold II deguèt renonciar a son contraròtle dirècte de Còngo que foguèt annexat per Belgica.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Vincent Dujardin, Valérie Rosoux e Tanguy de Wilde d'Estmael (dir.), Léopold II : Entre génie et gêne: Politique étrangère et colonisation, Brussèlas, Éditions Racine, 2009, 409 p.
  • (fr) Matthieu Longue, Léopold II : Une vie à pas de géant, Brussèlas, Éditions Racine, coll. « Les racines de l'histoire », 2007, 285 p.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]