Lenga e paraula

Lo lingüista soís Ferdinand de Saussure, dins son Cors de lingüistica generala (1916) que fonda la lingüistica modèrna, prefigura los dos aspèctes de la lingüistica (e del lengatge qu'es l'objècte de la lingüistica):

• La lingüistica de la lenga estúdia la lenga coma un ensems de règlas que permeton de parlar e que s'organizan dins una estructura, un sistèma (o una "gramatica" segon una concepcion mai tradicionala de la lingüistica). La lenga es un repertòri de recorses expressius. Es aquela "lingüistica de la lenga" que Saussure prepausa de privilegiar, dins l'optica del corrent de l'estructuralisme, lo mai classic e lo mai estable dels corrents de la lingüistica modèrna. Lo corrent del generativisme, que Noam Chomsky fonda dins los ans 1950, es una renovacion radicala de la "lingüistica de la lenga".
• La lingüistica de la paraula estúdia la paraula coma mesa en acte del lengatge, dins una situacion concreta, amb un o mai d'un locutor donat. Saussure es conscient d'aquela lingüistica possibla mas estima qu'es mens interessanta. Longtemps après Saussure, un corrent novèl de la lingüistica modèrna, la sociolingüistica, decidís a partir dels ans 1960 de desvolopar activament la "lingüistica de la paraula", perque, en confomitat amb l'ambicion dels sociolingüistas, la paraula mòstra lo foncionament concret del lengatge dins la societat, dins las situacions realas, sens lo limitar al sistèma abstrach de l'estructuralisme o del generativisme. Ça que la, la sociolingüistica regeta pas la "lingüistica de la lenga", assaja al contrari de desvolopar una amira de trabalh larga qu'englòba la "lingüistica de la paraula" e la "lingüistica de la lenga".